Edat paterna i reproducció assistida: el seu impacte i els consells

Un nou estudi de revisió aborda com influeix l'edat de l'home en els tractaments de fertilitat i reproducció assistida. La investigació ha estat duta a terme pels autors Dimitrios Diamantidis, Konstantinos Nikolettos, Nektaria Kritsotaki, Angeliki Tiptiri-Kourpeti, Nikolaos Nikolettos, Georgios Tsakaldimis, Stilianos Giannakopoulos i Christos Kalaitzis.

Aquests experts pertanyen al Department of Urology, al Department of Obstetrics and Gynecology i al Laboratory of Reproductive Physiology-IVF de la Democritus University of Thrace (Grècia); al Department of Gynaecological Oncology del Maidstone and Tunbridge Wells NHS Trust (Regne Unit); i a la Genesis Athens-Thrace Medically Assisted Reproduction Unit (Grècia).

L'estudi analitza si endarrerir la paternitat afecta el desenvolupament de l'embrió o els resultats.

A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem en aquest article.

Com afecta l'edat paterna?

A mesura que els homes fan anys, especialment a partir dels 40 o 45 anys, es produeixen canvis en l'espermatozoide. Encara que l'anàlisi de semen convencional (seminograma) pugui semblar normal, l'envelliment masculí es relaciona amb alteracions invisibles en els espermatozoides:

• Augment de la fragmentació de l'ADN: el material genètic de l'espermatozoide pot patir més danys o trencaments.
• Estrès oxidatiu: les cèl·lules reproductives estan més exposades a l'oxidació.
• Canvis epigenètics: es modifica la forma en què s'expressa l'ADN de l'esperma.

Canvis seminals amb l'edat paterna avançada

Malgrat aquests canvis biològics, l'impacte real en les taxes d'èxit dels tractaments de reproducció assistida és moderat. A edats molt avançades, prop dels 50 anys o després, alguns estudis assenyalen un augment en el risc d'avortament espontani i una menor taxa de nascuts vius.

Paper clau de l'edat materna

És fonamental entendre que l'edat paterna funciona com un factor que modifica el risc, però no és la causa principal de les fallades preimplantacionals. L'edat de la dona seria el factor determinant més important.

• El risc d'alteracions en el nombre de cromosomes de l'embrió depèn en gran manera de l'òvul matern.
• Un cop es tenen en compte les dades de l'edat materna, l'efecte independent de l'edat del pare sobre la formació del blastocist és molt petit.

Per això, en avaluar les probabilitats d'aconseguir un embaràs evolutiu, els especialistes analitzen el context global de la parella, però donant sempre gran prioritat a la qualitat de l'òvul.

Recomanacions per als pares

Si l'home es planteja ser pare després dels 40 anys, hi ha diverses estratègies per optimitzar la qualitat de l'esperma i millorar els resultats reproductius:

• Millorar l'estil de vida: mantenir un pes adequat, evitar el tabac i cuidar la dieta ajuda a reduir l'estrès oxidatiu a l'organisme.
• Proves complementàries: en casos de fallades repetides d'arribada a blastocist o avortaments de repetició, pot ser útil analitzar la fragmentació de l'ADN espermàtic.
• Laboratori de reproducció: és vital que els embriòlegs utilitzin tècniques que minimitzin l'estrès oxidatiu durant el maneig de la mostra seminal.

Consells per a l'edat paterna avançada

En conclusió, encara que el rellotge biològic masculí també avança, l'adopció d'hàbits saludables i un bon assessorament a la clínica són les millors eines per aconseguir el desig de ser pares.

Bibliografia