ADN espermàtic danyat: impacte en FIV, ICSI i inseminació

La qualitat del semen ha estat tradicionalment avaluada mitjançant paràmetres bàsics com la concentració, mobilitat i morfologia dels espermatozoides. No obstant això, en els últims anys, la integritat del material genètic de l'espermatozoide ha cobrat un protagonisme crucial.

Un recent estudi dut a terme per investigadors del Reproductive Medical Center, Hainan Women and Children’s Medical Center i el Department of Urology del Haikou Affiliated Hospital of Central South University Xiangya School of Medicine, ha llançat nova llum sobre com el dany en l'ADN espermàtic afecta les diferents tècniques de reproducció assistida.

A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem en aquest article.

Què és la fragmentació de l'ADN?

La infertilitat masculina representa gairebé la meitat dels casos de problemes reproductius en parelles. Més enllà de les anàlisis convencionals, la fragmentació de l'ADN espermàtic (SDF) s'ha consolidat com un biomarcador clau de la qualitat de l'esperma. Bàsicament, fa referència a trencaments o lesions en la cadena d'ADN de l'espermatozoide.

Aquesta integritat genètica és fonamental no només perquè es produeixi la fecundació de l'òvul, sinó també per al posterior desenvolupament de l'embrió i el manteniment de l'embaràs. Quan aquests nivells de fragmentació en l'ADN de l'espermatozoide són elevats, les possibilitats d'èxit reproductiu poden veure's compromeses.

Com afecta la fragmentació de l'ADN espermàtic en reproducció assistida?

És important destacar que existeixen diferents proves de laboratori per mesurar aquest dany a l'ADN espermàtic, com els assajos SCSA, SCD, TUNEL o Comet. La tècnica emprada pot variar en funció de la indicació i del centre de reproducció assistida.

Impacte en fecundació in vitro convencional

La investigació realitzada pels doctors Bangbei Wan, Yu Fu, Ning Ma, Zhi Zhou i Weiying Lu, que consisteix en una "revisió paraigua" (una anàlisi exhaustiva de metaanàlisis previs), ha avaluat més de 25.000 cicles de reproducció assistida.

Els resultats per a la fecundació in vitro (FIV) convencional van ser els següents:

• Existeix una associació significativa entre una alta fragmentació de l'ADN i una menor taxa d'embaràs clínic.

En la FIV convencional, on l'espermatozoide ha de penetrar l'òvul pels seus propis mitjans o amb ajuda limitada, el dany en l'ADN de l'espermatozoide sembla actuar com una barrera natural que disminueix les probabilitats d'una fecundació exitosa.

Risc d'avortament en cicles ICSI

El cas de la injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoides (ICSI) presenta matisos diferents i molt importants per als pacients. En aquesta tècnica, l'embriòleg selecciona l'espermatozoide i l'introdueix (per microinjecció) directament a l'òvul, saltant-se les barreres de selecció natural.

Segons l'estudi, encara que l'impacte de la fragmentació de l'ADN espermàtic en la taxa d'embaràs clínic és feble després de la ICSI, la dada més cridanera resideix en la pèrdua gestacional:

• Es va observar una forta associació entre l'alta fragmentació d'ADN i un major risc d'avortament espontani en cicles d'ICSI.
• En forçar la fecundació amb un espermatozoide que podria tenir l'ADN danyat, l'embrió pot generar-se, però té més dificultats per evolucionar, la qual cosa pot derivar en pèrdues més endavant.

Fragmentació de l'ADN espermàtic i risc d'avortament

Aquestes troballes suggereixen que, encara que la ICSI ajuda a aconseguir la fecundació, el dany genètic que porta el gàmeta masculí pot manifestar-se en etapes posteriors de l'embaràs.

Resultats en inseminació artificial

Per a les parelles que opten per la inseminació artificial (IA), la qualitat de l'ADN espermàtic també és determinant. L'estudi conclou que una fragmentació de l'ADN espermàtic elevada està significativament associada amb una reducció en les taxes d'embaràs clínic.

Atès que la inseminació depèn en gran mesura de la capacitat natural de l'espermatozoide per ascendir i fecundar, un dany extens en la seva càrrega genètica redueix les probabilitats d'èxit. Per això, davant de casos de fallades repetides en inseminació o infertilitat inexplicada, avaluar la fragmentació és una eina diagnòstica valuosa per orientar el tractament cap a opcions més complexes si fos necessari.

Bibliografia