Les tècniques de reproducció assistida: diferències i complexitat

Per (ginecòloga), (ginecòleg) i (embriòloga).
Última Actualització: 29/01/2019

Quan una parella no aconsegueix l'embaràs al cap d'un any mantenint relacions sexuals sense protecció, serà necessari dur a terme un tractament de fertilitat per a poder tenir un bebè.

Les tècniques de reproducció humana assistida que s'utilitzen en aquests tractament són diverses i es poden classificar en dos grups:

Tècniques de baixa complexitat
coit programat, capacitació de semen, inseminació artificial, congelació de semen, etc.
Tècniques d'alta complexitat
fecundació in vitro, injecció intracitoplasmática d'espermatozoides, diagnòstic genètic preimplantacional, vitrificació, etc.

Així mateix, cadascuna d'aquestes tècniques està composta per protocols i mètodes que poden tenir diferents graus de dificultat.

A continuació tens un índex amb els 6 punts que tractarem en aquest article.

Elecció de la tècnica adequada

Els experts són els que decideixen quin tipus de tècnica és més adequada per a cada pacient en funció de diversos factors com el grau d'infertilitat o l'edat.

També és important valorar la suma del potencial reproductiu de tots dos membres de la parella: l'home i la dona.

A més, és possible que en un tractament d'esterilitat sigui necessari dur a terme diverses tècniques combinades. Per exemple, una fecundació in vitro amb diagnòstic genètic preimplantacional i/o vitrificació d'embrions.

Tècniques de baixa complexitat

En una clínica de reproducció assistida, els tractaments de fertilitat amb tècniques de baixa complexitat es defineixen com aquells que no suposen cap risc ni grans molèsties per als pacients.

Els mètodes sense gran dificultat tècnica per als especialistes mèdics o el personal de laboratori també es consideren mètodes de baixa complexitat.

Existeixen multitud de tècniques que compleixen aquests requisits en reproducció assistida. No obstant això, tractarem les més rellevants a continuació.

Inseminació artificial (IA)

La IA és una tècnica molt senzilla per a aconseguir un embaràs i la de primera elecció si es compleixen els mínims d'edat i qualitat seminal.

La IA consisteix en el dipòsit d'espermatozoides de manera no natural en l'aparell reproductor de la dona, concretament en l'úter.

Durant el procediment, s'estimula el cicle ovàric de la dona i es controla l'ovulació.

L'estimulació ovàrica es realitza mitjançant l'administració de baixes dosis de les hormones implicades en el cicle menstrual amb injeccions des dels primers dies de la menstruació. Això es monitoritza mitjançant ecografies transvaginals periòdiques.

Quan la grandària dels fol·licles i el gruix endometrial són els adequats, es programa la inseminació amb el semen de la parella o d'un donant anònim.

Entre 34 i 36 hores abans de la inseminació, cal induir l'ovulació amb una injecció d'hormona hCG. Amb això, el fol·licle de l'ovari es trenca i l'òvul surt a les trompes on serà fecundat per un espermatozoide.

La mostra seminal per a la inseminació es recull per masturbació i es capacita en el laboratori. Aquest procés consisteix a preparar un mitjà enriquit amb els espermatozoides de millor qualitat i que s'introduirà en la dona amb una cànula de inseminació.

En cas d'utilitzar semen de donant, aquest estarà congelat. Per tant, és necessari realitzar una descongelació del semen prèvia a la IA.

La tècnica de IA no requereix cap mena d'anestèsia ja que és indolora.

Aproximadament dues setmanes després, la dona es realitzarà una prova d'embaràs en sang per a saber si el procés ha finalitzat amb èxit.

Si vols saber més sobre això, pots continuar llegint en el següent enllaç: La inseminació artificial.

Congelació de semen

La congelació d'esperma és una tècnica ràpida i senzilla que, a més, té molts avantatges. Per exemple, permet la preservació de la fertilitat en pacients oncològics que se sotmetran a quimioteràpia.

També ha permès el desenvolupament de la donació de semen, perquè les mostres seminals dels donants han d'estar congelades almenys 6 mesos per a poder confirmar que són lliures del VIH.

En concret, la criopreservació espermàtica es duu a terme mitjançant un procés de congelació lenta. Per a això, és necessari barrejar la mostra de semen amb crioprotectors per a evitar danys en els espermatozoides. A continuació, es descendeix la temperatura de la mostra gradualment en funció del tipus de tècnica (vapors, gel sec, etc.) i, finalment, s'introdueix en nitrogen líquid a -196 °C.

La reproducció assistida, com qualsevol tractament mèdic, requereix que confiïs en la professionalitat dels metges i la clínica que triïs, ja que, evidentment, no tots són iguals.

Aquesta "eina" t'enviarà un informe totalment personalitzat, amb la informació detallada del tractament que necessites, les clíniques de la teva zona que compleixen els nostres criteris de qualitat i els seus pressupostos. A més, inclou consells que et seran de gran utilitat a l'hora de fer les primeres visites a les clíniques.

Tècniques d'alta complexitat

Les tècniques d'alta complexitat es realitzen amb instruments d'alta tecnologia i a les mans de personal més especialitzat. Normalment, es fan en el laboratori d'embriologia i en el quiròfan, els quals han de complir les condicions de màxima esterilitat.

Són tractaments més costosos i amb majors riscos. No obstant això, ofereixen unes taxes d'èxit majors que les tècniques de baixa complexitat.

Fecundació in vitro convencional (FIV)

La FIV és una tècnica que consisteix en l'extracció dels òvuls de la dona per punció dels fol·licles de l'ovari i la seva fecundació amb els espermatozoides de l'home en el laboratori. Els embrions obtinguts són posteriorment transferits a l'úter matern per a aconseguir l'embaràs.

Aquest procediment consta de diverses parts que es detallen a continuació:

Estimulació ovàrica controlada
s'administra la medicació hormonal per a controlar el cicle menstrual i aconseguir un nombre de fol·licles adequat que permeti la maduració de diversos òvuls.
Punció fol·licular
en funció de la grandària dels fol·licles i el valor de l'estradiol en sang, s'injecta l'hormona hCG per a desencadenar l'ovulació i es programa la punció unes 34-36 hores després. Aquesta es realitza baix sedació lleu o anestèsia local.
FIV
en el laboratori s'incuben conjuntament l'òvul amb els espermatozoides durant unes 19 hores. Passat aquest temps s'observa si s'ha aconseguit la fecundació amb l'aparició de dues pronúcleos.
Cultiu d'embrions
els embrions obtinguts es mantenen en cultiu i s'observa el seu desenvolupament a través de les divisions cel·lulars. Durant 5 dies, els embrions passen per l'estadis de zigot, 4 i 8 cèl·lules, mòrula i blastocist.
Transferència embrionària
es pot realitzar als 3 o 5 dies de desenvolupament.

Els embrions que no són transferits a la dona, es poden crioconservar mitjançant un procés conegut com a vitrificació. D'aquesta manera, la dona no haurà de tornar a passar per tot el procés de l'estimulació ovàrica en cas d'haver de fer un segon intent o voler un altre fill passats uns anys.

Per a obtenir més informació sobre el procés de FIV, consulta el següent post: La fecundació in vitro.

Injecció intracitoplasmática d'espermatozoides (ICSI)

La ICSI és una variació de la FIV amb un pas de major complexitat a l'hora de fecundar els òvuls.

L'obtenció dels òvuls es realitza de la mateixa manera que la FIV: per punció fol·licular. No obstant això, la fecundació no té lloc de manera natural, sinó que se selecciona un espermatozoide sota el microscopi i s'introdueix a l'interior de l'òvul mitjançant una microagulla.

El posterior desenvolupament embrionari, avaluació de la qualitat i transferència embrionària es realitza igual que en la FIV.

L'avantatge d'aquesta tècnica és que ofereix molt bons resultats en casos de mal pronòstic masculí, és a dir, quan els espermatozoides de l'home no són capaços de fecundar per si sols a l'ovòcit per tindre mala mobilitat o morfologia.

El seu inconvenient és que, en ser una mica més costosa, també suposa un major cost econòmic.

Transferència dels embrions

És el procés final de totes dues tècniques de fecundació in vitro, tant la convencional com la ICSI, amb l'objectiu que els embrions transferits aconsegueixin implantar en l'úter i donar lloc a un embaràs evolutiu.

La transferència dels embrions a l'úter matern es pot realitzar el tercer o el cinquè dia de desenvolupament. Això es decideix en funció del tipus d'infertilitat que tingui la parella, del nombre d'òvuls fecundats i de l'evolució dels embrions en cicles previs de FIV.

És possible que sigui necessari prescriure progesterona a la dona després de la punció fol·licular. La seva funció és preparar l'endometri per a millorar la receptivitat endometrial i la implantació de l'embrió.

Tal com ens comenta el Dr. Miguel Dolz:

Tota pacient que se sotmetrà a una tècnica ha de fer-se una adequada preparació endometrial.

Els embrions s'han dividit en 6-8 cèl·lules tres dies després de la fecundació i ja estan preparats per al consum de glucosa en la cavitat uterina.

En el cinquè dia de desenvolupament, l'embrió té estadi de blastocist i es pot mesurar la seva qualitat sobre la base d'altres paràmetres que abans no s'han pogut tenir en compte, com el grau d'expansió i l'aparença de la massa cel·lular interna.

Quan l'embrió es troba en estadi de blastocist s'aprecien tres estructures diferenciades: el trofoectoderm (cèl·lules que donaran lloc a la placenta), la massa cel·lular interna (l'embrió pròpiament dit) i el blastocele o cavitat central plena de líquid.

El dia triat per a la transferència embrionària presenta uns avantatges i inconvenients en funció de si és el dia 3 o 5.

Una vegada s'ha decidit si es transferiran un o dos embrions, se seleccionen els de major qualitat i es dipositen en un catèter molt fi que s'introduirà via vaginal fins a l'úter.

La transferència embrionària és una tècnica senzilla que dura uns minuts. És completament indolora, no requereix cap mena d'anestèsia i la pacient marxa després d'uns 20 minutos de repòs en la llitera.

A partir del moment de la transferència, comença el període de la betaespera fins que la dona pugui fer-se la prova d'embaràs passats uns 15 dies. Durant aquest temps, s'aconsella que la dona faci vida normal.

Diagnòstic genètic preimplantacional (DGP)

El DGP és una tècnica complementària que pot realitzar-se després d'una FIV o ICSI. La seva finalitat és detectar l'existència d'anomalies genètiques en l'embrió.

Per a dur-ho a terme, és necessari extreure una cèl·lula de l'embrió quan aquest compta amb unes 8 cèl·lules. D'aquesta manera, no es veu compromesa la viabilitat de l'embrió.

La biòpsia embrionària no produeix cap mal en aquest estadi ja que les cèl·lules són totipotents, la qual cosa significa que poden donar lloc a qualsevol tipus de cèl·lula del cos humà, fins i tot formar un organisme complet.

Una vegada rebuts els resultats de l'anàlisi, se seleccionen els embrions genèticament sans per a la transferència i es descarten la resta. Normalment, la transferència d'aquests embrions té lloc en dia 5 de desenvolupament perquè cal esperar als resultats.

Aquells embrions sense alteracions cromosòmiques que no són transferits, es poden vitrificar per al seu ús en un futur.

El DGP és una tècnica més complexa que la pròpia ICSI. Per aquesta raó, el preu del tractament es veu incrementat en les pacients que trien fer-lo.

Preguntes dels usuaris

Per a què serveix el DGP?

Per Dra. Ana Mª Villaquirán Villalba (ginecòloga).

El Diagnòstic Genètic Preimplantacional és una tècnica complementària a la FIV/ICSI per la qual podem detectar l'existència d'anomalies genètiques en l'embrió abans de la seva transferència a l'úter.

Actualment, es realitza fent una biòpsia del trofoectoderm del blastocist als 5-6 dies de cultiu embrionari. En les cèl·lules obtingudes es pot estudiar la presència d'anomalies cromosòmiques (Preimplantation Genetic Screening (PGS)) o de malalties genètiques com la Distròfia Muscular de Duchenne.

Quin tractament de fertilitat és l'adequat per a tenir bessons?

Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

El fet que la probabilitat d'embaràs de bessons augmenti després d'un tractament de fertilitat és degut a la transferència de dos embrions en lloc d'un. Això succeeix amb la fecundació in vitro convencional o la ICSI, quan s'obté un nombre major d'embrions després de l'estimulació.

En les tècniques de reproducció assistida, poden haver-hi conseqüències jurídiques per transferir més de 3 embrions?

Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

Sí. La transferència de més de 3 embrions en un cicle reproductiu es considera una infracció greu segons la llei 14/2006 sobre tècniques de reproducció assistida. La sanció per aquesta pràctica consisteix en una multa que pot ser des de 1.000€ fins a 10.000€ segons el Boletín Oficial del Estado (BOE).

Existeix algun tractament per a la infertilitat amb medicina xinesa?

Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

Hi ha alguns estudis científics que afirmen que tant l'acupuntura com la fitoteràpia són teràpies efectives per a la regulació de trastorns en el cicle menstrual de la dona o en la qualitat seminal dels homes.

Quin és el tractament de fertilitat adequat als 40 anys?

Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

La tècnica que ofereix una major taxa d'èxit és la FIV/ICSI. El DGP està indicat en dones amb edat avançada ja que és molt probable que existeixin alteracions cromosòmiques. En cas de no aconseguir un embaràs amb òvuls propis, serà necessari recórrer a una ovodonació.

Fem un gran esforç per oferir-te informació de màxima qualitat.

🙏 Si us plau, comparteix aquest article si t'ha agradat. 💜💜 Ens ajudes a seguir!

Bibliografia

Edwards, RS (1995). Principles and practice of Assisted Human Reproduction. Brody SA eds. Philadelphia: W.B. Saunders Co.

Grupo de Interés de Centros de Reproducción Humana Asistida del Sistema Nacional de Salud (2002). Criterios para la utilización de los recursos del Sistema Nacional de Salud Español en técnicas de reproducción humana asistida Rev Iberoam Fertil; 19(1): 5-31.

Jones H.W. and Schrader C. (1988): In-Vitro Fertilization and Other Assisted Reproduction. Annals of The New York Academy of Sciences, Vol. 541, New York.

Ley 14/2006, de 26 de mayo, sobre técnicas de reproducción humana asistida. Jefatura del Estado «BOE» núm. 126, de 27 de mayo de 2006 Referencia: BOE-A-2006-9292

Matorras R. (2002). La reproducción asistida en el sistema sanitario público español. Rev Iberoam Fertil; 19 (2): 103-108.

Matorras R, Hernández J (eds) (2007). Estudio y tratamiento de la pareja estéril: Recomendaciones de la Sociedad Española de Fertilidad, con la colaboración de la Asociación Española para el Estudio de la Biología de la Reproducción, de la Asociación Española de Andrología y de la Sociedad Española de Contracepción. Adalia, Madrid.

National Callaborating Center for Women’s and Children’s Health. Fertility: assessment and treatment for people with fertility problems. Clinical Guideline February 2004. Recuperado el 22 de agosto de 2018 de http://www.rcog.org.uk

Pellicer A, Alberto Bethencourt JC, Barri P, Boada M, Bosch E, Hernández E, Matorras R, Navarro J, Peramo B, Remohí J, Riciarelli E, Ruiz A y Veiga A (2000). Reproducción Asistida. En: Documentos de Consenso SEGO; 9-51.

Santamaría Solís, L. (2000). Técnicas de reproducción asistida. Aspectos bioéticos. En: Cuadernos de Bioética/1ª. Asociación Española de Bioética y Ética Médica (AEBI).

Schmidt L, Münster K. Infertility, involuntary infecundity, and the seeking of medical advice in industrialized countries 1970-1992 (1995): a review of concepts, measurements and results. Hum Reprod; 10: 1407-18.

Sociedad Española de Fertilidad (SEF) (febrero de 2012). Saber más sobre fertilidad y reproducción asistida. En colaboración con el Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad del Gobierno de España y el Plan de Calidad para el Sistema Nacional de Salud.

The ESHRE Capri Workshop Group. Intrauterine insemination. Human Reproduction Update, 2009; 15 (3): 265–277.64

Vayena E, Rowe PJ, Griffin PD, (eds.) (2002). Current Practices and Controversies in Assisted Reproduction. Report of a meeting on "Medical, Ethical and Social Aspects of Assisted Reproduction", World Health Organization, Geneva.

W.N. Spellacy, S.J. Miller,A. Winegar (1986). A pregnancy after 40 years of age. Obstet Gynecol, 68, pp. 452-454

Zegers-Hochschild F, Adamson GD, de Mouzon J, Ishihara O, Mansour R, Nygren K, Sullivan E, Vanderpoel S, for ICMART and WHO. Glosario de terminología en Técnicas de Reproducción Asistida (TRA). Versión revisada y preparada por el International Committee for Monitoring Assisted Reproductive Technology (ICMART) y la Organización Mundial de la Salud (OMS). Red Latinoamericana de Reproducción Asistida en 2010 Organización Mundial de la Salud 2010.

Preguntes dels usuaris: 'Per a què serveix el DGP?', 'Quin tractament de fertilitat és l'adequat per a tenir bessons?', 'En les tècniques de reproducció assistida, poden haver-hi conseqüències jurídiques per transferir més de 3 embrions?', 'Existeix algun tractament per a la infertilitat amb medicina xinesa?' i 'Quin és el tractament de fertilitat adequat als 40 anys?'.

Veure més

Autors i col·laboradors

Dra. Ana Mª Villaquirán Villalba
Dra. Ana Mª Villaquirán Villalba
Ginecòloga
Llicenciada en Medicina per la Universitat del Valle a Colòmbia, amb l'especialitat d'Obstetrícia i Ginecologia, i Màster en Reproducció Humana per la Universitat de València i el IVI. Actualment, és la directora mèdica de la clínica Tahe Fertilitat. Més sobre Dra. Ana Mª Villaquirán Villalba
Número de col·legiada: 303007571
Dr. Miguel Dolz Arroyo
Dr. Miguel Dolz Arroyo
Ginecòleg
Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de la Universitat de València en 1988 i doctorat en Medicina en 1995, amb especialitat en Obstetrícia i Ginecologia. És expert en Medicina Reproductiva, amb més de 20 anys d'experiència en el sector, i actualment és el director mèdic i fundador de FIV València. Més sobre Dr. Miguel Dolz Arroyo
Número de col·legiat: 464614458
 Zaira Salvador Navarro
Zaira Salvador Navarro
Embriòloga
Llicenciada en Biotecnologia per la Universitat Politècnica de València (UPV), Biotechnology degree en la National University of Ireland en Galway (NUIG) i especialista en reproducció assistida amb el Màster en Biotecnologia de la Reproducció Humana per l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI) i la Universitat de València. Més sobre Zaira Salvador Navarro
Número de col·legiada: 3185-CV

Tot sobre la reproducció assistida en els nostres canals.