Les hormones sexuals masculines juguen un paper fonamental en la reproducció, ja que estan àmpliament implicades en la producció d'espermatozoides (espermatogènesi). Les hormones més importants en aquesta funció són la testosterona, la dihidrotestosterona, la LH i la FSH.
A continuació tens un índex amb els 7 punts que tractarem en aquest article.
- 1.
- 2.
- 2.1.
- 2.2.
- 2.3.
- 3.
- 3.1.
- 3.2.
- 3.3.
- 4.
- 4.1.
- 4.2.
- 5.
- 6.
- 7.
Proves de fertilitat masculina
Aconseguir un embaràs no sempre és senzill. Si després de més d'un any intentant-lo no s'obté la gestació, s'ha de consultar a un especialista per a veure si existeix algun problema d'esterilitat en la parella que impedeixi aconseguir l'embaràs de forma natural.
Es realitzarà un estudi complet per a comprovar l'estat de la fertilitat tant de l'home com de la dona, ja que tots dos intervenen en el procés reproductiu i podrien presentar alteracions que dificultin tenir descendència.
Per a estudiar la fertilitat de l'home, la prova més senzilla i informativa és el seminograma. Consisteix a analitzar una mostra del seu ejaculat per a comprovar que existeixen espermatozoides i que aquests presenten característiques normals.
La reproducció assistida, com qualsevol tractament mèdic, requereix que confiïs en la professionalitat dels metges i la clínica que triïs perquè, com és lògic, cadascuna és diferent.
Aquesta "eina" seleccionarà les clíniques més pròximes a tu que compleixen els nostres rigorosos criteris de qualitat. A més, el sistema realitzarà una comparativa de pressupostos i condicions que ofereixen les diferents clíniques perquè et resulti més senzill prendre una decisió.
Si es troben alteracions importants en analitzar la mostra, com azoospèrmia o criptozoospèrmia, és recomanable realitzar una analítica per a avaluar els nivells hormonals i intentar descobrir la causa de la baixa qualitat seminal. En algunes ocasions, serà possible millorar la qualitat seminal mitjançant un tractament hormonal.
La azoospèrmia és l'absència d'espermatozoides en l'ejaculat i, la criptozoospèrmia, una concentració molt baixa d'espermatozoides (inferior a 100.000 espermatozoides/ml).
Funció de les hormones masculines
La regulació de les hormones masculines comença en l'hipotàlem, una glàndula situada en el centre del cervell. Des d'allí s'allibera l'hormona GnRH, que és l'encarregada d'estimular a la hipòfisi, situada molt prop d'ella, perquè produeixi FSH i LH.
FSH i LH
La FSH i la LH tenen funcions molt relacionades, ja que ambdues actuen a nivell testicular en l'home.
D'una banda, la FSH regula l'espermatogènesi (formació de nous espermatozoides) en els túbuls seminífers del testicle. Actua sobre les cèl·lules de Sertoli, que són les encarregades de protegir i nodrir a les cèl·lules precursores d'espermatozoides (espermatogonis). A més, la FSH també promou la producció de proteïnes fixadores d'andrògens (ABP).
Per l'altra, la LH estimula la secreció de testosterona testicular actuant en les cèl·lules de Leydig. A més, mitjançant l'acció de les ABP, la testosterona pot fixar-se en el testicle i actuar en l'espermatogènesi.
Testosterona i dihidrotestosterona
La testosterona és l'hormona sexual masculina per excel·lència. És sintetitzada principalment en els testicles per l'acció de la LH. També en les glàndules adrenals, tant en homes com en dones, així com en els ovaris, encara que en aquests últims sols en petites quantitats.
La 5α-dihidrotestosterona (5α-DHT) és un derivat de la testosterona, és a dir, se sintetitza a partir de la testosterona gràcies a l'acció d'un enzim, la 5α-reductasa.
Totes dues hormones estan implicades en el desenvolupament dels caràcters sexuals masculins, com el creixement de la massa muscular, la barba i el borrissol corporal.
Prolactina
Igual que la FSH i la LH, la prolactina és una hormona que també és segregada per la hipòfisi i està implicada en la funció reproductora masculina.
És necessària per al bon funcionament de l'aparell reproductor masculí i actua principalment sobre les cèl·lules de Leydig i la síntesi de testosterona.
Valors hormonals de referència
Les variacions anormals en els nivells de les hormones que hem comentat poden ser indicatiu que existeixen problemes que afecten l'espermatogènesi, ja sigui directa o indirectament. Les principals hormones analitzades en els homes amb aquesta finalitat són:
Testosterona i dihidrotestosterona
En l'organisme, la testosterona pot trobar-se lliure o unida a proteïnes. Els valors normals de testosterona en l'home adult són:
- Testosterona lliure (biodisponible, sense unir-se a proteïnes)
- 90-300 pg/mg.
- Testosterona total (lliure + unida a proteïnes)
- 270-1070 ng/dl.
Si la determinació de testosterona és baixa, pot indicar que existeix alguna alteració que afecta a la producció espermàtica, com una lesió testicular, la qual pot ser causa de l'esterilitat masculina.
Algunes síndromes poden ser els causants que els nivells de testosterona siguin baixos, com la síndrome de Klinefelter o el de síndrome de Kallmann.
Si la determinació de testosterona és alta, pot deure's a l'existència d'un tumor testicular o de resistència a l'acció dels andrògens, entre altres alteracions. També pot ser causat pel consum d'alguna substància o medicament que augmenti aquests nivells.
D'altra banda, el nivell normal de 5α-DHT és 30-85 ng/dl. Les deficiències en enzim 5α-reductasa impedeixen que se sintetitzi aquesta hormona i causen pseudohermafroditisme en els homes, que consisteix a tenir característiques físiques femenines sent genèticament un home.
FSH i LH
Si existeix la sospita d'alteració dels caràcters sexuals masculins, disfunció erèctil, libido baixa o infertilitat, és recomanable analitzar les hormones FSH i LH a part de la testosterona. Els valors de referència són:
- FSH
- 1,0-12,0 mUI/ml.
- LH
- 2,0-12,0 mUI/ml.
Valors alts d'aquestes hormones poden indicar una fallada testicular primària, que, al seu torn, pot tenir diferents causes (infeccions, traumatismes, quimioteràpia…).
En canvi, els valors baixos són indicatius d'alteracions hipotalàmiques i hipofisiàries.
Prolactina
Els nivells normals de prolactina han d'estar entre 2,5-17 ng/ml (53-360 mUI/l). Nivells per sobre del valor de referència en homes poden suposar:
- Baixos nivells de testosterona
- Impotència masculina
- Ginecomàstia (creixement anormal de les glàndules mamàries)
- Infertilitat
- Hipotiroïdisme
- Sospita de tumor hipofisiari
També pot analitzar-se per a fer el seguiment clínic dels homes que tenen concentracions baixes de testosterona.
Preguntes dels usuaris
Els meus nivells hormonals són correctes, però tinc azoospèrmia. És normal?
Pot ocórrer que els valors hormonals no estiguin alterats, però que existeixi algun altre problema que dificulti la producció espermàtica o la sortida dels espermatozoides a l'exterior.
En el segon cas, aquesta alteració rep el nom de azoospèrmia obstructiva i, a vegades, poden obtenir-se espermatozoides mitjançant una biòpsia testicular.
No obstant això, cal tenir en compte que no sempre és possible trobar la causa de l'esterilitat, tant en el cas dels homes com en el de les dones.
Si els valors de testosterona estan alterats, quins tractaments existeixen?
La testosterona sintètica pot ser administrada per diferents vies:
- Intramuscular (injectable): existeixen diferents formulacions de testosterona que s'administren per aquesta via. El propionat és la que menys dura en el cos, per la qual cosa cal administrar-la cada 2 o 3 dies. L’enantat i el cipionat es poden injectar cada dues setmanes (dosis de 200 mg). En canvi, l’undecanoat de testosterona permet fer-ho cada 12-15 setmanes (1000 mg).
- Transdèrmica (tòpica): pot administrar-se en forma de gel o crema diàriament, en pegats o mitjançant una implantació cutània.
- Oral (pastilles): és poc comú que la testosterona sigui presa per via oral pel fet que és nociva per al fetge (hepatotòxica).
A pesar que la testosterona sintètica pot proporcionar beneficis, com el desenvolupament de la musculació o dels caràcters masculins secundaris, cal tenir en compte que, com qualsevol medicament, pot tenir efectes secundaris, per la qual cosa serà recomanable seguir les indicacions d'un especialista.
Lectura recomanada
A més de l'anàlisi hormonal, també hi ha una altra sèrie de proves de poden fer-se per a avaluar la fertilitat masculina. Pots aprofundir en elles en el següent article: En què consisteixen i com es fan les proves de fertilitat masculina?
La prova més comuna i informativa és el seminograma. Et convidem al fet que llegeixis més sobre aquesta anàlisi en aquest enllaç: Què és el seminograma i com es fa pas a pas?
Fem un gran esforç per oferir-te informació de màxima qualitat.
🙏 Si us plau, comparteix aquest article si t'ha agradat. 💜💜 Ens ajudes a seguir!
Bibliografia
G.R. Dohle, T. Diemer, A. Giwercman, A. Jungwirth, Z. Kopa, C. Krausz (2010). Guía clínica sobre la infertilidad masculina. European Association of Urology 2010 (actualización en abril de 2010)
Griffin JE, Wilson JD (1998). Disorders of the testes and the male reproductive tract. En: Wilson JD, et al. Williams Texbook of Endocrinology, 9th ed. Saunders Company, Philadelphia
Jockenhövel F (2004). Male hypogonadism. Ed.UNI-MED International Medical Publishers. Bremen, Germany.
Juárez de Diego JF (1999). Principales causas de infertilidad masculina. En: Arrondo JL. Actualización en Andrología. Publimed Comunicación SL. Pamplona.
Male infertility best practice policy committee of the American Urological Association (AUA) (2010). The optimal evaluation of the infertile male. AUA Best Practice Statement.
Matorras R, Hernández J (eds.) (2007): Estudio y tratamiento de la pareja estéril: Recomendaciones de la Sociedad Española de Fertilidad, con la colaboración de la Asociación Española para el Estudio de la Biología de la Reproducción, de la Asociación Española de Andrología y de la Sociedad Española de Contracepción. Adalia, Madrid.
Pierik FH, Van Ginneken AM, Dohle GR, Vreeburg JT, Weber RF (2000). The advantages of standardized evaluation of male infertility. Int J Androl; 23(6): 340-6.
Sociedad Española de Fertilidad (SEF) (2011). Manual de Andrología. Coordinador: Mario Brassesco. EdikaMed, S.L. ISBN: 978-84-7877.
Sociedad Española de Fertilidad (SEF) (2011). Recomendaciones para el estudio básico de la infertilidad masculina. En: Andrología (Cap. 43)
Trastornos endocrinos y metabólicos. En: Beers MH, Berkow R. El Manual Meck de diagnóstico y tratamiento, 10. ª ed. Ediciones Harcourt, Madrid 1999. p. 2388-92.
Working, P. K. (1995). Reproductive toxicology. In: Patty's Industrial Hygiene and Toxicology, Third Edition, Vol. 3, Part B, 193-230
World Health Organization (WHO) (2000). WHO Manual for the Standardized Investigation, Diagnosis and management of the infertile male. Cambridge: Cambridge University Press.
Preguntes dels usuaris: 'Els meus nivells hormonals són correctes, però tinc azoospèrmia. És normal?' i 'Si els valors de testosterona estan alterats, quins tractaments existeixen?'.
Autors i col·laboradors
