Aspectes psicològics en la reproducció assistida
Desitjar tenir un fill i tenir dificultats per a això genera un gran impacte i malestar en les persones. Gràcies als tractaments de fertilitat és possible aconseguir el desitjat embaràs, però el procés de reproducció assistida és complicat i pot alterar diversos àmbits de la vida en els pacients.
En aquests casos, l'assistència psicològica pot ajudar i proporcionar diferents eines que afavoreixin el benestar tant físic com emocional per a totes aquestes persones.
A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem en aquest article.
Índex
- 1.
- 1.1.
- 1.2.
- 1.3.
- 1.4.
- 2.
- 3.
- 3.1.
- 3.2.
- 3.3.
- 4.
- 5.
Com afecta la infertilitat a la vida quotidiana?
Generalment, els pacients que recorren a tractaments de reproducció assistida porten un temps intentant complir el seu somni de ser pares. Per això, moltes vegades, aquests arriben al procés afectats emocionalment. Davant un diagnòstic d'infertilitat es produeix un canvi en el projecte de vida que una persona té planificat.
Si t'han detectat un problema de fertilitat i el teu projecte de vida ha canviat, has d'acceptar-ho i afrontar que la realitat serà diferent del que tenies previst.
Això pot produir alteracions en diferents àmbits:
- Cognitives
- les habilitats de resolució de problemes, així com els mecanismes d'afrontament es veuen desbordats.
- Psicològiques
- l'estat inicial de xoc emocional és precedit per sentiments de confusió, negació, temor, tristesa, culpa, excitabilitat i inquietud.
- Fisiològiques
- s'observen nivells més elevats d'estrès i dificultat a l'hora de dormir.
És important saber que no tothom afrontarà o suportarà la situació de la mateixa manera, i no per això té una conducta més o menys adequada. La comunicació, així com la introspecció sobre els sentiments, és clau tant amb un mateix com amb la seva parella.
Les emocions
Es tracta d'un dels àmbits més afectats en els pacients. Les persones s'enfronten a una situació desconeguda de manera vulnerable i sense saber què passarà. És totalment normal tenir sentiments negatius i fins i tot qüestionar-se si s'està fent el correcte.
Lluny d'ajudar, aquests pensaments solen desembocar en un cercle en el qual cada vegada ens sentim pitjor, veiem el futur més fosc i dubtem més de si aconseguirem el nostre objectiu.
Les emocions o sentiments més freqüents en pacients de reproducció assistida són els següents:
- Pèrdua de l'autoconfiança i això repercuteix en la seva autoestima.
- Ansietat, incertesa i dubtes per l'absència d'informació i garanties sobre ser pares.
- Temor a no aconseguir la paternitat, a no recuperar el control sobre el propi cos.
- Aïllament social i personal.
- Culpa i decepció del propi cos, és habitual culpar-se i pensar que el cos ha fallat en no aconseguir una gestació.
- Depressió i tristesa, incapacitat de dur a terme una vida normal.
És fonamental aprendre a identificar aquests pensaments negatius, debatre'ls i trobar altres opcions més racionals. Tot això pot aconseguir-se amb assessorament psicològic.
El dol
El dol és un procés normal i adaptatiu que pateixen les persones davant d'una pèrdua. Dins del procés de reproducció assistida podem trobar-nos amb aquest dol en diferents moments del procés (la notícia de la infertilitat, un avortament/errada d'implantació, necessitat d'utilitzar donació de gàmetes…).
Com qualsevol procés, el dol té una sèrie d'etapes comunes a totes aquestes situacions:
- Negació
- s'empren diferents defenses per a intentar negar la realitat dolorosa, se solen buscar segones opinions. Solen aparèixer pensaments com “això no em pot passar a mi, hi ha d'haver algun error...”
- Enfadament
- apareixen els sentiments d'incomprensió, frustració, injustícia. És imprescindible identificar l'enfadament com una cosa normal i gestionar-lo de manera sana perquè sigui el menys perjudicial possible.
- Negociació
- sentiments de descontrol i necessitat de recuperar-lo, tornar a la situació idònia, negociant amb un mateix, amb la parella o fins i tot amb una font espiritual.
- Desesperació
- aquesta fase és el centre del dol, predominen sentiments d'abandonament, tristesa, desolació i culpa. És important tenir en compte que no sou responsables de la situació que us ha tocat viure.
- Acceptació
- una vegada acceptat el diagnòstic d'infertilitat, manejades i expressades les emocions, es pot començar a organitzar i aproximar-se a la resolució. Els passos a seguir i objectius es veuen de manera diferent, no significa que el problema desaparegui, sinó que es pot manejar de manera sana.
Les fases no sempre es produeixen per ordre ni tothom passa per totes, és més, una persona pot experimentar-les repetides vegades.
El primordial és no quedar-se estancat i anar resolent els sentiments per a arribar a la fase d'acceptació al més aviat possible.
L'objectiu és l'elaboració d'un dol sa, és a dir, reconèixer les emocions, donar-li importància i espai al dol i facilitar eines per a afrontar la pèrdua tant present com futura.
Afectació física
Quan el cos és sotmès a alts nivells d'estrès o malestar, transforma aquestes preocupacions en símptomes físics. Això és perillós, ja que davant les tècniques de reproducció assistida és important mantenir una bona salut.
Els tractaments de reproducció assistida comporten l'administració de fàrmacs per a incrementar la producció d'òvuls. Aquests medicaments provoquen un augment dels nivells hormonals en la dona, la qual cosa contribueix a la inestabilitat emocional.
En concret, l'estrès en les dones altera els nivells de cortisol, una hormona coneguda col·loquialment com la hormona de l'estrès. Tota aquesta inestabilitat i alts i baixos hormonals pot influir i fins i tot dificultar la consecució d'un embaràs.
Família i amics
L'acompanyament proporciona ajuda per a gestionar les emocions i anar transitant les esperes, que són moltes, així com aprendre a navegar en l'absència de certeses i la poca capacitat de control.
La família i amics poden ser figures importants que donin suport als pacients, però no sempre és així. Normalment, les parelles perceben que “només ells saben el que se sent”, apareixen els sentiments de culpa i sensació de responsabilitat cap als familiars per no poder-los donar el fill tan esperat.
Podem destacar també la vergonya per percebre's diferents i sentir-se fallats, així com ràbia i enveja quant a la identificació amb els altres, sobretot amb els familiars i amics que aconsegueixen el tan desitjat embaràs.
La parella
Aproximadament la meitat de les parelles que realitzen tractaments de reproducció assistida manifesten que el procés els ha unit més, han trobat eines de comunicació i han tingut menys discussions.
No obstant això, els pacients reconeixen la dificultat del procés, es genera una ruptura de la intimitat de la parella (proves constants, monitoratge de la vida sexual, medicació…) i observen formes diferents de gestionar la situació.
Els estils d'afrontament d'homes i dones difereixen, sent aquestes més propenses a exterioritzar els seus sentiments i gestionar-los. En canvi els homes se centren en aspectes aliens al tractament per a emmascarar els sentiments i no haver de bregar amb ells.
A vegades, l'home se sent com a mer observador, mentre que la seva parella ha de bregar amb la part física del tractament.
Sentir que no participa o que la seva única funció és aportar el semen, pot desencadenar sentiments d'ansietat, angoixa, frustració, aïllament, tristesa, falta de control. En canvi, quan l'home és diagnosticat amb algun problema de fertilitat destaquen sentiments de culpa, fracàs i indefensió.
Suport psicològic durant el tractament
Una vegada la parella afronta que necessiten ajuda per a poder tenir un fill i recorren als tractaments de reproducció assistida, han d'acceptar que durant el tractament passaran per diferents fases. Això pot provocar un estrès afegit que no aporta cap benefici, més aviat, disminueix la probabilitat d'aconseguir l'embaràs.
Si en qualsevol moment del tractament de fertilitat els pacients senten que no poden gestionar-lo des del punt de vista emocional, és recomanable que parlin amb el personal de la clínica. Molts centres compten amb especialistes en psicologia, o poden posar en contacte amb professionals en aquest camp.
Cada diagnòstic i malaltia que desemboca en la necessitat d'emprar tractaments de reproducció assistida té les seves diferències. No obstant això, existeixen estudis que determinen que tant l'ansietat, la depressió i l'estrès són comuns a gran part dels diagnòstics d'infertilitat, afectant de manera particular el desenvolupament i consecució dels tractaments de reproducció assistida.
La Societat Espanyola de Fertilitat (SEF) calcula que entre un 25% i un 65% de les persones que acudeixen a la reproducció assistida pateixen algun símptoma psicològic significatiu, com l'ansietat, estrès, ira, culpabilitat... L'objectiu de l'assistència psicològica és reduir i prevenir l'afectació emocional al llarg del procés, facilitar eines psicològiques de cara a estratègies d'afrontament adaptatives en cada etapa, i oferir un seguiment i acompanyament al llarg de tot el procés.
Preguntes dels usuaris
Com puc ajudar a la meva parella en el procés de reproducció assistida?
El procés de reproducció assistida genera una situació desconeguda i tibant en els pacients. La figura de la parella és pilar fonamental durant el procés i a vegades és complicat trobar les paraules adequades per a ajudar o reforçar anímicament a l'altre.
Aquest suport és personal i individual pel que la clau està en la comunicació, és necessari preguntar que necessiten, pot ser una simple pregunta o interès en el/ella suficient, que li faci sentir que és aquí, una abraçada o una mostra d'afecte.
Com influeix la reproducció assistida en els aspectes emocionals?
Tractar de buscar un embaràs que no arriba, les proves i el diagnòstic d'infertilitat, així com els tractaments de reproducció assistida, influeixen en l'estat emocional de la parella.
Davant aquesta situació, apareix la incertesa, les pors, la frustració, la culpabilitat, la pèrdua de confiança i d'autoestima... el que pot generar un gran estrès i ansietat en la parella.
No obstant això, és primordial tractar de manejar aquestes emocions i que existeixi una bona comunicació per a sentir el suport de l'altre. En qualsevol cas, si la parella se sent desbordada per la situació, la majoria de clíniques de reproducció assistida compten amb un servei de psicologia que pot ajudar els pacients a gestionar tota aquesta mescla d'emocions per a recórrer el camí amb el millor estat emocional possible.
Quines conseqüències psicològiques pot tenir la fallada ovàrica prematura?
Les dones que travessen una menopausa precoç solen experimentar dificultats per a acceptar aquesta nova etapa, especialment les joves que encara no han tingut fills. Això augmenta significativament el risc de desenvolupar ansietat o depressió.
Per aquesta raó, és fonamental rebre informació clara i adequada sobre la situació per a poder processar-la de manera saludable. A més, si és necessari, aquestes dones poden recórrer a suport psicològic professional per a afrontar la nova etapa.
Lectures recomanades
Com hem comentat anteriorment el suport de la parella durant el procés és imprescindible. Si t'agradaria aprofundir en la importància del paper de la teva parella durant el tractament, en aquest article trobaràs algunes claus: El paper de la parella en les tècniques de Reproducció Assistida.
Fem un gran esforç per oferir-te informació de màxima qualitat.
🙏 Si us plau, comparteix aquest article si t'ha agradat. 💜💜 Ens ajudes a seguir!
Bibliografia
Carreño J. y Morales-Carmona F. Depresión y ansiedad en distintos períodos de evolución de la esterilidad. Perinatol. Reprod. Hum. 2000; 14:14-21. (Veure)
Heredia Carrasco, A. (2020). Aspectos psicológicos relacionados con la reproducción asistida: de la fecundación in vitro hasta la donación de gametos.
Moreno "Rosset, Carmen. Material del curso "Psicología y Reproducción: importancia del apoyo psicológico en la Reproducción Asistida. UNED, España. 2001
Ortega, M. P., & Mairal, J. B. (2016). Calidad de vida relacionada con la salud en los procesos de reproducción asistida. Una revisión. EduPsykhé: Revista de psicología y psicopedagogía, 15(2), 113-129.
Morales, N. E. Á., Hernández, L. A., & Lafuente, M. E. R. (2019). Bienestar psicológico y ansiedad rasgo-estado en miembros de parejas con infertilidad primaria. Medimay, 26(1), 75-87. (Veure)
Giménez, V., Quirón, G. H., & Sebastián, S. (2007). Evaluación psicológica en unidades de Reproducción Asistida. Guías de evaluación, consejo, apoyo e intervención psicológica en Reproducción Asistida. Revista Iberoamericana de Fertilidad y Reproducción Humana, número monográfico, 19-28.
Crespo Mirasol, E. (2015). Percepciones de las mujeres, parejas y profesionales durante el embarazo, parto y posparto tras someterse a técnicas de reproducción asistida (Doctoral dissertation, Universitat de Barcelona).