Proves de fertilitat en l’home – Quines són i en què consisteixen?

Per (embriòloga), (embriòloga) i (ginecòloga).
Última Actualització: 01/02/2019

Quan una parella porta un any buscant l'embaràs sense aconseguir-lo, existeixen una sèrie de proves que pot sol·licitar l'especialista en cas que existeixin problemes de fertilitat.

La prova de fertilitat masculina per excel·lència és el test d'esperma o espermograma, que analitza la qualitat del semen, encara que existeixen altres estudis addicionals, com el test hormonal.

A continuació tens un índex amb els 9 punts que tractarem en aquest article.

Quines proves em faran?

Per a poder fer un diagnòstic d'infertilitat, la parella ha d'acudir a un metge especialista en fertilitat. Aquest els farà una sèrie de preguntes per a fer una història clínica i sol·licitarà proves mèdiques per a tots dos. L'objectiu és determinar la causa d'infertilitat i decidir així el millor tractament.

Les proves bàsiques d'un estudi de fertilitat masculina són una exploració física, per a veure tant l'estat general de salut de l'home com dels seus òrgans sexuals, i un seminograma, per a valorar la qualitat seminal. Si aquesta última prova està alterada, se sol·licita una anàlisi hormonal per a determinar si existeix alguna alteració en les hormones sexuals masculines.

Exploració física

La primera prova que se li fa a l'home és una exploració física per a descartar que els problemes de fertilitat es deguin a problemes testiculars o de l'ejaculació.

Per a això, l'uròleg sol realitzar els següents estudis:

  • Registre del pes i la talla
  • Exploració de l'abdomen i engonals
  • Exploració del penis i la pròstata
  • Avaluació de la situació dels testicles, el seu volum i consistència
  • Ecografia testicular

L'objectiu és descartar l'existència de problemes anatòmics i valorar si l'home presenta dificultats per a dipositar el semen adequadament. Sempre que no es presentin alteracions en aquests aspectes, la següent prova és l'anàlisi de l'ejaculat.

Seminograma o espermograma

El seminograma, també denominat espermograma, consisteix en l'estudi de les característiques seminals que determinen la qualitat de l'ejaculat. Per a poder fer aquesta prova, és imprescindible tenir entre 3 i 5 dies d'abstinència.

Els paràmetres seminals més importants que s'analitzen en el seminograma són:

Mobilitat
perquè els espermatozoides puguin arribar fins a l'òvul i fecundar-lo han de manifestar un moviment ràpid i progressiu.
Comptatge d'espermatozoides o concentració espermàtica
fa referència a la quantitat d'espermatozoides que hi ha en un mil·lilitre d'ejaculat o en l'ejaculat complet.
Morfologia
els espermatozoides amb una forma alterada o anòmala trobaran més impediment per a moure's, superar les barreres del tracte reproductor femení i per a fecundar a l'òvul.
Vitalitat
existeix ocasions en les quals trobem espermatozoides morts en l'ejaculat, incapaços de fecundar a l'òvul. És important que existeixi un elevat percentatge d'espermatozoides mòbils.

També s'estudien altres aspectes com el volum de semen, el pH o la viscositat.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix els valors mínims per a considerar normal una mostra de semen. En funció dels resultats del seminograma, podem saber si existeix alguna patologia o si el semen és normal (normozoospèrmia).

En cas que hi hagi alguna alteració, podrem classificar la patologia que pateix l'home en azoospèrmia (absència d'espermatozoides), oligospèrmia (sota nombre d'espermatozoides en l'ejaculat), astenozoospèrmia (problemes de mobilitat) o teratozoospèrmia (problemes de morfologia).

La reproducció assistida, com qualsevol tractament mèdic, requereix que confiïs en la professionalitat dels metges i la clínica que triïs perquè, com és lògic, cadascuna és diferent.

Aquesta "eina" seleccionarà les clíniques més pròximes a tu que compleixen els nostres rigorosos criteris de qualitat. A més, el sistema realitzarà una comparativa de pressupostos i condicions que ofereixen les diferents clíniques perquè et resulti més senzill prendre una decisió.

Test hormonal per a homes

En cas que el seminograma present uns resultats alterats, es pot realitzar una anàlisi hormonal mitjançant una extracció de sang. Aquest estudi pot servir d'ajuda per a determinar la causa per la qual el seminograma presenta alguns paràmetres fora dels rangs de normalitat.

La producció d'espermatozoides té lloc en el testicle gràcies a l'acció d'hormones sexuals com la testosterona, la FSH (hormona fol·licle estimulant), la LH (hormona luteïnitzant) o la prolactina.

Per tant, uns valors alterats d'aquestes hormones poden alterar l'espermatogènesi i, per tant, la quantitat i qualitat dels espermatozoides.

Altres estudis de fertilitat masculina

Quan s'obté un resultat negatiu en el seminograma o existeix alguna alteració en els paràmetres de concentració, mobilitat o morfologia dels espermatozoides, se solen sol·licitar proves complementàries, tals com les que enumerem a continuació:

Estudi de fragmentació de l'ADN

Perquè els espermatozoides puguin fecundar l'òvul correctament i donar lloc a un embrió sa capaç d'implantar en l'úter matern, és important que l'ADN espermàtic no estigui danyat.

Un alt grau de fragmentació de l'ADN dels espermatozoides pot produir problemes de fecundació i també fallades primerenques en el desenvolupament de l'embrió.

Espermocultiu o cultiu de semen

En cas que hi hagi més d'1 milió de leucòcits/ml en el seminograma, es realitza un cultiu seminal o espermocultiu, que consisteix bàsicament en un estudi bacteriològic.

També se sol·licita en cas que aparegui dolor testicular, inflamació en els testicles, sang en l'esperma o hi hagi algun canvi en el color i olor del semen.

Si el resultat del cultiu és negatiu, que és l'habitual, significa que no hi ha cap infecció.

Estudi del cariotip

Consisteix a analitzar els cromosomes de l'home per a veure si existeix alguna alteració. Aquest estudi és molt important i es realitza de forma rutinària en casos d'infertilitat tant masculina com femenina.

Si els pares tenen alguna anomalia genètica o cromosòmica, és molt possible que aquesta sigui la causa del seu problema per a concebre.

Prova hiposmòtica

Aquesta prova es realitza per a comprovar si la membrana plasmàtica dels espermatozoides funciona adequadament o si està danyada. Per a això, es col·loquen els espermatozoides en un mitjà hipotònic (baix en sals), que causa un desequilibri osmòtic en les cèl·lules, fent que entre mitjà a l'interior de l'espermatozoide i que s'infli.

Si la membrana de l'espermatozoide està danyada, no serà funcional, per la qual cosa no es pot produir la fecundació. D'aquí la rellevància d'aquesta prova.

FISH (Hibridació In situ Fluorescent)

El FISH d'espermatozoides és una prova d'anàlisi citogenètic en la qual es marquen cromosomes específics dels espermatozoides amb sondes d'ADN fluorescents per a poder comprovar si aquests presenten una dotació cromosòmica normal.

Aquesta prova se sol fer en casos de:

  • Cariotip anòmal.
  • Seminograma alterat, especialment en casos amb baixa concentració o greus problemes de morfologia.
  • Homes sotmesos a quimio o radioteràpia.
  • Parelles amb avortaments recurrents de causa desconeguda.
  • Fallada d'implantació en repetides ocasions després d'aplicar tècniques de reproducció assistida.
  • Parelles que han tingut un fill amb alguna alteració cromosòmica.

Els cromosomes que solen analitzar-se en aquestes situacions són el cromosoma 13, 18, 21, X e I. Això es coneix amb el nom de FISH de 5 sondes.

Es considera un resultat anòmal de FISH quan s'analitzen entre 100 i 2000 espermatozoides i s'observa un augment en la incidència d'alteracions cromosòmiques en comparació amb un grup control de donants de semen fèrtils.

Biòpsia testicular

És una intervenció quirúrgica en la qual s'extreuen petits fragments dels testicles per a comprovar si existeix producció d'espermatozoides.

Es realitza davant l'absència d'espermatozoides en l'ejaculat, una alteració denominada azoospèrmia.

Entrevista a la Dra. Valeria Sotelo

La ginecòloga Valeria Sotelo explica amb detall totes les proves diagnòstiques que solen realitzar-se als homes per a tractar d'esbrinar si existeixen algun problema d'infertilitat masculina.

Preguntes dels usuaris

Puc sofrir problemes de fertilitat per la meva edat avançada o això solament afecta a les dones?

Per Patricia Recuerda Tomás (embriòloga).

Si bé en l'home no es produeix mai un cessament en la producció de gàmetes, nombrosos estudis han demostrat que hi ha un descens en la qualitat espermàtica relacionat directament amb l'edat de l'home, encara que no és tan dràstic com ho seria en el cas femení.

Entre els 40 i els 70 anys s'inicia un procés gradual de disminució en la producció de testosterona, que repercuteix finalment en la qualitat espermàtica, entesa com una disminució del volum, de la mobilitat i la morfologia dels espermatozoides, al costat del mal en l'ADN espermàtic.

Com puc saber si sóc un home fèrtil?

Per Sara Salgado (embriòloga).

En cas de portar un any mantenint relacions sexuals desprotegides i no aconseguir l'embaràs, o en cas que l'home vulgui saber si és fèrtil, pot realitzar-se un estudi de fertilitat masculina.

Com puc saber si sóc un home fèrtil?

Per Rebeca Reus (embriòloga).

Per a saber si ets fèrtil hauràs de fer-te una sèrie de proves. El primer serà fer una història clínica i un examen físic complet, al costat d'un seminograma, prova en la qual es detecten volum, concentració, motilitat, viabilitat i morfologia dels espermatozoides, i que ens ajuda, a més, a prevenir, evitar o curar trastorns que provoquen esterilitat i que solen passar desapercebuts.

Quant costen les proves de fertilitat masculina?

Per Sara Salgado (embriòloga).

Un estudi de fertilitat masculina té un preu que varia entre els 100 i 200€. Dependrà del centre en el que es faci. En cas de requerir proves addicionals, s'ha de preveure un augment del cost.

Com es pot saber si un home és estèril sense proves mèdiques? Hi ha alguna prova casolana de fertilitat o que venguin en farmàcies?

Per Sara Salgado (embriòloga).

No pot saber-se si un home és infèrtil o estèril sense realitzar les proves mèdiques pertinents. És imprescindible que l'home acudeixi a un especialista per a fer-se un seminograma i una exploració per a valorar la seva fertilitat.

Existeixen unes proves en la farmàcia per a mesurar la concentració d'espermatozoides, però és important analitzar altres paràmetres seminals per a donar un diagnòstic complet.

On es fan les proves de fertilitat masculina?

Per Sara Salgado (embriòloga).

En un centre de reproducció assistida o un hospital amb unitat de reproducció. Ha de fer-les un uròleg-andròleg amb experiència en el camp de la fertilitat.

Les proves de fertilitat masculina es poden fer gratis en la Seguretat Social?

Per Sara Salgado (embriòloga).

Sí, les proves de fertilitat es poden realitzar en la Seguretat Social de forma gratuïta. Per a poder fer-les, és imprescindible complir amb els requisits exigits per a l'accés a la reproducció assistida pel sistema públic de salut espanyol.

Fem un gran esforç per oferir-te informació de màxima qualitat.

🙏 Si us plau, comparteix aquest article si t'ha agradat. 💜💜 Ens ajudes a seguir!

Bibliografia

Andrade-Rocha FT (2003). Semen analysis in laboratory practice: an overview of routine test. J Clin Lab Anal 2003; 17: 247-258.

Baker DJ (2007). Semen analysis. Clin Lab Sci; 20: 172-187; quiz 188-192.

Cardona-Toro LE (1996). Espermograma: indicaciones e interpretación. Medicina & Laboratorio; 6: 267-275.

G.R. Dohle, T. Diemer, A. Giwercman, A. Jungwirth, Z. Kopa, C. Krausz (2010). Guía clínica sobre la infertilidad masculina. European Association of Urology 2010 (actualización en abril de 2010)

Guzick DS, Overstreet JW, Factor-Litvak P, Brazil CK, Nakajima ST, Coutifaris C, et al. (2001). Sperm morphology, motility, and concentration in fertile and infertile men. N Engl J Med; 345: 1388-1393.

Kvist U, Björndahl L. ESHRE Monographs: Manual on Basic Semen Analysis. Oxford: Oxford University Press, 2002.

Male infertility best practice policy committee of the American Urological Association (AUA) (2010). The optimal evaluation of the infertile male. AUA Best Practice Statement.

Matorras R, Hernández J (eds.) (2007): Estudio y tratamiento de la pareja estéril: Recomendaciones de la Sociedad Española de Fertilidad, con la colaboración de la Asociación Española para el Estudio de la Biología de la Reproducción, de la Asociación Española de Andrología y de la Sociedad Española de Contracepción. Adalia, Madrid.

Menkveld R, Stander FS, Kotze TJ, Kruger TF, van Zyl JA (1990). The evaluation of morphological characteristics of human spermatozoa according to stricter criteria. Hum Reprod; 5: 586-592

Muller CH (2000). Rationale, interpretation, validation, and uses of sperm function tests. J Androl;21:10- 30.

Pierik FH, Van Ginneken AM, Dohle GR, Vreeburg JT, Weber RF (2000). The advantages of standardized evaluation of male infertility. Int J Androl; 23(6): 340-6.

Sociedad Española de Fertilidad (SEF) (2011). Manual de Andrología. Coordinador: Mario Brassesco. EdikaMed, S.L. ISBN: 978-84-7877.

Sociedad Española de Fertilidad (SEF) (2011). Recomendaciones para el estudio básico de la infertilidad masculina. En: Andrología (Cap. 43)

Weidner W, Colpi GM, Hargreave TB, Papp GK, Pomerol JM, Ghosh C; EAU Working Group on Male Infertility (2002). EAU guidelines on male infertility. Eur Urol;42:313-22.

World Health Organization (WHO) (2000). WHO Manual for the Standardized Investigation, Diagnosis and management of the infertile male. Cambridge: Cambridge University Press.

World Health Organization (WHO) (1992). Laboratory manual for the examination of human semen and sperm-cervical mucus interaction. 3rd ed. Cambridge, UK; Cambridge University Press.

Preguntes dels usuaris: 'Puc sofrir problemes de fertilitat per la meva edat avançada o això solament afecta a les dones?', 'Com puc saber si sóc un home fèrtil?', 'Com puc saber si sóc un home fèrtil?', 'Quant costen les proves de fertilitat masculina?', 'Com es pot saber si un home és estèril sense proves mèdiques? Hi ha alguna prova casolana de fertilitat o que venguin en farmàcies?', 'On es fan les proves de fertilitat masculina?' i 'Les proves de fertilitat masculina es poden fer gratis en la Seguretat Social?'.

Veure més

Autors i col·laboradors

 Patricia Recuerda Tomás
Patricia Recuerda Tomás
Embriòloga
Llicenciada en Biologia per la Universitat d'Alcalá de Henares. Té un Màster sobre la Base Teòrica i Procediments de Laboratori de Reproducció Assistida per la Universitat de València. Compta amb una àmplia experiència en diversos laboratoris de reproducció assistida. Més sobre Patricia Recuerda Tomás
Número de col·legiada: 19882M
 Sara Salgado
Sara Salgado
Embriòloga
Graduada en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat del País Basc (UPV/EHU), amb Màster en Reproducció Humana Assistida per la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Títol d'Expert Universitari en Tècniques de Diagnòstic Genètic per la Universitat de València (UV). Més sobre Sara Salgado
Dra. Valeria Sotelo
Dra. Valeria Sotelo
Ginecòloga
Llicenciada en Medicina per la universitat de Buenos Aires, amb l'especialitat en Ginecologia i Obstetrícia. Formació de Màster en Cirurgia Videolaparoscòpica i títol d'especialista en Tocoginecología. Membre associat de la SEF i SEGO. Més de 10 anys d'experiència en el camp de Medicina Reproductiva. Més sobre Dra. Valeria Sotelo
Número de col·legiada: 030309166

Tot sobre la reproducció assistida en els nostres canals.