Poden fallar els tests d’embaràs? Falsos positius i negatius

Tant els tests d'embaràs en orina com en sang analitzen la presència d'hormona hCG per determinar si la dona està o no embarassada. La hCG s'anomena comunament l'hormona de l'embaràs, ja que és una hormona alliberada per l'embrió.

Això no obstant, qualsevol test d'embaràs, ja sigui en sang o en orina, pot oferir un resultat fals negatiu o fals positiu. D'aquesta manera, conèixer les possibles causes d'aquests resultats erronis és de vital importància per saber detectar quan es poden estar produint i què s'ha de fer.

A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem en aquest article.

Beta-hCG i embaràs

Com hem avançat, la hCG és produïda per l'embrió, per la qual cosa és l'hormona que detecten les proves d'embaràs per determinar si hi ha o no gestació.

Això fa que sigui habitual referir-se als tests d'embaràs (sobretot als realitzats en sang) com a prova de la beta-hCG.

Temps d'espera per realitzar un test d'embaràs

Durant el primer trimestre de gestació, els nivells de hCG van augmentant de mica en mica. De manera general, els valors de hCG es dupliquen cada 48-72 hores i assoleixen un pic màxim al voltant de la setmana 12 de gestació.

Quins tipus de proves d'embaràs hi ha?

L'hormona hCG pot ser detectada tant en sang com en orina per realitzar la prova d'embaràs.

A continuació, es detallen les propietats de cada tipus de prova d'embaràs en funció del fluid analitzat.

Test d'embaràs en sang

Les principals característiques de la prova d'embaràs en sang són:

• Pot detectar, generalment, nivells més baixos d'hormona hCG que els tests realitzats en orina. Dit d'una altra manera, els tests d'embaràs sanguinis són més sensibles que els d'orina.
• Permet realitzar una mesura tant qualitativa com quantitativa de la beta-hCG. Això significa que una prova d'embaràs en sang no només pot detectar la presència o absència de hCG (determinació qualitativa), sinó que és capaç de proporcionar el valor al qual es troba l'hormona (determinació quantitativa).

Característiques de les proves d'embaràs en sang

Això no obstant, aquest tipus de test presenta l'inconvenient que requereix una extracció sanguínia rutinària i la seva anàlisi per un laboratori. Per tant, el test d'embaràs en sang no es pot realitzar a casa.

Test d'embaràs en orina

Per la seva banda, un test d'embaràs en orina:

• És menys sensible que un test sanguini, tot i que existeixen versions de test d'embaràs en orina amb una alta sensibilitat.
• Ofereix únicament un resultat qualitatiu.
• Es pot realitzar de manera casolana.

Característiques dels testos d'embaràs en orina

Els tests d'embaràs menys sensibles requereixen que la hCG estigui en uns nivells més elevats per poder detectar-la. Aquesta característica és de gran importància, ja que, com veurem a continuació, una prova d'embaràs més sensible pot evitar alguns falsos negatius.

Fals negatiu en el test d'embaràs

Un resultat fals negatiu en una prova d'embaràs (sanguínia o en orina) es produeix quan el resultat que aquesta ofereix és negatiu, però la dona sí que està veritablement embarassada.

Causes dels falsos negatius

El principal motiu d'un fals negatiu en un test d'embaràs és que la prova s'ha realitzat abans d'hora. Si es fa el test massa aviat, és possible que sí que hi hagi embaràs, però el nivell de hCG no hagi augmentat encara prou com per ser detectat pel test.

D'altra banda, algunes medicacions podrien interferir també amb el resultat de la prova d'embaràs.

Per què hi pot haver un fals negatiu?

Quan s'obté un resultat dubtós en la prova d'embaràs, aquesta s'haurà de repetir dos o tres dies més tard. Els valors de hCG haurien d'haver augmentat, ja que l'hormona hCG es duplica aproximadament cada 48-72 hores.

Davant d'una sospita d'embaràs amb resultat de test negatiu, la dona haurà de consultar amb el seu metge.

Com evitar els falsos negatius?

Per evitar obtenir un fals negatiu, es recomana realitzar la prova d'embaràs com a mínim 15 dies després de la relació sexual sense protecció anticonceptiva. Si no se sap exactament la data en què s'ha pogut quedar embarassada, el recomanable és esperar per realitzar la prova d'embaràs, almenys, a tenir un dia de retard en la menstruació.

Quan fer un test d'embaràs?

En el cas dels tractaments de reproducció assistida, la prova d'embaràs es realitza entre 12-15 dies després de la inseminació o transferència embrionària després de fecundació in vitro (FIV). Els dies d'espera, coneguts com a betaespera, dependran del tipus de tractament realitzat i del dia de desenvolupament de l'embrió (i poden variar lleugerament entre clíniques). D'aquesta manera, la betaespera serà més llarga en la inseminació artificial o en la transferència d'embrions amb menys dies de desenvolupament, respecte a la transferència de blastocists (embrions en dia 5 de desenvolupament).

Cal destacar que, com més sensible sigui el test d'embaràs, ja sigui en sang o en orina, podrà detectar quantitats més petites d'hormona. Això implica que la quantitat de falsos negatius per aquest motiu es veurà reduïda. Tot i això, no s'ha de realitzar un test d'embaràs abans de la data indicada.

Fals positiu en el test d'embaràs

Un fals positiu en una prova d'embaràs (de sang o orina) ocorre si el resultat és positiu, però la dona no està embarassada.

No obstant això, hi ha certes situacions en què aquesta hormona pot estar present malgrat no haver gestació o que aquesta no s'estigui desenvolupant de forma correcta. Els casos principals en què passa això són:

• Embaràs ectòpic.
• Embaràs anembrionat.
• Embaràs molar.
• Algunes malalties i tumors.
• Medicació dels tractaments de reproducció assistida, ja que en molts casos es desencadena l'ovulació amb hormona hCG.
• Línies d'evaporació, si no es llegeix el resultat de la prova en el temps recomanat.

Per què hi pot haver un fals positiu?

A causa d'això, el millor és demanar una cita a l'especialista per comprovar que l'embaràs es desenvolupa correctament quan el resultat és positiu.

Preguntes dels usuaris

Pot donar un test d'embaràs un fals positiu després d'IA o FIV?

Sí. Les tècniques de reproducció assistida poden requerir l'administració de l'hormona hCG com a part del tractament i aquesta és l'hormona que detecten els testos d'embaràs. D'aquesta manera, s'elevarien els nivells d'hormona hCG en la pacient i aquests podrien ser detectats per la prova d'embaràs. El test oferiria un resultat positiu, que es deuria a l'hCG administrada i no a un embaràs.

Per aquest motiu, és de crucial importància realitzar-se la prova d'embaràs quan ho indiqui l'especialista i seguir les seves indicacions.

Pot haver-hi un fals positiu en el test d'embaràs després d'un avortament espontani?

Sí. Després d'un avortament, els nivells d'hCG disminueixen, però poden passar diverses setmanes fins que siguin indetectables. És per això que un test d'embaràs pot donar un resultat positiu malgrat que s'hagi produït un avortament i la dona ja no estigui embarassada.

D'altra banda, és recomanable vigilar que els nivells d'hCG es van reduint després de l'avortament. Si això no ocorre, pot significar que queden restes embrionàries en la dona, la qual cosa podria requerir algun tipus d'intervenció.

Puc confiar en el resultat negatiu del meu test d'embaràs o encara tinc esperances?

La resposta a aquesta pregunta dependrà de cada situació. Si la prova d'embaràs s'ha realitzat en la data correcta i, en cas de ser una prova d'embaràs casolana, seguint totes les instruccions, llavors el resultat obtingut és bastant fiable.

No obstant això, si s'ha realitzat la prova d'embaràs abans d'hora o no s'han respectat les instruccions del fabricant, llavors el resultat podria ser erroni. En aquests casos, el més prudent i recomanable és tornar a repetir la prova d'embaràs transcorregut el temps adequat.

Lectures recomanades

Si t'agradaria saber tots els detalls sobre la gestació, et recomanem visitar aquest article: L’embaràs: símptomes, cures i etapes del desenvolupament fetal.

Bibliografia