La azoospermia es defineix com l'absència d'espermatozoides en l'ejaculat. Per tant, per a diagnosticar-la, és necessari analitzar la mostra de semen obtinguda per ejaculació. Aquest estudi es coneix com seminograma o espermiograma.
Per al diagnòstic de la azoospermia també es requereixen altres proves addicionals com l'anàlisi d'hormones, l'exploració física o la biòpsia de testicle, que permetran a més determinar el tipus de azoospermia.
A continuació tens un índex amb els 7 punts que tractarem en aquest article.
- 1.
- 2.
- 3.
- 4.
- 5.
- 5.1.
- 5.2.
- 5.3.
- 5.4.
- 5.5.
- 5.6.
- 6.
- 7.
Seminograma
El seminograma o espermiograma és una anàlisi de l'esperma, tant a nivell macroscòpic (color, viscositat, pH...) com a nivell microscòpic (concentració, mobilitat, morfologia...).
Per a poder diagnosticar la azoospermia amb seguretat i evitar errors analítics, l'OMS (Organització Mundial de la Salut) recomana realitzar dues seminogramas amb, almenys, dues-tres mesos d'interval entre l'un i l'altre.
La mostra de semen ha de ser obtinguda per masturbació després d'un període d'abstinència sexual d'entre 3 i 5 dies, aproximadament. És important obtenir tota la mostra sota unes condicions d'higiene adequades. Així, evitem possibles interferències en els resultats i facilitem l'anàlisi per part dels especialistes.
Per a estudiar la quantitat d'espermatozoides, la mostra és analitzada sota el microscopi en un suport anomenat càmera Makler. Existeix un altre tipus de cambra per al contaje espermàtic: la cambra Neubauer. El sistema d'ambdues és similar, per la qual cosa l'elecció de l'una o l'altra és decisió de cada clínica.
Si durant l'anàlisi microscòpica comptem zero espermatozoides, podem indicar que l'home pateix azoospermia. Si per contra, veiem algun espermatozoide, no estem davant un cas de azoospermia, malgrat comptar pocs espermatozoides, sinó de oligospermia.
La reproducció assistida, com qualsevol tractament mèdic, requereix que confiïs en la professionalitat dels metges i la clínica que triïs, ja que, evidentment, no tots són iguals.
Aquesta "eina" t'enviarà un informe totalment personalitzat, amb la informació detallada del tractament que necessites, les clíniques de la teva zona que compleixen els nostres criteris de qualitat i els seus pressupostos. A més, inclou consells que et seran de gran utilitat a l'hora de fer les primeres visites a les clíniques.
Davant un resultat rotund de azoospermia, se sol demanar al pacient que deixi passar entre 2 o 3 mesos i posteriorment es repeteix de nou el seminograma. D'aquesta manera els especialistes s'asseguren que l'absència d'espermatozoides no es deu a altres factors com a estrès, mala alimentació, presa de medicaments, processos de febre, etc.
Si en el segon seminograma el resultat del recompte d'espermatozoides és zero, ja es pot confirmar el diagnòstic de azoospermia. A continuació, és necessari realitzar altres proves com la biòpsia testicular per a determinar la raó per la qual no hi ha espermatozoides en l'ejaculat.
Anàlisi hormonal
L'espermatogènesi o producció d'espermatozoides està regulada per hormones com la testosterona o la FSH (foliculoestimulante). Qualsevol desequilibri en el sistema endocrí (sistema hormonal) pot alterar l'espermatogènesi i arribar a impedir l'alliberament d'espermatozoides.
Analitzar el nivell d'aquestes hormones poden ajudar-nos en el diagnòstic de la azoospermia:
- FSH: aquesta hormona es produeix en la hipòfisi (glàndula de la base del cervell) i la seva funció principal és estimular la producció d'espermatozoides en el testicle. Un valor elevat de FSH indica que la població de cèl·lules mare del testicle (espermatogonis) està reduïda, per la qual cosa la producció espermàtica serà baixa o nul·la. Així, és habitual que els homes amb azoospermia tinguin valors més elevats d'aquesta hormona.
- Testosterona: aquesta hormona, produïda en el testicle, segueix el patró contrari a la FSH. Si l'espermatogènesi no es realitza, els homes azoospérmicos presenten nivells de testosterona més baixos de l'habitual.
De manera general, si l'anàlisi hormonal demostra uns valors alts de FSH i baixos de testosterona, sospitarem que la azoospermia descoberta en el seminograma és de tipus secretora. Això significa que l'absència d'espermatozoides es deu a la falta de producció d'aquests, és a dir, a l'alteració de l'espermatogènesi.
Si l'anàlisi de sang determina uns nivells hormonals normals, el més probable és que no vegem espermatozoides en l'ejaculat a causa d'una obstrucció en els canals espermàtics que porten els espermatozoides des del testicle, on són fabricats, fins a l'exterior.
Generalment l'obstrucció apareix a nivell de epidídimo o dels conductes deferents. Això és el que coneixem com azoospermia obstructiva.
Exploració física
Es recomana que l'especialista explori l'aparell reproductor masculí estant l'home tombat (posició supina) i també dempeus. A més, és important que l'habitació on es faci l'exploració tingui una temperatura agradable, perquè el fred pot portar a la contracció de les capes de l'escrot i dificultar l'estudi testicular.
En algunes ocasions, la simple palpació de l'especialista pot fer intuir si existeix o no algun problema en l'espermatogènesi, encara que la confirmació no es tindrà fins que s'obtinguin els resultats de les altres proves.
En l'exploració s'analitzen aspectes com la presència de varicocele, el desenvolupament sexual, grandària i posició testicular, etc.
Biòpsia testicular
Una altra prova que pot realitzar-se és la biòpsia testicular. Es tracta d'una intervenció quirúrgica senzilla en la qual s'extreuen petits fragments de testicle. A continuació, s'analitzen en el laboratori en busquen espermatozoides.
Els fragments s'observen en el microscopi: si trobem espermatozoides, podrem descartar la azoospermia secretora, perquè si hi ha espermatozoides en el testicle és perquè aquest els produeix.
Si els espermatozoides trobats estan vius, encara que siguin immòbils, podran ser emprats per a fer la ICSI (injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoides). Per tant, la biòpsia testicular és tant una prova diagnòstica (confirmació de la azoospermia secretora) com un tractament (obtenir espermatozoides per a ICSI).
Preguntes dels usuaris
¿Se diagnostican de igual forma los dos tipos de azoospermia que existen?
Sí, les proves diagnòstiques són les mateixes. A més del seminograma, que indica l'absència d'espermatozoides, l'especialista realitzarà una detallada exploració de l'aparell genital per a intuir si hi ha o no producció testicular.
D'altra banda, es farà una anàlisi hormonal per a comprovar si estem davant un cas de azoospermia secretora per alteració hormonal.
Una altra prova que permet distingir el tipus de azoospermia és la biòpsia de testicle, que ens informarà de si hi ha o no producció d'espermatozoides.
Quines proves permet diagnosticar una azoospermia?
La azoospermia es defineix com l'absència d'espermatozoides en l'ejaculat. El testicle és l'òrgan productor d'espermatozoides després que són transportats i emmagatzemats en la vesícula seminal un òrgan contigu en intima relació amb la pròstata. La azoospermia pot obeir mancant producció per part del testicle o a una obstrucció durant el seu transport cap a la vesícula seminal.
Així, l'estudi bàsic per al diagnòstic de la azoospermia consisteix en la realització d'un espermograma i d'una biòpsia testicular.
La biòpsia testicular fa mal?
No. És una cirurgia realitzada sota anestèsia i, per tant, no genera dolor. No obstant això, és possible que després de l'operació, el pacient senti lleugeres molèsties en la zona testicular a causa de la petita ferida.
Quant es triga a obtenir el diagnòstic de la azoospermia?
Com hem comentat, per a obtenir un diagnòstic segur de la azoospermia, és important realitzar, com a mínim, un parell de seminogramas distanciats en el temps. Els resultats d'un seminograma triguen un màxim de dues setmanes, encara que dependrà de la clínica o el centre on s'hagi realitzat.
Si es realitzaran altres proves com la biòpsia de testicle, és possible que l'obtenció dels resultats es prolongui més temps.
És possible que diagnostiquin azoospermia en el primer seminograma i oligospermia en el segon (realitzat quatre mesos més tard)?
Sí, és possible. Per exemple, pot ocórrer que en el primer seminograma, alguna situació determinada (p. ex. alts nivells d'estrès) hagi causat una alteració hormonal puntual que, al seu torn, hagi derivat en problemes en l'espermatogènesi. No obstant això, en el segon espermiograma, després de quatre mesos, si la situació problemàtica ja ha estat eliminada, la regulació hormonal haurà tornat a la normalitat i la producció espermàtica serà normal.
Quin tipus de azoospermia té un home amb la FSH alta?
Una FSH elevada en homes amb absència d'espermatozoides indica que el tipus de azoospermia és secretora. El més probable és que la població de cèl·lules mare en el testicle hagi estat destruïda per algun tractament com la radioteràpia i, per tant, la FSH no és assimilada per a dur a terme la seva funció.
Fem un gran esforç per oferir-te informació de màxima qualitat.
🙏 Si us plau, comparteix aquest article si t'ha agradat. 💜💜 Ens ajudes a seguir!
Bibliografia
Cerilli LA, Kuang W, Rogers D. A practical approach to testicular biopsy interpretation for male infertility. Arch Pathol Lab Med. 2010 Aug;134(8):1197-204.
Dohle GR, Elzanaty S, van Casteren NJ. Testicular biopsy: clinical practice and interpretation. Asian J Androl. 2012 Jan;14(1):88-93.
Esteves SC. Clinical management of infertile men with nonobstructive azoospermia. Asian J Androl. 2015 May-Jun;17(3):459-70.
Hessel ML, Ramos L, D'Hauwers KW, Braat DD, Hulsbergen-van de Kaa CA. Beneficial value of testicular sperm extraction-AgarCyto in addition to the standard testicular biopsy for diagnosis of testicular germ cell tumors in nonobstructive azoospermia. Fertil Steril. 2016 Feb;105(2):308-14.e1.
Sigman M, Zini A. (2009). Semen analysis and sperm function assays: what do they mean? Semin Reprod Med; 27: 115-123
World Health Organization (WHO) (2010). WHO laboratory Manual for the examination of human semen and sperm-cervical mucus interaction. Cambridge Academic Press.
Preguntes dels usuaris: '¿Se diagnostican de igual forma los dos tipos de azoospermia que existen?', 'Quines proves permet diagnosticar una azoospermia?', 'La biòpsia testicular fa mal?', 'Quant es triga a obtenir el diagnòstic de la azoospermia?', 'És possible que diagnostiquin azoospermia en el primer seminograma i oligospermia en el segon (realitzat quatre mesos més tard)?' i 'Quin tipus de azoospermia té un home amb la FSH alta?'.
Hola, fa uns anys em van diagnosticar azoospermia, després de molts test van canviar el diagnòstic a oligoastenozoospermia severa, això és possible?
Hola Joan miranda,
El canvi de diagnòstic és possible ja que les anàlisis es fan sobre la base d’una mostra aïllada de semen. En el teu cas en particular, han passat de no trobar espermatozoides a trobar pocs i de mala qualitat.
En cas de voler tenir un fill és possible que estudiïn la viabilitat dels espermatozoides que han trobat mitjançant tècniques com PISCI per a determinar si efectivament és possible crear un embrió amb aquests espermátozoides.
Et recominedo que llegeixis aquest article, on t’expliquem el procés de PICSI i com pot beneficiar-te: Microinjecció fisiològica o PICSI.
Espero haver-te ajudat.
Una salutació.
Hola, el meu marit i jo després de dos anys sense aconseguir quedar-nos embarassats vam ser al metge i ens va dir que tenia azoospermia. Això significa que no podrem tenir fills?
Hola Paula,
La azoospermia és diagnosticada davant l’absència d’espermatozoides en la mostra de semen proporcionada. De totes maneres existeixen tècniques que poden buscar espermátodoizes en els testicles mitjançant biòpsia testicular. En cas que trobessin espermatozoide de bona qualitat podrien fer una inseminació FIV.
En el cas de no trobar espermatozoides existeix la posibildad d’optar per semen de donant, la qual cosa us permetria tenir un fill.
Et recomano que llegeixis el següent article: Com és el tractament de la azoospermia? en el qual t’expliquem les diferents alternatives per a aconseguir el vostre embaràs.
Espero haver-te ajudat.
Una salutació