Preparar el semen: la ciència tomba una falsa creença de l’èxit

En l'àmbit de la reproducció assistida, el processament adequat del semen abans de dur a terme una inseminació artificial (IA) resulta ser un pas fonamental. Recentment, un ampli equip d'especialistes conformat per Tuyen N.D. Duong, Vinh Q. Dang, Tien K. Le, Anh T.L. Vu, Duy L. Nguyen, Toan D. Pham, Mai T. Nguyen, Phuong T.M. Nguyen, Tuan M. Vo, Chau T.H. Nguyen, Phuong T.B. Le, Anh H. Le, Cam T. Tran, Ben W. Mol, Lan N. Vuong i Tuong M. Ho, ha publicat un important estudi per avaluar les millors metodologies.

Aquesta investigació internacional ha comptat amb la col·laboració de centres prestigiosos com l'IVFMD i el HOPE Research Centre del My Duc Hospital, la Monash University, l'IVFMDPN del My Duc Phu Nhuan Hospital, la University of Aberdeen i la University of Medicine and Pharmacy at Ho Chi Minh.

A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem en aquest article.

Per què cal preparar el semen?

Quan un baró proporciona una mostra de semen, aquesta conté plasma seminal, espermatozoides de diferents qualitats i altres tipus de cèl·lules. Per augmentar les possibilitats d'èxit de la inseminació artificial, al laboratori d'andrologia es realitza un procediment per aïllar els espermatozoides més ràpids i amb millor forma. Així mateix, aquest procés elimina elements que podrien perjudicar la fecundació.

Les dues tècniques més populars emprades en l'actualitat mundialment per preparar el semen són el swim-up i els gradients de densitat.

Tècniques: Swim-up i gradients

Encara que ambdues tècniques de preparació seminal busquen el mateix objectiu, funcionen de manera molt diferent:

• Swim-up: aquesta tècnica es basa en la capacitat natural que tenen els espermatozoides de nedar. La mostra es col·loca en un medi de cultiu i s'incuba, aconseguint que els espermatozoides més mòbils i sans nedin cap a la part superior, separant-se així dels que no es mouen.
• Gradients de densitat: aquest mètode aïlla els espermatozoides de més qualitat utilitzant la força de la centrifugació a través de medis amb diferents densitats. En centrifugar la mostra, els espermatozoides més funcionals aconsegueixen travessar el filtre, separant-se de les restes cel·lulars.

Swim-up o gradients? Què és millor?

A l'hora d'aplicar això al laboratori, es busca sempre maximitzar la recuperació dels millors espermatozoides possibles sense causar-los cap dany durant la manipulació.

Resultats d'embaràs i part

Per determinar quina tècnica ofereix millors resultats, l'estudi va dividir a l'atzar 912 parelles en dos grups iguals (456 per a swim-up i 456 per a gradients de densitat). Després de realitzar la inseminació artificial, els resultats van ser molt interessants:

• El 12,1% de les parelles va aconseguir un nadó viu en el grup de swim-up.
• El 15,7% de les parelles va aconseguir un nadó viu en el grup de gradients de densitat.

Resultats amb swim-up i amb gradients de densitat

Encara que els números del mètode de gradients semblen lleugerament superiors, des d'un punt de vista estadístic la diferència entre ambdues tècniques no és significativa.

Tampoc hi va haver diferències destacables quant als resultats obstètrics i neonatals.

Quin és el millor mètode en IA?

La bona notícia per als qui se sotmeten a una inseminació artificial és que ambdós mètodes, swim-up i gradients de densitat, són segurs i eficaços. L'estudi conclou que les dues tècniques es poden utilitzar per a la preparació del semen de manera indistinta a les clíniques.

La decisió d'usar-ne un o altre recaurà principalment en els professionals del laboratori, els quals es basaran en factors pràctics com el temps de processament, la qualitat original del semen i la facilitat per estandarditzar el mètode dins de les rutines de la clínica.

Bibliografia