S'ha d'individualitzar cada cas en funció del tipus de càncer, del tractament que s'ha indicat i del temps disponible. Per exemple, en el càncer de mama, sol haver-hi un interval de temps de 4 i 6 setmanes entre la cirurgia i l'inici de la quimioteràpia. Aquest lapse de temps serà perfecte per a poder completar un cicle d'estimulació ovàrica, i fins i tot serà possible fer dues estimulacions per a augmentar el nombre d'ovòcits a vitrificar.
No obstant això, hi ha vegades que és necessari iniciar el tractament de forma urgent i no és possible esperar a la menstruació per a iniciar l'estimulació. En aquests casos es pot valorar un inici de l'estimulació en fase lútia (després de l'ovulació) i fins i tot s'han descrit estimulacions amb inici aleatori (en qualsevol moment del cicle) amb bons resultats.
Si ni tan sols tenim aquest marge de 10-12 dies per a dur a terme l'estimulació i obtenció d'ovòcits, existeixen altres opcions que de moment s'emmarquen dins de la recerca però que ja han donat lloc a naixements. Aquestes serien la maduració in vitro d'ovòcits o la congelació de teixit ovàric.
També podria presentar-se una anovulació de causa hipotalàmica o hipofisiària, com per exemple, l'exercici físic intens, el baix pes, etcètera. Altres alteracions hormonals com a alteracions en l'hormona tiroïdal (TSH) o la prolactina, poden fer que no es produeixi l'ovulació correctament.
L'edat avançada, també seriosa una causa que a pesar que es tinguin regles, en molts cicles no es produeixin ovulacions de forma regular.
