Toxoplasmosi: impacte real en l’esperma humà

Un estudi recent ha revelat troballes significatives sobre com la toxoplasmosi afecta la salut reproductiva masculina. La investigació ha estat liderada pels autors Lisbeth Rojas-Barón, Leandro Tana-Hernandez, Mireille H. Nguele Ampama, Raúl Sanchéz, Ulrich Gärtner, Florian M. E. Wagenlehner, Christian Preußer, Elke Pogge von Strandmann, Carlos Hermosilla, Anja Taubert, María E. Francia i Zahady D. Velasquez.

A més, aquesta investigació ha estat possible per la col·laboració de diverses institucions: Institute of Parasitology (Justus Liebig University Giessen, Alemanya), Laboratory of Apicomplexan Biology (Institut Pasteur de Montevideo, Uruguai), Center of excellence in Translational Medicine Scientific and Technological Bioresource Nucleus i Department of Preclinical Sciences (Universidad de la Frontera, Xile), Institute of Anatomy and Cell Biology i Clinic for Urology, Pediatric Urology and Andrology (Justus Liebig University Giessen), EV-Core Facility (Philipps University Marburg, Alemanya) i el Department of Parasitology and Mycology (Universidad de la Republica, Uruguai).

A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem en aquest article.

Toxoplasmosi i fertilitat masculina

La infecció aguda causada pel microorganisme Toxoplasma gondii pot tenir conseqüències directes en la fertilitat de l'home. Aquest paràsit té la capacitat d'infectar i proliferar directament dins de els testicles i l'epidídim, òrgans fonamentals per a la formació i maduració del semen.

En colonitzar aquests òrgans, el paràsit altera l'estructura habitual del teixit, provocant dany cel·lular i permetent la infiltració de cèl·lules del sistema immunitari.

Afecta el toxoplasma a la fertilitat de l'home?

Aquesta capacitat del microorganisme per instal·lar-se en la zona reproductiva és una troballa clau, ja que exposa les cèl·lules reproductives masculines a un risc directe en etapes crítiques del seu desenvolupament.

Danys directes en els espermatozoides

Un dels descobriments més cridaners de l'estudi és que el paràsit interactua físicament amb els espermatozoides humans, el que provoca greus alteracions. Entre els defectes estructurals més freqüents destaquen els següents:

• Una alta proporció d'espermatozoides sense cap.
• Cues torçades, doblegades en angle recte o enrotllades, el que dificulta la mobilitat natural de l'espermatozoide.
• Trencaments (disrupcions) en la membrana plasmàtica que recobreix la cèl·lula reproductiva.

Efectes de la toxoplasmosi en els espermatozoides

Els investigadors han confirmat que aquest impacte sobre l'espermatozoide no ocorre perquè el paràsit alliberi substàncies tòxiques al medi, sinó que seria necessari un contacte o adherència directa entre el microorganisme i la cèl·lula reproductora masculina.

Alteracions en la funció de l'esperma

Per aconseguir la fecundació, l'espermatozoide necessita una gran aportació d'energia proporcionada pels seus mitocondris, que funcionen com el motor de la cèl·lula. L'estudi ha demostrat que la interacció amb el paràsit provoca una pèrdua del potencial de membrana mitocondrial de l'espermatozoide. Això porta a la mort cel·lular, ja sigui per apoptosi o necrosi.

Tot i aquests grans danys estructurals i funcionals, la investigació indica que la infecció no produeix nivells anormals d'oxidació (estrès oxidatiu) en la mostra. Així mateix, es va observar que el contacte amb el paràsit no incrementa la fragmentació de l'ADN de l'espermatozoide i tampoc altera, en un primer moment, l'estructura del cap encarregada de perforar l'òvul, coneguda com acrosoma.

Bibliografia