FIV amb donació d’òvuls i semen

Per (ginecòloga), (ginecòloga), (embriòloga) i (embriòloga).
Última Actualització: 11/03/2019

La fecundació in vitro (FIV) amb doble donació de gàmetes consisteix en un tractament de reproducció assistida en el qual s'utilitza el semen d'un donant per a fecundar els òvuls d'una donant, tots dos anònims, i transferir els embrions resultants a una dona o parella receptora.

La FIV amb donació d'òvuls i esperma s'utilitza en els casos en els quals els pacients no poden aportar els seus gàmetes propis per diferents problemes de fertilitat.

Encara que sigui un tractament car, la FIV amb doble donació és una tècnica completament segura i amb unes taxes d'èxit molt elevades, la qual cosa permet aconseguir l'embaràs en la majoria de casos.

Què és la doble donació de gàmetes?

La FIV amb òvuls i semen de donant és un tractament de fertilitat en el qual tots dos membres de la parella renuncien a la càrrega genètica dels seus gàmetes i recorren als de donants per a poder ser pares.

La donació de gàmetes és una pràctica legal a Espanya i, segons la Llei 14/2006 sobre Tècniques de Reproducció Humana Assistida, es caracteritza pels següents punts:

  • La donació de gàmetes ha de ser anònima i altruista.
  • Els donants han de gaudir de bona salut física i mental, tenir més de 18 anys i menys de 35 en el cas de la dona.
  • Els donants han de superar una sèrie de proves mèdiques i psicològiques.
  • No pot haver-hi més de 6 nens nascuts d'un mateix donant.
  • La clínica és l'encarregada de seleccionar als donants sobre la base de les característiques físiques i immunològiques dels receptors. Ni la dona ni la parella poden triar als donants.
  • Els donants rebran una compensació econòmica establerta pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat per les molèsties sofertes durant el procés.

Si vols obtenir informació més detallada sobre això, pots continuar llegint aquí: Reproducció assistida amb donació d'òvuls i semen.

Indicacions

La tècnica de FIV amb doble donació de gàmetes s'utilitza en els casos greus d'infertilitat, quan ni la dona ni l'home són capaços d'aconseguir un embaràs amb els seus òvuls i espermatozoides.

A continuació, comentarem les causes principals d'aquesta esterilitat masculina i femenina:

Parelles amb problemes d'esterilitat
absència d'ovaris, fallada ovàrica, baixa reserva ovàrica, azoospèrmia secretora, fallades repetides de FIV amb gàmetes propis, risc de transmissió d'una malaltia hereditària per part de tots dos pares, etc.
Mares solteres
a més de necessitar semen de donant, aquestes dones precisen també d'una ovodonació per edat materna avançada, mala qualitat ovocitaria, absència d'òvuls o altres causes d'esterilitat femenina.
Dones homosexuals
igual que en el cas anterior, una parella de dones haurà de recórrer a la doble donació de gàmetes si cap de les dues pot aportar els seus propis òvuls.

En qualsevol cas, el metge especialista sempre recomanarà a la dona o parella quina és la millor opció per a aconseguir l'embaràs sobre la base de la seva situació concreta.

Passos del tractament

El procés i les tècniques per a fer la fecundació in vitro són les mateixes que en la forma convencional, però en el cas de la FIV amb doble donació intervenen dues figures més: els donants d'òvuls i semen.

A continuació, detallarem pas a pas tot el procediment de la FIV tant en els donants com en la receptora.

Selecció de donants

Els donants són homes i dones joves i completament sans que cedeixen els seus espermatozoides i òvuls de manera anònima i altruista perquè els empri una dona o parella amb problemes de fertilitat.

Com hem dit, aquests donants han de passar per diferents proves mèdiques i psicològiques abans de considerar-se aptes per a la donació, com les següents:

En homes
exploració física, cariotip, seminograma, anàlisi de sang, cultiu microbiològic i entrevista psicològica.
En dones
exploració física, cariotip, ecografia, anàlisi de sang i hormonal, cultiu microbiològic i entrevista psicològica.

A més, avui dia cada vegada més clíniques inclouen el test de compatibilitat genètica, una prova que permet aparellar als donants més compatibles, de manera que no comparteixin cap mutació genètica que pogués donar lloc a un bebè malalt. Això és el que es coneix com matching genètic.

D'altra banda, la clínica també intentarà que els donants tinguin característiques físiques similars als receptors: color de pèl i d'ulls, alçada, etc. i fer un bon matching fenotípic.

Procés en la donant d'òvuls

Una vegada seleccionada la donant d'òvuls, aquesta haurà d'administrar-se la medicació hormonal durant unes 2 setmanes aproximadament per a fer una estimulació ovàrica controlada i obtenir diversos fol·licles madurs.

Cada dos dies més o menys, la donant d'òvuls acudirà a la consulta per a fer un control hormonal i ecogràfic de l'estimulació.

Quan els fol·licles estiguin grans, el ginecòleg procedirà a extreure els òvuls mitjançant una punció fol·licular, una intervenció molt senzilla que es fa sota sedació.

Aquí acaba el procés en la donant d'òvuls. Aquesta rep la compensació econòmica i, en cas que ho indiqui el metge, haurà de tornar a consulta per a una última revisió.

L’ovodonació pot fer-se en fresc o amb òvuls congelats procedents d'un banc de donants. En el primer cas, serà necessari sincronitzar el cicle menstrual de la donant amb el de la receptora d'òvuls.

Tractament en la receptora

La receptora d'òvuls, d'altra banda, ha de seguir un tractament de preparació endometrial perquè l'úter sigui receptiu en el moment de rebre als embrions. D'aquesta manera, els embrions podran implantar-se en l'endometri i donar inici a una gestació.

Per a això, la dona receptora s'administrarà medicació hormonal amb estrògens i progesterona i també acudirà a la consulta del ginecòleg per a fer controls ecogràfics del creixement endometrial.

Fecundació i transferència embrionària

Els òvuls de donant obtinguts, ja siguin de banc o en fresc, són valorats en el laboratori i aquells que són madurs es fecunden amb els espermatozoides procedents del donant de semen.

Els espermatozoides donats procedeixen sempre d'un banc de semen, ja que la mostra ha de romandre congelada un temps abans de poder ser utilitzada. El semen de donant no pot usar-se en fresc com en el cas dels òvuls donats.

Abans de la fecundació, el semen de donant ha de ser descongelat i comprovar que els espermatozoides es mouen i estan vius.

A continuació, es fecunden els òvuls per la tècnica de FIV convencional o mitjançant la injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoides (ICSI) i es deixen els embrions en cultiu durant uns dies.

Una vegada obtinguts embrions de 3 o 5 dies amb bona qualitat i després de comprovar que l'endometri de la receptora té el gruix adequat, es procedeix a fer la transferència embrionària.

Els embrions que no han estat transferits es vitrificaran per a futurs intents o per a intentar tenir un altre fill més endavant.

El tractament de FIV amb doble donació de gàmetes acabarà en realitzar el test d'embaràs després d'uns 10-15 dies de betaespera aproximadament.

Preu

La FIV amb donació d'òvuls i semen és un tractament car, ja que cal recórrer a dos donants i pagar totes les despeses, encara que el preu varia molt en funció de la clínica on es dugui a terme.

En general, la FIV amb doble donació de gàmetes pot costar entre 5.000 i 9.500€.

A aquests costos caldrà sumar la medicació hormonal per a preparar l'endometri, que no sol estar inclosa en el preu i que pot suposar una despesa extra de 200-300€.

Si t'interessa llegir més sobre els preus dels tractaments de fertilitat, et recomanem accedir al següent post: Preus en reproducció assistida.

La FIV amb ovodonació és el tractament que més enganys i dubtes genera. La transparència és un dels nostres rigorosos criteris a l'hora de recomanar clíniques. Pots usar aquesta "eina" per a filtrar les clíniques que compleixen els nostres criteris de selecció i a més obtenir un informe amb tots els detalls per a resoldre els teus dubtes i evitar enganys.

Embaràs amb òvuls i semen donats

Les probabilitat d'èxit de la FIV amb donació d'òvuls i esperma és molt elevada, més que en una FIV amb gàmetes propis.

Ja que els donants són persones joves i amb un estat de salut excel·lent, aquest tractament de fertilitat és el que presenta majors taxes d'èxit.

Aproximadament, la taxa d'embaràs per transferència embrionària és del 55-60%, mentre que la taxa de part per transferència se situa al voltant del 40%.

En realitat, aquests percentatges són similars als de l’ovodonació, perquè la qualitat de l'òvul és un dels factors més importants que determina l'èxit d'un tractament de FIV.

L'excel·lent qualitat d'òvuls i espermatozoides garanteix una elevada taxa de fecundació. Els embrions obtinguts, a més, són de molt bona qualitat i tenen una elevada capacitat d'implantació.

No obstant això, la probabilitat d'embaràs també depèn d'altres factors com l'edat de la receptora, la receptivitat uterina, les característiques de l'úter i l'evolució dels embrions.

Preguntes dels usuaris

L'edat de la dona receptora influeix en les taxes d'èxit dels cicles d'ovodonació?

Per Dra. Elena Izquierdo Trechera (ginecòloga).

L'edat de la dona receptora sí que influeix en les taxes d'èxit dels cicles de donació d'ovòcits ja que alguns estudis han detectats canvis a nivell uterí amb l'edat que poden ser responsables de la disminució de les taxes d'implantació embrionària de forma més marcada a partir dels 45 anys.

Què diu la llei de fertilització assistida de la donació d'òvuls i semen? Es poden utilitzar alhora en un tractament?

Per Sara Salgado (embriòloga).

La Llei 14/20016 de Tècniques de Reproducció Assistida a Espanya estableix que tant la donació d'òvuls com de semen està permesa i es poden utilitzar per separat o alhora en un tractament de reproducció assistida.

La llei estableix les condicions per a admetre a un home i a una dona com a donants (edat, proves mèdiques, etc.), així com les condicions generals de la donació.

La donació tant d'òvuls com de semen ha de ser anònima i de caràcter altruista, per la qual cosa la dona receptora i la seva parella no poden conèixer als donants ni tampoc es poden comprar els seus gàmetes. No obstant això, sí que reben una compensació econòmica per les molèsties i el temps emprat.

Existeix alguna alternativa a la FIV amb òvuls i semen donat?

Per Sara Salgado (embriòloga).

Sí, una altra alternativa és l'adopció d'embrions. Els embrions procedeixen de parelles a les quals els han sobrat embrions viables del seu tractament de FIV i que han decidit donar.

Es tracta d'una alternativa amb unes taxes d'èxit més baixes, ja que les parelles que els donen han hagut de recórrer a la FIV per a aconseguir l'embaràs. No obstant això, el preu és més baix i els embrions sempre tenen bona qualitat, ja que en cas contrari no haurien estat acceptats per al programa de donació.

Quantes fecundacions in vitro es poden fer amb òvuls i semen de donant?

Per Sara Salgado (embriòloga).

Igual que ocorre amb la FIV de gàmetes propis, no hi ha un límit establert. La dona o parella haurà de decidir quants intents estan disposats a fer en cas de no aconseguir l'embaràs a la primera.

Les taxes d'èxit d'aquest tractament són elevades, però si la dona té algun problema en l'endometri o en l'úter pot haver-hi complicacions perquè tingui lloc la implantació o perquè l'embaràs evolucioni adequadament.

Lectura recomanada

Una de les alteratives de la FIV amb doble donació de gàmetes és la donació d'embrions, un tractament més econòmic que pot estar a l'abast de més pacients. Si necessites informació sobre això, no dubtis a accedir al següent post: Què és l'adopció d'embrions?

Fem un gran esforç per oferir-te informació de màxima qualitat.

🙏 Si us plau, comparteix aquest article si t'ha agradat. 💜💜 Ens ajudes a seguir!

Bibliografia

Ballesteros A, Castilla JA, Nadal J, Ruiz, M. Manifiesto de la SEF sobre la donación de gametos en España. Publicado a través de la Sociedad Española de Fertilidad (SEF).

Colomé C, Carrasco M, Agramunt S, Checa MA, Carreras Collado R. Fertilidad en mujeres mayores de 40 años. Ginecología y Obstetricia Clínica. 2008; 9 (4): 216-227

Comisión Nacional de Reproducción Humana Asistida (CNRHA) (2015). Aspectos legales y éticos de la donación. En: Registro Nacional de Donantes de Gametos y Preembriones. Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social de España. (ver)

Kvist U, Björndahl L. ESHRE Monographs: Manual on Basic Semen Analysis. Oxford: Oxford University Press, 2002.

Ley 14/2006, de 26 de mayo, sobre técnicas de reproducción humana asistida. Jefatura del Estado «BOE» núm. 126, de 27 de mayo de 2006 Referencia: BOE-A-2006-9292. (ver)

Sociedad Española de Fertilidad (SEF) (febrero de 2012). “Saber más sobre fertilidad y reproducción asistida”. En colaboración con el Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad del Gobierno de España y el Plan de Calidad para el Sistema Nacional de Salud.

Sociedad Española de la Fertilidad (SEF). Libro Blanco Sociosanitario. La Infertilidad en España Situación Actual y Perspectivas. Imago Concept & Image Development 2011.

Sociedad Española de Fertilidad (SEF) (2011). Manual de Andrología. Coordinador: Mario Brassesco. EdikaMed, S.L. ISBN: 978-84-7877.

Preguntes dels usuaris: 'L'edat de la dona receptora influeix en les taxes d'èxit dels cicles d'ovodonació?', 'Què diu la llei de fertilització assistida de la donació d'òvuls i semen? Es poden utilitzar alhora en un tractament?', 'Existeix alguna alternativa a la FIV amb òvuls i semen donat?' i 'Quantes fecundacions in vitro es poden fer amb òvuls i semen de donant?'.

Veure més

Autors i col·laboradors

Dra. Elena Izquierdo Trechera
Dra. Elena Izquierdo Trechera
Ginecòloga
Llicenciada en Medicina per la Universitat Complutense de Madrid, amb l'especialitat d'Obstetrícia i Ginecologia, i Màster en Reproducció Humana per la Universitat Rei Joan Carlos i el IVI. Actualment, ella és ginecòloga especialista en reproducció assistida en la clínica Eugin de Madrid. Més sobre Dra. Elena Izquierdo Trechera
Número de col·legiada: 282866949
Dra. Mónica Aura Masip
Dra. Mónica Aura Masip
MD
Ginecòloga
La Dra. Mónica Aura és llicenciada en Medicina i Cirurgia General per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A més, és especialista en Ginecologia i obstetrícia per l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau i posseeix un Màster en Reproducció Assistida Humana per la Universitat Joan Carles I de Madrid i un altre en Gestió de centres sanitaris per la UB. Més sobre Dra. Mónica Aura Masip
Número de col·legiat: 31588
 Sara Salgado
Sara Salgado
Embriòloga
Graduada en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat del País Basc (UPV/EHU), amb Màster en Reproducció Humana Assistida per la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Títol d'Expert Universitari en Tècniques de Diagnòstic Genètic per la Universitat de València (UV). Més sobre Sara Salgado
 Zaira Salvador Navarro
Zaira Salvador Navarro
Embriòloga
Llicenciada en Biotecnologia per la Universitat Politècnica de València (UPV), Biotechnology degree en la National University of Ireland en Galway (NUIG) i especialista en reproducció assistida amb el Màster en Biotecnologia de la Reproducció Humana per l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI) i la Universitat de València. Més sobre Zaira Salvador Navarro
Número de col·legiada: 3185-CV

Tot sobre la reproducció assistida en els nostres canals.