En cas de no realitzar un diagnòstic genètic preimplantacional, l'opció seria fer un diagnòstic genètic prenatal mitjançant amniocentesis o biòpsia de vellositats coriòniques. El problema que presenta aquest tipus de diagnòstic és que, en haver-se aconseguit ja l'embaràs, en cas de no voler continuar amb ell per trobar-se una malaltia genètica, caldria interrompre l'embaràs voluntàriament.
Addicionalment, els pares poden decidir no utilitzar els seus òvuls i/o espermatozoides per a evitar transmetre alteracions genètiques a la descendència. En aquest cas, s'utilitzarien gàmetes de donant, òvuls i/o espermatozoides.
Pots llegir l'article complet en: Què és el diagnòstic genètic preimplantacional o DGP? ( 73).
Zaira Salvador Navarro
Llicenciada en Biotecnologia per la Universitat Politècnica de València (UPV), Biotechnology degree en la National University of Ireland en Galway (NUIG) i especialista en reproducció assistida amb el Màster en Biotecnologia de la Reproducció Humana per l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI) i la Universitat de València.
Número de col·legiada: 3185-CV
