Turisme reproductiu per a aconseguir l’embaràs

Per (ginecòleg), (ginecòloga) i (embriòloga).
Última Actualització: 11/02/2019

El turisme reproductiu es defineix com el desplaçament de les persones a un país diferent al del seu lloc de residència per a rebre un tractament de reproducció assistida. En general, els viatges es realitzen a un país estranger on la legislació és més permissiva amb aquests tractaments i les condicions sanitàries són bones.

Aquest tipus de turisme sanitari està en auge entre la gent amb problemes de fertilitat. La idea de poder combinar el tractament per a aconseguir un embaràs amb unes vacances per a descansar i visitar noves ciutats resulta molt atractiva.

Definició

El turisme reproductiu, també conegut com a turisme de fertilitat, consisteix en el viatge a una país estranger amb l'objectiu d'aconseguir un embaràs a través d'un tractament de fertilitat.

Aquest tipus de turisme no està dirigit solament a parelles amb problemes per a tenir un bebè. A continuació s'enumeren els models de família als quals s'adapta el turisme de fertilitat:

  • Parelles heterosexuals amb infertilitat masculina o femenina
  • Parelles lesbianes
  • Mares solteres
  • Parelles gais
  • Pares solters

Aquests últims, les parelles gais i els homes solters, poden arribar a formar una família gràcies a la gestació subrogada.

Per què apareix el turisme reproductiu?

La principal causa d'aquest desplaçament amb finalitats reproductius és la falta de regulació d'aquestes pràctiques per les lleis que existeixen al país d'origen, les quals prohibeixen algunes de les tècniques més importants o els tractaments que existeixen no s'adapten al model de família.

Per exemple, hi ha països que prohibeixen la tècnica del diagnòstic genètic preimplantacional (DGP) o on la donació d'òvuls no està permesa. Això deixa en desemparament a moltes dones que no aconsegueixen l'embaràs per problemes de salut principalment.

D'altra banda està la gestació subrogada, coneguda vulgarment com a ventre de lloguer, la qual és il·legal en molts països inclòs Espanya. No obstant això, en altres països com els EUA és una tècnica regulada i utilitzada dia a dia.

Tractaments que es realitzen a l'estranger

Hi ha algunes tècniques en reproducció assistida que generen més controvèrsia que altres a causa de l'ètica i religió de cada país en general i de cada persona en particular.

L'existència de traves legals tampoc facilita l'avanç de la reproducció assistida en aquests països. A continuació es comenten les pràctiques més demandades en països estrangers:

Donació de semen i òvuls

Una gran majoria dels pacients que acudeixen a una clínica de fertilitat necessiten recórrer a gàmetes masculins o femenins de donants. Les raons principals són la mala qualitat o absència d'espermatozoides i òvuls, així com mares solteres que recorren a una inseminació artificial amb semen de donant.

Existeixen dues modalitats de donació: anònima o coneguda. En la donació anònima els futurs pares no poden conèixer a la persona de la qual es reben els gàmetes, mentre que, en l'altre cas, és possible triar al donant de semen o la donant d'òvuls.

Quant a la legislació, es poden trobar diferents situacions:

  • Països que directament prohibeixen la donació de gàmetes, com Alemanya.
  • Països amb donació anònima, com Espanya.
  • Països amb donació coneguda, com Anglaterra.
  • Països amb donació coneguda o anònima, com Dinamarca o els EUA

El Dr. Javier Díaz García-Donato fa una recopilació d'aquesta situació als països estrangers en el següent vídeo:

https://youtu.be/wxDR8F_FuI8

Quant a la compensació econòmica també poden trobar-se dues situacions: la donació altruista o comercial. El fet que hi hagi països amb donació altruista sense cap mena de compensació, com França, fa que disminueixi el nombre de donants i, per tant, les llistes d'espera per a rebre el tractament siguin interminables.

La FIV amb ovodonació és el tractament que més enganys i dubtes genera. La transparència és un dels nostres rigorosos criteris a l'hora de recomanar clíniques. Pots usar aquesta "eina" per a filtrar les clíniques que compleixen els nostres criteris de selecció i a més obtenir un informe amb tots els detalls per a resoldre els teus dubtes i evitar enganys.

Per a obtenir més informació sobre la donació de gàmetes, pots visitar el següent article: Reproducció assistida amb donació d'òvuls i semen.

Diagnòstic genètic preimplantacional

El diagnòstic genètic preimplantacional és una tècnica per a pacients amb el risc de transmetre malalties genètiques als seus fills, o que posseeixen alteracions en l'ADN dels seus gàmetes, la qual cosa impedeix que l'embaràs arribi a terme.

En alguns països, com Alemanya, està prohibit per considerar que la manipulació de l'embrió no és ètica, ja que el DGP consisteix a extreure una cèl·lula de l'embrió en desenvolupament i analitzar-la. És l'única manera d'assegurar-se que aquest embrió no posseeix cap alteració genètica.

En el cas d'Itàlia, la forta influència religiosa no permet destruir els embrions diagnosticats com a malalts per DGP. Per tant, les parelles no volen assumir el cost de manteniment d'aquests embrions i busquen altres destinacions per a dur-ho a terme.

Selecció de sexe

L'elecció del sexe del bebè per pur desig reproductiu no està permesa en multitud de països, ja que és necessari fer un DGP per a això. Aquest mètode és invasiu i no es contempla la seva utilització per a finalitats no terapèutiques.

Encara així, hi ha algunes parelles que trien recórrer al DGP i seleccionar el sexe del futur bebè. En la majoria de casos es deu al fet que desitgen una família amb compensació de sexes o equilibri familiar, és a dir, quan ja es té un fill previ i es vol tenir un del sexe oposat.

Els EUA és el país que més visites rep per a la selecció del sexe en un embaràs. També està permès a Bèlgica i a Mèxic.

Gestació subrogada

Finalment, la gestació subrogada és la tècnica de reproducció amb més conflicte a nivell mundial pels problemes ètics i morals que té. El fet de recórrer a una altra dona per a gestar i lliurar el fill als pares d'intenció en el naixement té molts detractors.

Avui dia, per a recórrer a la gestació subrogada, és necessari viatjar a països com el Canadà, Grècia, Ucraïna, Rússia i alguns estats dels EUA Això es deu al fet que són països que ofereixen facilitats per a obtenir la paternitat legal del bebè.

Turisme reproductiu a Espanya

La llei de reproducció assistida a Espanya és pionera per la multitud de tècniques que es troben regulades al nostre país. Pràcticament estan permesos tots els tractaments en reproducció assistida, excepte la gestació subrogada i la selecció del sexe.

A Espanya, la donació de gàmetes és anònima i amb caràcter altruista, encara que els donants reben una compensació econòmica per les molèsties ocasionades. Gràcies a això hi ha moltes persones disposades a donar.

El fet que sigui anònima també resulta atractiu per a alguns pacients, com els britànics, que tenen por que el seu fill pugui buscar al seu pare o mare biològics en un futur, ja que l'anonimat va deixar de ser un requisit l'1 abril de 2005. Actualment, la llei britànica (HFEA Act) permet als nens nascuts per donació de gàmetes consultar, si així ho desitgen, les dades del seu donant en complir els 18 anys.

La legalització del DGP a Espanya ha permès que el nostre país rebi multitud de pacients europeus, sobretot alemanys i italians.

El mateix ocorre amb el mètode ROPA o Recepció d'Òvuls de la Parella. Una tècnica per a parelles de dones lesbianes en la qual una aporta l'òvul i l'altra duu a terme l'embaràs, d'aquesta manera ambdues se senten mares del futur fill.

Espanya també és una de les opcions més triades entre els pacients llatinoamericans per a realitzar-se un tractament de fecundació in vitro (FIV). Les raons principals són els preus més econòmics en comparació als EUA i les nostres bones condicions sanitàries.

Preguntes dels usuaris

A Espanya és possible triar al donant de semen per a una inseminació artificial?

Per Dra. Paloma de la Fuente Vaquero (ginecòloga).

No, la selecció del semen es basa exclusivament en les característiques fenotípiques de la dona que desitja ser mare (altura, pes, color d'ulls, pell i grup sanguini). A més, la llei al nostre país deixa clar que la donació de gàmetes (tant òvuls com espermatozoides) té caràcter anònim.

Quines són les principals destinacions per al turisme reproductiu?

Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

Per les condicions legals que existeixen, les principals destinacions de turisme reproductiu en el món són Israel i els EUA.

A Europa, Espanya és el país que més tractaments de FIV realitza a pacients estrangers. No obstant això, per a la inseminació artificial amb semen de donant, el país més triat és Dinamarca.

Per què Espanya és una de les principals destinacions reproductives?

Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

Com ja s'ha comentat, la llei espanyola d'infertilitat és una de les més completes i permissives que existeixen. A part d'això, Espanya resulta atractiu per les bones condicions sanitàries que ofereix. Els metges especialistes en reproducció assistida són dels més valorats a nivell mundial.

A més, no és d'estranyar que les bones condicions climàtiques i gastronòmiques d'Espanya ajudin a triar el nostre país per a passar uns dies de descans al mateix temps que es duu a terme un tractament de fertilitat.

Per Zaira Salvador Navarro (embriòloga).

La Llei de Reproducció Assistida espanyola 14/2006 estableix en el seu article 10 el següent:

El contracte de gestació subrogada entre la gestant i els pares d'intenció és nul i la maternitat serà adjudicada pel part.

Per tant, no és possible recórrer a la subrogació a Espanya ja que la maternitat seria assignada a la dona que dóna a llum al bebè.

Lectura recomanada

Hem comentat algunes de les tècniques de reproducció assistida que existeixen. Si tens algun dubte o vols conèixer-les amb més detall, pots continuar llegint el següent article: Tècniques de reproducció assistida.

Fem un gran esforç per oferir-te informació de màxima qualitat.

🙏 Si us plau, comparteix aquest article si t'ha agradat. 💜💜 Ens ajudes a seguir!

Bibliografia

Asociación para el Estudio de la Biología de la Reproducción (ASEBIR) y Sociedad Española de Fertilidad (SEF). Recomendaciones para la aplicación del RD 1301/2006. Publicado en diciembre de 2012.

Ballesteros A, Castilla JA, Nadal J, Ruiz, M. Manifiesto de la SEF sobre la donación de gametos en España. Publicado a través de la Sociedad Española de Fertilidad (SEF).

Jade Martin, L. (2015). Reproductive tourism in the United States. Creating Family in the Mother Country. Routledge, Taylor & Francis Group, New York and London

Junquera de Estéfani, R; de la Torre Díaz, F. J. (2013). La reproducción médicamente asistida. Un estudio desde el derecho y desde la moral. Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), ISBN electrónico: 978-84-362-6660-3

Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal. Título XXII. Delitos contra relaciones familiares. Capítulo II. De la suposición de parto y de la alteración de la paternidad, estado o condición del menor. Artículo 221. Publicado en BOE núm. 281 de 24 de noviembre de 1995.

Ley 14/2006, de 26 de mayo, sobre técnicas de reproducción humana asistida. Jefatura del Estado «BOE» núm. 126, de 27 de mayo de 2006 Referencia: BOE-A-2006-9292.

Puente Pacheco, Mario Alberto de la. (2018). Movilidad sanitaria internacional: Regiones y dilema sectorial. Editorial Universidad del Norte, ECOE Ediciones, Grupo Editorial Ibáñez, Barranquilla, Colombia

Rachel Nahman, M (2013). Extractions: An Ethnography of Reproductive Tourism, Palgrave Macmillan, En: Global Ethics Series, Series Editor: Christien van den Anker, ISBN 978-0-230-31929-5

Sociedad Española de la Fertilidad (SEF). Libro Blanco Sociosanitario. La Infertilidad en España Situación Actual y Perspectivas. Imago Concept & Image Development 2011.

Speier, A (2016). Fertility Holidays: IVF Tourism and the Reproduction of Whiteness, New York University Press, New York

Preguntes dels usuaris: 'A Espanya és possible triar al donant de semen per a una inseminació artificial?', 'Quines són les principals destinacions per al turisme reproductiu?', 'Per què Espanya és una de les principals destinacions reproductives?' i 'Per què la gestació subrogada no és legal a Espanya?'.

Veure més

Autors i col·laboradors

Dr. Javier Díaz García-Donato
Dr. Javier Díaz García-Donato
Ginecòleg
Llicenciat en Medicina per la Universitat de València i Grau de Doctor per la Universitat Estatal de Milà (Itàlia) i la Facultat de Medicina de València. Director i fundador de la Unitat de Reproducció Assistida de l'Hospital Quirónsalud de València des de l'any 2000. Metge adjunt del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital General Universitari de València des de 1999. Més sobre Dr. Javier Díaz García-Donato
Número de col·legiat: 464611654
Dra. Paloma de la Fuente Vaquero
Dra. Paloma de la Fuente Vaquero
Ginecòloga
Graduada en Medicina per la Universitat Complutense de Madrid, amb el Màster en Reproducció Humana i Doctorat en Medicina i Cirurgia per Universitat de Sevilla. Membre de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF) i la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), actualment exerceix les seves funcions com a ginecòloga especialista en reproducció assistida en la clínica IVI Sevilla. Més sobre Dra. Paloma de la Fuente Vaquero
Número de col·legiada: 4117294
 Zaira Salvador Navarro
Zaira Salvador Navarro
Embriòloga
Llicenciada en Biotecnologia per la Universitat Politècnica de València (UPV), Biotechnology degree en la National University of Ireland en Galway (NUIG) i especialista en reproducció assistida amb el Màster en Biotecnologia de la Reproducció Humana per l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI) i la Universitat de València. Més sobre Zaira Salvador Navarro
Número de col·legiada: 3185-CV

Tot sobre la reproducció assistida en els nostres canals.