Sense cap dubte la vitrificació. Aquesta tècnica és la que ha permès realment oferir la tècnica de la preservació femenina amb totes les garanties.
Primer de tot seria distingir les dues tècniques i la seva història, així com perquè la tècnica de congelació convencional era relativament vàlida per a embrions però no així per als ovòcits.
Amb la tècnica de congelació convencional, s'utilitzen crioprotectores en baixa concentració durant un temps relativament llarg i un refredament progressiu i lent. Això provoca al fet que vegades es puguin formar cristalls que són letals per a les cèl·lules. Com més gran la cèl·lula més possibilitats de formar cristalls, i si tenim en compte que l'òvul és la cèl·lula més gran del cos humà, s'explica perquè aquesta tècnica llançava uns resultat molt pobres amb òvuls.
La tècnica de vitrificació consisteix a exposar els embrions i òvuls a altes concentracions de crioprotector en un temps relativament curt i un refredament ultraràpid (de l'ordre de 20000 °C/min). Com a resultat d'aquest procés es forma una massa vítria (de ahi el nom de vitrificació) evitant la formació de cristalls que danyarien la cèl·lula.
Per tant, sense cap dubte la vitrificació d'òvuls és millor que la congelació. Aquesta tècnica és la que ha permès realment oferir la tècnica de la preservació femenina de forma estandarditzada amb totes les garanties.
