Què és l’azoospèrmia? – Causes, diagnòstic i tractament

Per (embriòloga), (ginecòleg), (embriòloga), (embriòloga), (ginecòleg) i (psicòlega).
Última Actualització: 30/12/2021

L'azoospèrmia és l'absència total d'espermatozoides en l'ejaculat. Depenent de quin sigui la causa, distingim entre azoospèrmia obstructiva o secretora.

El pronòstic per a aconseguir l'embaràs en cada cas serà diferent: en el primer, poden aconseguir-se espermatozoides mitjançant biòpsia testicular i ser utilitzats en una ICSI, però en el segon serà més difícil obtenir-los i pot ser necessari recórrer a esperma de donant per a realitzar el tractament de reproducció assistida.

A continuació tens un índex amb els 8 punts que tractarem en aquest article.

Què és i com es diagnostica l'azoospèrmia?

La azoospermia és una alteració espermàtica caracteritzada per l'absència total d'espermatozoides després de l'ejaculació. Al no haver-hi espermatozoides, l'embaràs natural no serà possible.

Aproximadament, la azoospermia és la causa d'entre el 3% i el 10% dels casos esterilitat masculina.

La azoospermia és un trastorn que no té símptomes perceptibles per a l'home, així que per al seu diagnòstic és necessari realitzar un espermograma. Aquesta prova consisteix a recollir una mostra de l'ejaculat després de masturbació i amb un període d'abstinència de 3-5 dies. La mostra de semen obtinguda serà examinada en el laboratori per a comprovar, entre altres coses, la concentració i mobilitat dels espermatozoides.

La reproducció assistida, com qualsevol tractament mèdic, requereix que confiïs en la professionalitat dels metges i la clínica que triïs, ja que, evidentment, no tots són iguals.

Aquesta "eina" t'enviarà un informe totalment personalitzat, amb la informació detallada del tractament que necessites, les clíniques de la teva zona que compleixen els nostres criteris de qualitat i els seus pressupostos. A més, inclou consells que et seran de gran utilitat a l'hora de fer les primeres visites a les clíniques.

El resultat de la prova es compara amb els valors de referència de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i s'establirà un diagnòstic:

Azoospèrmia
zero espermatozoides en l'ejaculat.
Criptozoospèrmia
menys de 100.000 espermatozoides/ml.
Oligozoospèrmia
menys de 15 milions/ml.
Normozoospèrmia
cap paràmetre seminal alterat.

Una altra prova diagnòstica útil per a la azoospermia és determinar els nivells de l'hormona FSH. Aquesta hormona és produïda pel cervell i és la responsable que es realitzi l'espermatogènesi (formació d'espermatozoides) en els testicles. Si els valors de FSH són alts, significa disminució o absència de cèl·lules mare dels espermatozoides. A més, es pot analitzar la concentració de testosterona i fructosa per a aconseguir un diagnòstic més exacte.

Si desitges obtenir més informació sobre el diagnòstic de la azoospermia, pots continuar llegint el següent article: Com es diagnostica la azoospermia?

Quines són les causes de la azoospermia?

El fet que no hi hagi espermatozoides en l'ejaculat pot haver-se de principalment a dues causes:

Azoospèrmia secretora o no obstructiva
els testicles no són capaços de produir espermatozoides.
Azoospèrmia obstructiva
es produeixen espermatozoides, però no poden ser expulsats en l'ejaculat per una obstrucció en els conductes deferents.

Per a determinar el tipus de azoospermia, és necessari realitzar una biòpsia testicular. Una altra manera d'establir el tipus de azoospermia és mitjançant una anàlisi hormonal. Si es troben alterats els nivells de les hormones implicades en l'espermatogènesi, es tractarà de azoospermia secretora. No obstant això, aquest mètode no és tan fiable com la biòpsia per a saber si existeixen espermatozoides disponibles per a realitzar el tractament de reproducció assistida.

Azoospèrmia secretora

L’azoospèrmia secretora o no obstructiva és la més severa i freqüent, i suposa el 70% dels casos d’azoospèrmia. Pot ser congènita (des del naixement) o adquirida (per malaltia o tractament amb fàrmacs tòxics). Les seves causes més comunes són:

  • Anomalies del descens dels testicles.
  • Exposició a substàncies tòxiques: fàrmacs, radioteràpia i quimioteràpia.
  • Genètiques: alteracions en gens relacionats amb l'espermatogènesi, com a mutacions o delecions en el factor d’azoospèrmia (AZF), situat en el cromosoma Y.
  • Alteracions hormonals, com el hipogonadisme hipogonadotròpic (deficiència de les hormones alliberades per la hipòfisi i encarregades d'estimular la producció espermàtica en els testicles).
  • Problemes en els testicles: galteres, traumatisme, inflamacions i varicocele sever.

Azoospèrmia obstructiva

L’azoospèrmia obstructiva es deu a un problema en els conductes que transporten els espermatozoides des dels testicles fins a la uretra, on es produeix l'ejaculat. Les causes més comunes d'aquest tipus de trastorn són:

  • Absència de conductes deferents (ja sigui des del naixement o a causa d'una intervenció quirúrgica).
  • Inflamacions o traumatismes en el testicle, epidídim, conducte deferent o pròstata.

Azoospèrmia i varicocele

La relació entre azoospermia i varicocele és bastant comuna. En concret, l'home sofrirà azoospermia en un 5% dels casos de varicocele. No obstant això, el varicocele ha de ser molt sever perquè ocorri azoospermia.

El varicocele es defineix com la dilatació de les venes que formen el cordó espermàtic i afecta directament a l'espermatogènesi, és a dir, a la producció d'espermatozoides. Com més sever sigui la dilatació de les venes, més afectada serà la producció d'espermatozoides i més elevat serà el risc de patir azoospermia.

En pacients azoospérmicos secretors que han corregit el seu varicocele mitjançant cirurgia (varicocelectomía), s'ha arribat a aconseguir una recuperació del 50% del teixit testicular i la mobilitat espermàtica en l'ejaculat es recupera en un 55% dels casos.

És possible la azoospermia per vasectomia?

La vasectomia és un mètode d'esterilització masculina amb el qual s'aconsegueix l'absència d'espermatozoides en l'ejaculat. Es tracta d'induir la azoospermia obstructiva voluntàriament a través del tall dels conductes deferents, impedint així el pas dels espermatozoides del testicle a la uretra.

Com que els conductes deferents estan bloquejats, els espermatozoides quedaran emmagatzemats en el epidídimo i, amb el temps, seran reabsorbits pel propi organisme.

La vasectomia no afecta a la producció d'espermatozoides, encara que és cert que, amb el pas del temps, és possible que l'organisme disminueixi la producció d'espermatozoides o aquesta es vegi lleugerament alterada.

Tractaments

Per a poder iniciar un tractament és imprescindible conèixer el tipus de azoospermia del qual es tracta, és a dir, si és una azoospermia secretora o obstructiva. A més, cal destacar que alguns tipus de azoospermia no tenen solució i no serà possible obtenir cap espermatozoide.

En aquells homes diagnosticats de azoospermia obstructiva, la realització d'una biòpsia testicular podria ser una solució per a l'obtenció d'espermatozoides. A més, la microcirurgia, eliminant l'obstrucció i unint els conductes, la epididimovasostomía o la vasovasostomía també permetria tractar la azoospermia i poder aconseguir espermatozoides en l'home.

En canvi, el tractament hormonal serà triat per als pacients amb azoospermia secretora.

Preguntes dels usuaris

Existeix tractament preventiu per a la azoospermia?

Per Dr. Sergio Rogel Cayetano MD (ginecòleg).

La major part de les vegades el problema de azoospermia és per una causa constitucional, ja sigui per fallada genètica o per afectació congènita, l'home neix sense línia germinal. En aquests casos, la azoospermia no es pot prevenir.

Altres causes de azoospermia ocorren a conseqüència del mal testicular (traumatismes, radiacions, cirurgia, tòxics, tumors…). En aquestes situacions, els hàbits de vida saludables (dieta equilibrada, esport no extrem, evitar tòxics) pot prevenir la azoosopermia. Així mateix s'ha de protegir el testicle de l'home en procediments que impliquin l'absorció en la zona de radiacions ionitzants.
Llegir més

És el mateix l’azoospèrmia que l’aspèrmia?

Per Rebeca Reus (embriòloga).

No. L’azoospèrmia és l'absència d'espermatozoides en l'ejaculat, però l'home no té problemes per a ejacular. En el cas de l’aspèrmia, el problema és l'absència d'ejaculació, no fa referència als espermatozoides.

Es pot ser pare amb azoospermia secretora?

Per Dr. José María Sánchez Jordán MD (ginecòleg).

Sí, és possible. La azoospermia secretora és l'absència d'espermatozoides en l'ejaculat. Quan ens referim al fet que és secretora és quan aquesta absència es deu a la falta de producció espermàtica en els testicles (espermatogènesis). Aquesta alteració espermàtica pot ser reversible o irreversible.

En el cas d'obstrucció dels deferents és possible recuperar espermatozoides mitjançant biòpsia testicular de manera que es puguin rescatar les cèl·lules germinals masculines i realitzar una ICSI (Injecció intracitoplasmàtica).

Quins són els símptomes de l’azoospèrmia?

Per Andrea Rodrigo (embriòloga).

L’azoospèrmia no dóna lloc a símptomes notables en el dia a dia com puguin ser dolor, molèsties, inflor, etc. Per això, la forma segura de diagnosticar-la no es basa en els símptomes, sinó únicament en el resultat del seminograma.
Llegir més

Quin tipus d’azoospèrmia és més greu en relació a la infertilitat?

Per Andrea Rodrigo (embriòloga).

L’azoospèrmia secretora és més greu. Impedeix la producció d'espermatozoides i, per això, no és possible tenir fills biològics àdhuc aplicant tècniques de reproducció assistida. Com hem comentat, l'única opció per a aconseguir l'embaràs si es pateix aquest tipus d’azoospèrmia és la donació de semen.

És possible aconseguir l'embaràs mitjançant inseminació artificial en els casos d’azoospèrmia?

Per Rebeca Reus (embriòloga).

No. Per a aconseguir la gestació amb una inseminació artificial és necessària una concentració espermàtica bona i els pacients amb azoospèrmia no presenten espermatozoides en l'ejaculat.

Es pot aconseguir l'embaràs natural amb azoospèrmia secretora?

Per Rebeca Reus (embriòloga).

Qualsevol forma d’azoospèrmia, secretora i obstructiva, impedeix l'embaràs natural, ja que l'ejaculat no conté espermatozoides. Quant a l’azoospèrmia secretora, tampoc serà possible aconseguir l'embaràs a través de la reproducció assistida, perquè no hi ha producció espermàtica.

En funció de la causa de l’azoospèrmia, serà possible administrar un tractament hormonal capaç de restaurar l'espermatogènesi per a aconseguir un embaràs amb azoospèrmia secretora, encara que sigui amb una fecundació in vitro (FIV). Si no és possible recuperar la producció d'espermatozoides, es podrà aconseguir la gestació mitjançant la donació d'esperma.

Fem un gran esforç per oferir-te informació de màxima qualitat.

🙏 Si us plau, comparteix aquest article si t'ha agradat. 💜💜 Ens ajudes a seguir!

Bibliografia

Andrology-Male Reproductive Health and Dysfunction. Nieschlag E, Behre HM (eds). Berlin: Springer Verlag, 1997.

Comhaire FH, De Kretser D, Farley TMM et al. 1987 Towards more objectivity in diagnosis and management of male infertility: results of World Health Organization multicentre study. International Journal of Andrology 10, 1–53.

Cooper TG, Noonan E, von Eckardstein S, et al. World Health Organization reference values for human semen characteristics. Hum Reprod Update 2010;16:231-45.

Fogle RH, Steiner AZ, Marshall FE, et al. Etiology of azoospermia in a large nonreferral inner-city population. Fertil Steril 2006;86:197-9.

Jarow JP, Espeland MA, Lipshultz LI. Evaluation of the azoospermic patient. J Urol 1989;142:62-5.

Krausz C, Genetic Aspects of Male Infertility, European Urological Review, 2009;3(2):93-96.

Male infertility best practice policy committee of the American Urological Association (AUA). The optimal evaluation of the infertile male. AUA Best Practice Statement. Revised, 2010.

Matsumiya K, Namiki M, Takahara S, et al. Clinical study of azoospermia. Int J Androl 1994;17:140-2.

WHO Manual for standardized investigation and diagnosis and management of the infertile male. Cambridge: Cambridge University Press, 2000.

Preguntes dels usuaris: 'Existeix tractament preventiu per a la azoospermia?', 'És el mateix l’azoospèrmia que l’aspèrmia?', 'Es pot ser pare amb azoospermia secretora?', 'Quins són els símptomes de l’azoospèrmia?', 'Quin tipus d’azoospèrmia és més greu en relació a la infertilitat?', 'És possible aconseguir l'embaràs mitjançant inseminació artificial en els casos d’azoospèrmia?' i 'Es pot aconseguir l'embaràs natural amb azoospèrmia secretora?'.

Veure més

Autors i col·laboradors

 Andrea  Rodrigo
Andrea Rodrigo
Embriòloga
Llicenciada en Biotecnologia per la Universitat Politècnica de València (UPV) amb Màster Universitari en Biotecnologia de la Reproducció Humana Assistida, impartit per la Universitat de València en col·laboració amb l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI). Postgrau d'Expert en Genètica Mèdica. Més sobre Andrea Rodrigo
Dr. José María  Sánchez Jordán
Dr. José María Sánchez Jordán
MD
Ginecòleg
El Dr. José María Sánchez és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de Màlaga i va realitzar l'especialitat en Obstetrícia i Ginecologia. Més sobre Dr. José María Sánchez Jordán
Número de col·legiat: 511104002
 Marta Barranquero Gómez
Marta Barranquero Gómez
Embriòloga
Graduada en Bioquímica i Ciències Biomèdiques per la Universitat de València (UV) i especialitzada en Reproducció Assistida per la Universitat d'Alcalá de Henares (UAH) en col·laboració amb Ginefiv i en Genètica Clínica per la Universitat d'Alcalá de Henares (UAH). Més sobre Marta Barranquero Gómez
Número de col·legiada: 3316-CV
 Rebeca Reus
Rebeca Reus
Embriòloga
Graduada en Biologia Humana (Biomedicina) per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb Màster Oficial en Laboratori d'Anàlisis Clíniques per la UPF i Màster sobre la Base Teòrica i Procediments de Laboratori de Reproducció Assistida per la Universitat de València (UV). Més sobre Rebeca Reus
Dr. Sergio Rogel Cayetano
Dr. Sergio Rogel Cayetano
MD
Ginecòleg
Llicenciat en Medicina per la Universitat Miguel Hernández a Alacant amb l'especialitat de Ginecologia i Obstetrícia a l'Hospital General d'Alacant. Va ampliar la seva experiència en reproducció assistida mentre treballava en diferents clíniques d'Alacant i Múrcia, fins que l'any 2011 es va unir a l'equip mèdic d'IVF Spain. Més sobre Dr. Sergio Rogel Cayetano
Numero de col·legiat: 03-0309100
Adaptat al català per:
 Cristina  Algarra Goosman
Cristina Algarra Goosman
Psicòlega
Graduada en Psicologia per la Universitat de València (UV) i especialitzada en Psicologia General Sanitària pel Centre Universitari Superior Europeu. A més té formació específica per un Màster en Infertilitat: Aspectes Mèdics, Psicosocials i Legals Més sobre Cristina Algarra Goosman
Número de col·legiada: CV16874

Tot sobre la reproducció assistida en els nostres canals.