Estudis de fertilitat femenina

Entre els exàmens més habituals per a diagnosticar infertilitat o esterilitat femenina, es troben els següents:

Anàlisi hormonal

s'analitzen hormones com la FSH, l'estradiol, la LH, la progesterona i la AMH (hormona antimülleriana), que són les principals hormones sexuals femenines, a fi de comprovar la funcionalitat dels ovaris i la hipòfisi de la pacient.

Histerosalpingografia (HCG)

també denominada uterosalpingografia, es tracta d'una prova diagnòstica que permet observar l'estructura de l'úter i valorar la funcionalitat de les trompes de Fal·lopi. S'observen mitjançant raigs X i un mitjà de contrast líquid radiopac. Gràcies a la HSG és possible detectar malformacions uterines, salpingitis, hidrosalpinx, miomes, pòlips, etc.

Estudi del cariotip

és un estudi cromosòmic l'objectiu del qual és trobar possibles alteracions relacionades amb la fertilitat de la dona, ja siguin alteracions numèriques (nombre incorrecte de cromosomes) o estructurals (l'estructura es troba alterada). Es realitza mitjançant una anàlisi de sang.

Proves ginecològiques

s'inclouen la citologia vaginal i l'ecografia transvaginal. Amb la citologia o test de Papanicolaou es pot comprovar si existeix alguna infecció o alteració en les cèl·lules del coll de l'úter que pugui influir en la fertilitat de la pacient. Mitjançant l'ecografia, es pot visualitzar l'úter i fer un recompte dels fol·licles antrals de l'ovari.

Normalment, totes aquestes proves es realitzen quan la dona acudeix a la consulta mèdica anunciant un possible problema relacionat amb la seva fertilitat, després d'haver estat un any intentant-lo sense èxit. Si es tracta d'una dona de 36 anys o més, es recomana sol·licitar aquestes proves als sis mesos d'intentar-ho sense que arribi l'embaràs.