L’oligozoospèrmia, també denominada oligospèrmia, és una causa d'infertilitat masculina per factor espermàtic. En concret afecta a la quantitat d'espermatozoides en l'ejaculat, que es troben en menor número si ho comparem amb l'ejaculat d'un home fèrtil.
El grau d'oligospèrmia pot ser lleu, moderat o sever, en funció del nombre d'espermatozoides presents en l'ejaculat.
Es considera que un semen és de mala qualitat si té baixa concentració espermàtica, altres alteracions com són la poca mobilitat dels espermatozoides o defectes en la forma. Aquestes patologies es coneixen com astenozoospèrmia i teratozoospèrmia, respectivament.
A continuació tens un índex amb els 11 punts que tractarem en aquest article.
- 1.
- 2.
- 3.
- 3.1.
- 3.2.
- 3.3.
- 4.
- 5.
- 6.
- 6.1.
- 7.
- 8.
- 8.1.
- 8.2.
- 8.3.
- 8.4.
- 8.5.
- 8.6.
- 9.
- 10.
- 11.
Definició
L’oligospèrmia es defineix com la baixa concentració d'espermatozoides en el semen ejaculat.
És, per tant, un semen de mala qualitat i els homes que la pateixen tenen problemes per a concebre de manera natural, pel fet que, en haver-hi menor concentració d'espermatozoides, disminueix la probabilitat que aquests aconsegueixin travessar totes les barreres que es troben en el tracte reproductor femení, arribin a l'òvul i el fecundin.
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), un home pateix oligospèrmia quan el nombre total d'espermatozoides és inferior a 15 milions d'espermatozoides per mil·lilitre.
Diagnòstic de la oligospermia
L'oligospèrmia no produeix cap manifestació clínica: els homes són capaços de mantenir relacions íntimes sense problemes i ejaculen de forma completament normal. És en el moment en el qual desitgen tenir un fill quan, després de no aconseguir-lo, es realitzen proves i es diagnostica aquesta alteració.
Per a l'estudi de la qualitat del semen es realitza una prova denominada seminograma, mitjançant el qual s'avaluen paràmetres dels espermatozoides sota el microscopi, entre ells la concentració, que com s'ha dit deu ser inferior a 15 milions d'espermatozoides per mil·lilitre per a considerar-se l'oligospèrmia.
Per a la realització del seminograma, les mostres de semen han de ser recollides per masturbació després de guardar entre 3 i 5 dies d'abstinència sexual.
Causes
Les causes que poden afectar la producció d'espermatozoides són diverses, i es poden dividir en pretesticulares, testiculars i postesticulares.
Moltes vegades resulta complicat determinar la causa exacta de l’oligospèrmia, ja que l'home no la detecta fins que intenta concebre i aquesta pot ser solament temporal.
Causes pretesticulars
Són aquelles que afecten la formació d'espermatozoides, ja sigui pels nivells hormonals que la regulen, o per factors externs que actuen sobre el nostre organisme.
L'alimentació, el consum de tabac i alcohol, l'exposició a tòxics ambientals o l'estrès, són alguns dels factors que poden afectar la baixa producció d'espermatozoides.
Causes testiculars
Quan la oligospermia deriva d'una causa testicular es refereix a alteracions en els testicles. Entre les alteracions testiculars més freqüents es troben les següents:
- Criptorquídia
- anomalia des del naixement en l'home caracteritzada per un descens incomplet d'un o tots dos testicles.
- Hidrocele
- acumulació d'una gran quantitat de fluid en el cordó espermàtic.
- Varicocele
- dilatació de les venes del cordó espermàtic per una alteració de la circulació sanguínia.
També algunes alteracions genètiques, com les microdelecions en el cromosoma I o els traumatismes afecten la funció testicular.
Causes postesticulars
La baixa concentració d'espermatozoides en l'ejaculat per una causa posttesticular fa referència a problemes en l'expulsió a l'exterior dels espermatozoides. Per tant, existeix producció espermàtica, però no surten a l'exterior.
A continuació, es mostren algunes de les causes posttesticulars que poden generar oligozoospermia:
- Obstrucció de les vies espermàtiques
- per un traumatisme o infecció en les zones adjacents, la qual cosa impedeix el pas dels espermatozoides.
- Infeccions seminals
- ja sigui en la pròstata, en el epidídimo, en els conductes deferents o en la uretra.
Tipus de oligospermia
El grau d’oligospèrmia pot ser lleu, moderat o sever, en funció de si la concentració d'espermatozoides en el semen ejaculat és major o menor.
- Oligospèrmia lleu
- és aquella en la qual es troben entre 14 i 5 milions d'espermatozoides per mil·lilitre.
- Oligospèrmia moderada
- es troben entre 5 i 1 milions d'espermatozoides per mil·lilitre. En aquests dos casos es pot aconseguir una millora de la qualitat seminal en pocs mesos seguint algun tractament i bons hàbits de vida. A continuació es repetiria el seminograma per a avaluar de nou els paràmetres.
- Oligospèrmia severa
- és el cas més greu on es troben menys d'1 milió d'espermatozoides per mil·lilitre, i en la qual es recomana seguir un tractament de reproducció assistida per a poder tenir fills.
Per a realitzar aquesta classificació correctament, és necessari avaluar diversos ejaculats del pacient en diferents setmanes, i descartar que la baixa concentració d'espermatozoides sigui deguda a un problema d'abstinència.
Tractaments
Per a combatre l’oligospèrmia i si no es coneix la causa exacta que la produeix, el tractament més efectiu és el de mantenir uns hàbits de vida saludables, portar una dieta equilibrada, reduir o eliminar el consum d'alcohol i drogues, i protegir-se de substàncies tòxiques relacionades amb l'ambient o el treball.
Com a tractament natural podem trobar algunes herbes per a prendre infusions com la damiana o el tribulus terrestris, el ginseng coreà en càpsules, o l'arrel de maca peruana en pols. Aquests són considerats remeis casolans i la seva efectivitat no està científicament provada.
Quant a l'ús de fàrmacs, existeixen complexos de vitamines o dosis hormonals que, encara que no són tractaments de fiabilitat provada, poden ajudar a millorar la producció d'espermatozoides. Les vitamines E, C i B6 posseeixen gran quantitat d'antioxidants que protegeixen a l'ADN dels espermatozoides de la seva fragmentació. Els suplements hormonals són útils per a aquells pacients que pateixen desajustaments en les hormones que actuen en la producció espermàtica, com per exemple la testosterona.
Si no s'aconsegueix millorar la producció d'espermatozoides, o si les causes de l’oligospèrmia són testiculars o postesticulars, s'hauria de recórrer a un tractament de reproducció assistida que s'adapti a cada pacient per a aconseguir un embaràs.
Aconseguir l'embaràs
Encara que l’oligospèrmia origina infertilitat masculina, aquests homes són capaços de produir espermatozoides i expulsar-los en l'ejaculat, per la qual cosa poden arribar a ser pares de manera natural i deixar embarassada a la dona mantenint relacions sexuals. No obstant això, aquesta probabilitat es va reduint a mesura que disminueix el nombre d'espermatozoides.
Per això, hi ha parelles que necessiten recórrer a tècniques de reproducció assistida per a aconseguir ser pares, com les que enumerem a continuació.
Tècniques de reproducció assistida
En funció del grau d’oligospèrmia i si està acompanyada d'una altra alteració, es podrà aconseguir l'embaràs amb ajuda de la reproducció assistida. En aquest cas l'especialista recomanarà una tècnica de reproducció assistida o una altra en funció de les possibilitats.
Amb una oligospèrmia lleu, la inseminació artificial és una tècnica senzilla i barata que ofereix bons resultats, sempre que sigui possible recuperar 2-3 milions d'espermatozoides mòbils progressius després de la capacitació del semen. També és recomanable que la dona sigui menor de 35 anys i no sofreixi problemes d'infertilitat.
En cas de fallada de la inseminació artificial o oligospèrmia moderada o severa, el més recomanable és procedir a tècniques de fecundació in vitro, com FIV o ICSI.
Si necessites fer-te un tractament de fecundació in vitro per a poder ser mare, en 3 simples passos, aquesta "eina" t'enviarà un informe totalment personalitzat, amb la informació detallada del tractament que necessites, les clíniques de la teva zona que compleixen els nostres criteris de qualitat i els seus pressupostos. A més, inclou consells que et seran de gran utilitat a l'hora de fer les primeres visites a les clíniques.
Totes dues tècniques comparteixen part del procediment: és necessària una hiperestimulació ovàrica per a obtenir un major nombre d'òvuls, s'extreuen per punció fol·licular i posteriorment es realitza la fecundació en el laboratori.
No obstant això, en l’oligospèrmia severa resulta més efectiva la ICSI, ja que solament és necessari un espermatozoide viu en l'ejaculat per a microinjectar-lo en l'òvul i aconseguir fecundar-lo.
Entrevista al Dr. Ricardo García Navas
El Dr. Ricardo García Navas del servei d'urologia de la Clínica Tambre de Madrid ens compta en aquest vídeo què és la oligozoospermia:
Segons els valors de l'OMS del 2010, es considera oligozoospermia tot aquell seminograma que tingui menys de 15 milions d'espermatozoides per ml. Principalment, la oligozoospermia es deu a una obstrucció de la via seminal o bé a una falta de producció del nombre d'espermatozoides.
Preguntes dels usuaris
Si tinc oligozoospèrmia lleu, podem realitzar una inseminació artificial?
Sí, sempre que el nombre d'espermatozoides mòbils (REM) sigui superior a 5×106 espermatozoides/ml, però també dependrà d'altres factors com l'edat de la dona o el temps d'esterilitat.
Per què l'oligozoospèrmia és una causa de infertilitat?
Els homes amb alteracions en els paràmetres seminals pateixen infertilitat masculina a causa de la incapacitat per a concebre.
En el cas de l’oligozoospèrmia, en haver-hi un nombre menor d'espermatozoides en l'ejaculat, hi ha menys possibilitats que aquests puguin ascendir pel tracte reproductor femení fins a l'úter i les trompes, i arribin a fecundar a l'òvul per a aconseguir així l'embaràs natural.
És el mateix ‘oligospèrmia’ que ‘azoospèrmia’?
No, encara que l’oligospèrmia fa referència a la baixa concentració d'espermatozoides, aquests sí que estan presents en l'ejaculat. L’azoospèrmia és l'absència d'espermatozoides en el semen ejaculat, i són necessàries tècniques invasives per a la seva recuperació, com l'aspiració del epidídim, punció o biòpsia testicular. En el següent enllaç pots trobar més informació sobre l’azoospèrmia: Què és l’azoospèrmia?
Quins són els símptomes de l’oligospèrmia?
L’oligospèrmia no té cap classe de símptomes com a dolor que l'home pugui percebre. Un home pot patir oligospèrmia i no adonar-se mai, tret que desitgi tenir un fill i no l'aconsegueixi. Si l’oligospèrmia és deguda a una patologia com la criptorquídia o varicocele, aquestes sí que poden apreciar-se a simple vista.
L'oligospèrmia té cura?
Ja que és complicat saber la causa exacta que provoca l’oligospèrmia, també resulta difícil l'aplicació d'un tractament específic.
Es recomana mantenir uns hàbits de vida saludables, ja que hi ha casos en els quals l’oligospèrmia és temporal i la producció espermàtica pot restaurar-se en uns mesos.
Si la causa de l’oligospèrmia és algun defecte endocrí, sí que podria seguir-se un tractament hormonal.
Existeix algun tractament de prevenció de l’oligospèrmia?
La millor manera de mantenir una bona qualitat seminal i el potencial fèrtil de l'home és practicar hàbits de vida saludables, portar una dieta sana i equilibrada, no consumir drogues, alcohol i tabac, practicar algun esport per a mantenir-se en forma, etc.
Lectura recomanada
L'única eina acceptada per a l'estudi de la qualitat del semen és el seminograma o espermograma, mitjançant el qual l'OMS ha marcat uns valors de referència per a paràmetres com la concentració, mobilitat i morfologia dels espermatozoides. Si vols saber com es realitza, et recomanem que llegeixis aquest article: Què és el seminograma i com es fa pas a pas?
Fem un gran esforç per oferir-te informació de màxima qualitat.
🙏 Si us plau, comparteix aquest article si t'ha agradat. 💜💜 Ens ajudes a seguir!
Bibliografia
Adamopoulos DA. Medical treatment of idiopathic oligozoospermia and male factor subfertility. Asian J Androl. 2000;2(1):25-32.
Guzick DS, Overstreet JW, Factor-Litvak P, Brazil CK, Nakajima ST, Coutifaris C, et al. (2001). Sperm morphology, motility, and concentration in fertile and infertile men. N Engl J Med 2001; 345: 1388-1393.
Kirby EW, Wiener LE, Rajanahally S, Crowell K, Coward RM. Undergoing varicocele repair before assisted reproduction improves pregnancy rate and live birth rate in azoospermic and oligospermic men with a varicocele: a systematic review and meta-analysis. Fertil Steril. 2016;106(6):1338-1343.
McLachlan RI. Approach to the patient with oligozoospermia. J Clin Endocrinol Metab. 2013;98(3):873-80.
Meistrich ML. Effects of chemotherapy and radiotherapy on spermatogenesis in humans. Fertil Steril. 2013;100(5):1180-6.
Sermondade N, Faure C, Fezeu L, Lévy R, Czernichow S; Obesity-Fertility Collaborative Group. Obesity and increased risk for oligozoospermia and azoospermia. Arch Intern Med. 2012;172(5):440-442.
World Health Organization (WHO) (2010). WHO laboratory Manual for the examination of human semen and sperm-cervical mucus interaction. Cambridge Academic Press.
Preguntes dels usuaris: 'Si tinc oligozoospèrmia lleu, podem realitzar una inseminació artificial?', 'Per què l'oligozoospèrmia és una causa de infertilitat?', 'És el mateix ‘oligospèrmia’ que ‘azoospèrmia’?', 'Quins són els símptomes de l’oligospèrmia?', 'L'oligospèrmia té cura?' i 'Existeix algun tractament de prevenció de l’oligospèrmia?'.
Autors i col·laboradors
Hola, després de molts mesos intentant quedar-nos embarassats m’he realitzat un seminograma i m’han dit que tinc pocs espermatozoides però de bona qualitat, ens costarà molt quedar-nos de manera natural. Que haig de fer?
Hola cessar,
Davant un diagnostico de oligospermia un embaràs natural és possible però amb baixes probabilitats, el tractament que millor s’ajustaria a la vostra circumstància seria la FIV – ICSI, en la qual l’espermatozoide serà directament introduït en l’òvul formant un embrió, i augmentant les probabilitats d’aconseguir un embaràs.
Espero haver-te ajudat.
Una salutació
Hola, m’han diagnosticat oligospermia lleu, això significa que puc deixar a la meva dona embarassada naturalment? Gràcies
Hola XAVIER,
La concentració d’espermatozoides considerada normal per l’OMS és de >15mill/ml, en el cas de la oligospermia lleu la concentració d’espermatozoides ronda entre els 14 – 5 mill/ml. L’embaràs de manera natural és una mica menys probable que amb normospermia, però existeixen probabilitats.
Et recomano que consultis amb el teu metge per a veure si pots incrementar la concentració d’espermatozoides mitjançant suplements vitamínics i canvis d’estil de vida.
Espero haver-te ajudat.
Una salutació