La congelació lenta d'ovòcits va ser la primera tècnica de conservació ovocitaria a desenvolupar-se. Malgrat oferir bons resultats en la conservació d'espermatozoides, no mostra bons resultats de supervivència en ovòcits. Els cristalls formats a conseqüència de la congelació lenta danyen a l'ovòcit, disminuint les taxes d'èxit en els tractaments de reproducció assistida.
Des de la dècada passada, la vitrificació ovocitaria és la tècnica principal d'elecció per a la conservació dels òvuls. La criopreservació ens permet una congelació ultraràpida, que impedeix la formació de gel a partir de l'aigua que conté la cèl·lula en qüestió (l'ovòcit), i evitant així qualsevol deterioració. Durant el procediment de vitrificació, introduïm l'ovòcit en una solució de nitrogen líquid i aconseguim una temperatura de -196 °C en menys d'un segon. La ràpida velocitat propícia que l'aigua continguda en l'ovòcit no es congeli, es vitrifiqui, passant a un estat semblant al d'una gelatina consistent.
