Al voltant del 30% dels casos d'infertilitat són d'origen masculí pel que és molt important dur a terme les proves diagnòstiques necessàries tant en l'home com en la dona per a tractar d'identificar quin és el problema a l'hora de concebre. Desafortunadament hi ha un 10% de casos d'infertilitat que, malgrat les tecnologies i proves actuals, són d'origen desconegut.
En el cas de l'home, entre els possibles problemes que pugui haver-hi es troba l'absència total d'espermatozoides en l'ejaculat o azoospermia.
Si en una anàlisi de semen inicial es dóna aquesta situació, es demanarà al pacient un perfil hormonal (testosterona i FSH) per a comprovar el funcionament del testicle. Si el test és anormal, s'assumirà que hi ha un problema en el funcionament del testicle i per tant en la producció d'esperma. Això requerirà un estudi més exhaustiu i tot apunta al fet que no serà viable l'extracció d'espermatozoides directament del testicle o el resultat serà molt escàs.
En cas contrari, si el perfil hormonal ve normal, serà degut a un problema en el transport d'aquests espermatozoides fins al seu destí final. En aquest cas sí que es podria recórrer a l'extracció directament del testicle amb bastants més garanties de trobar espermatozoides.
Existeixen diferents tècniques que es poden utilitzar per a l'extracció de espermatozides del testicle:
- PES
- Percutaneus epididymal sperm aspiration (aspiració directament de epidídimo)
- MESA
- Microsurgical epididymal sperm aspiration (microcirurgia i aspiració en epidídimo)
- TESA
- Testicular Sperm Aspiration (aspiració directament del testicle)
- TESE
- Testicular Sperm Extaction (extracció de teixit testicular)
- m TESE
- (similar a l'anterior però s'usa microcirurgia per a identificar les millores zones on pot haver-hi presència d'espermatozoides madurs alhora que es minimitzen els danys en el teixit)
Segons el nivell d'evidència de les diferents revisions bibliogràfiques, l'elecció de la tècnica depèn de la causa de azoospermia, sent PES, MESA, TESA I TESE les opcions amb azoospermia obstructiva i m TESE la millor opció per a azoospermia no obstructiva o secretora.
Per a respondre a la pregunta que es planteja en l'enunciat, és necessari definir molt bé per a què s'utilitzaran aquests espermatozoides obtinguts del testicle i de quina mena de azoospermia estem parlant. En casos de azoospermia secretora, en ser més difícil l'obtenció d'espermatozoides, es pot intentar realitzar una microinjecció encara que el número sigui molt escàs, sempre informant els pacients del pronòstic. No hi ha un nombre definit mínim d'espermatozoides però almenys ha d'haver-hi dues o tres vegades més que el nombre d'ovòcits a microinyectar per a assegurar un cert marge de seguretat. Normalment, congelar mostra en aquests casos és molt difícil a causa de l'escassetat.
En canvi, en azoospermias obstructives, l'escenari sol ser diferent. Els embriólogos valoren que la concentració d'espermatozoides presents sigui com anteriorment 2-3 vegades més que el nombre d'ovòcits a microinyectar i si la mostra presenta més concentració es pot congelar per a futurs usos. Sempre que la mostra sigui susceptible de congelar, serà el més convenient per a evitar futures cirurgies si el tractament de fecundació in vitro falla.
Les mostres que donen millors resultats després de ICSI són aquells on es troben espermatozoides amb una certa mobilitat o almenys que tinguin la mínima. Indicarà així que l'espermatozoide està viu i ens pot donar una correcta fecundació.
Si la mobilitat inicialment és molt baixa o nul·la, convé conrear el teixit testicular unes hores per a intentar trobar un augment de la motilitat. Si no hi ha cap motilitat, es pot recórrer a l'ús de pentoxifilina per a reactivar als espermatozoides, encara que és necessari centrifugar la mostra per a eliminar-la abans de realitzar la microinjecció.
A més, és important que no presentin alteracions morfològiques importants.
