Embrions congelats vs frescos: Influeix la preparació de l’úter?

En l'àmbit de la medicina reproductiva, l'ús de la transferència d'embrions congelats ha augmentat significativament en les últimes dues dècades. Davant d'aquesta tendència, sorgeix una pregunta crucial per a pacients i especialistes: existeixen diferències en la salut del nounat entre transferir en fresc o congelat? I més important encara, afecta la medicació que fem servir per preparar l'úter? Per respondre a això, un recent estudi multicèntric australià ha analitzat les dades de més de 9.000 nadons.

Aquesta investigació ha estat duta a terme per un ampli equip format per Haowen Zou, Deirdre Zander-Fox, Nicole Au, Yanhe Liu, Beverley Vollenhoven, Mark P. Green i Rui Wang. El treball és fruit de la col·laboració entre diverses institucions: Monash University, Monash IVF Group, University of Adelaide, Fertility North, University of Western Australia, Monash Health, University of Melbourne i la University of Sydney.

A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem en aquest article.

Resultats perinatals segons el tipus de transferència

L'estudi, que va analitzar retrospectivament els naixements de 8.081 dones sotmeses a FIV entre 2015 i 2021, llança dades molt interessants sobre com el tipus de transferència influeix en el part i el pes del nadó. En comparar els naixements després de transferències d'embrions congelats enfront dels frescos, es van observar alguns patrons.

Resultats perinatals després de transferir en fresc o en diferit

D'una banda, la transferència d'embrions congelats es va associar amb una reducció de certs riscos perinatals. Els nadons nascuts després d'aquest procés van tenir menys probabilitats de ser prematurs, presentar baix pes en néixer o ser petits per a la seva edat gestacional. Aquestes dades suggereixen un entorn intrauterí favorable en aquests aspectes específics després de la criopreservació.

No obstant això, el mateix estudi va trobar que les transferències d'embrions congelats es van vincular amb una major probabilitat de cesària, pes elevat en néixer (macrosomia) i nadons grans per a la seva edat gestacional. Per això, és fonamental que els pacients comprenguin que cada opció té els seus matisos i perfils de seguretat diferents.

Importa com es prepara l'endometri?

Una de les grans dubtes és si la medicació hormonal (cicle substituït) o el cicle natural afecten la salut del futur nadó. Els investigadors van dividir els cicles d'embrions congelats segons el mètode de preparació endometrial utilitzat:

• Cicle natural (sense medicació hormonal substitutiva).
• Cicle substituït (estrògens i progesterona).

Tipus de preparació endometrial per a transferir embrions congelats

La troballa més rellevant d'aquesta investigació és que les diferències en el pes i la salut del nounat es van mantenir constants independentment del protocol utilitzat. És a dir, el fet d'utilitzar hormones o realitzar un cicle natural no va modificar el risc de tenir un nadó més gran o més petit en comparació amb els cicles en fresc.

Això indica que les variacions observades no es deuen als fàrmacs que s'administren per preparar l'endometri, sinó probablement a factors intrínsecs de la tècnica de congelació o a l'estat de l'úter després de la estimulació ovàrica en els cicles en fresc.

La vitrificació i l'entorn uterí

Atès que la preparació endometrial no sembla ser la causa d'aquestes diferències de pes, l'estudi apunta cap a altres direccions. Una hipòtesi suggereix que el procés de vitrificació (congelació ultraràpida) i desvitrificació ("descongelació") dels embrions podria tenir algun impacte biològic que expliqui la mida més gran dels nadons.

D'altra banda, en els cicles en fresc, l'entorn de l'úter es pot veure alterat pels nivells hormonals elevats derivats de l'estimulació ovàrica necessària per afavorir el desenvolupament de diversos fol·licles ovàrics. Això podria explicar per què els nadons de cicles frescos tendeixen a tenir pesos més baixos.

Aquestes troballes ajudarien als especialistes a assessorar millor als pacients, avaluant els riscos i beneficis de cada estratègia de forma personalitzada.

Bibliografia