Totes les mostres de semen tenen alguns espermatozoides que han entrat en apoptosis, ja que es tracta d'un procés fisiològic natural. No obstant això, en determinats casos trobem un percentatge d'apoptosi per sobre del rang de normalitat, la qual cosa finalment podria tenir impacte sobre la generació d'embrions i la seva viabilitat posterior.
L'apoptosi és comunament coneguda com a suïcidi cel·lular, i aplicat a les mostres seminals fa referència a aquells espermatozoides la mort dels quals és imminent. Es tracta d'un mecanisme molt important en la naturalesa, sent necessari per al manteniment de l'equilibri cel·lular en el nostre organisme. Bàsicament, quan una cèl·lula del nostre organisme no és capaç de realitzar la seva funció i es converteix en un llast per a la resta del sistema, entra en un procés de degradació programada i "voluntària". És a dir, lluny de prioritzar la seva individualitat, la cèl·lula buscarà el benefici col·lectiu.
En el cas dels espermatozoides, aquells que detecten en ells mateixos una fallada que produeixi un funcionament subòptim entren en apoptisis. Si bé habitualment aquests espermatozoides no arribarien a fecundar un ovòcit per via natural, en reproducció assistida, atès que els espermatozoides en procés d'apoptosi són indistingibles de la resta al microscopi, podrien ser seleccionats per a fecundar un ovòcit. En aquest cas, la probabilitat que es generi un bon embrió que doni lloc a un embaràs viable i al naixement d'un bebè és molt baixa.
En aquest context, el MACS ha d'utilitzar-se sempre que es detecti un nivell d'apoptosi superior a la normalitat en una mostra de semen, amb la finalitat d'evitar espermatozoides amb mal cel·lular. Per tant, s'indica en casos de: factor masculí sever, fallada d'implantació (habitualment es parla de dues transferències amb embrions d'alta qualitat, que no han generat embaràs) i aquells cicles de FIV previs en els quals la fecundació o desenvolupament embrionari no ha estat l'esperat, malgrat que la mostra seminal fos normal o gairebé normal.
D'aquesta manera, el MACS ens permetrà fer una selecció prèvia d'espermatozoides amb major capacitat fecundante i, per tant, descartar aquells que no siguin òptims, i així augmentar la taxa de fecundació i en conseqüència, la taxa d'embaràs.
Òbviament, requereix d'una tecnologia necessària per a mesurar apoptosi en la mostra seminal com, per exemple, la citometria de flux.
