La transferència d’embrions: quan i com es fa
Les tècniques de reproducció assistida que impliquen realitzar la fecundació fora de la dona, en el laboratori, requereixen posteriorment la transferència dels embrions per a introduir-los en l'úter. Aquest és el pas final tant en una fecundació in vitro (FIV) com en una ICSI.
Una vegada realitzada la fecundació, es realitza el cultiu dels embrions. Durant el temps en què romanen els embrions en cultiu es valora la seva qualitat per a decidir quants i quins es transferiran a l'úter.
Aquells que tinguin millor qualitat seran transferits i, si sobren embrions viables i de qualitat suficient, es vitrifiquen (congelen) per a poder utilitzar-los en una transferència posterior.
A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem en aquest article.
Índex
- 1.
- 1.1.
- 1.2.
- 2.
- 3.
- 4.
- 5.
- 6.
- 7.
- 8.
- 9.
- 9.1.
- 9.2.
- 9.3.
- 9.4.
- 9.5.
- 10.
¿Com es fa la transferència embrionària?
La transferència d'embrions és una tècnica senzilla per la qual es dipositen els embrions en el fons de l'úter matern utilitzant una catèter fi, que s'introdueix per la vagina i arriba fins a l'úter travessant el cèrvix.
Generalment es fa de forma ecoguiada, és a dir, utilitzant un ecògraf per a col·locar els embrions en el lloc adequat. Fa anys els ginecòlegs feien la transferència sense ecògraf, però s'ha observat que utilitzant-lo s'obtenen millors resultats. El motiu principal és que s'assegura la col·locació dels embrions en el lloc adequat.
El procés de la transferència d'embrions a l'úter consta dels següents passos:
- Es col·loca un espèculum estèril en la vagina
- Es neteja la vagina amb sèrum fisiològic
- Es neteja el cèrvix amb mitjà de cultiu i s'aspira el moc cervical
- Es carreguen els embrions en el catèter
- S'introdueix el catèter per la vagina i es travessa el cèrvix per a arribar fins a l'úter
- Els embrions es dipositen lentament en el fons uterí
- Es retira suau i lentament el catèter
El procés dura uns pocs minuts i no requereix sedació. La pacient pot notar una lleugera molèstia, però no dol.
Solament si la transferència és difícil, és a dir, si al ginecòleg li costa introduir el catèter pel cèrvix fins a l'úter, pot resultar dolorosa per a la pacient. En aquests casos es canvia el tipus de catèter per a veure si s'aconsegueix arribar fins a l'úter més fàcilment. Només en casos extrems es fa amb sedació.
Després de la transferència, la pacient marxa després d'estar uns 20-30 minuts en repòs en la llitera. Pot fer vida normal, sempre que no faci esforços excessius.
Medicació per a la transferència
A l'hora de fer una transferència d’embrions existeixen dues opcions:
- Fer-la en cicle natural
- sense medicació hormonal o només amb suplements de progesterona. No és habitual que un cicle de FIV-ICSI es faci sense progesterona.
- Fer-la en cicle artificial
- amb medicació hormonal. S'utilitzen estrògens i progesterona per a preparar l'endometri.
La medicació ha d'administrar-se tant abans com després de la transferència, seguint en tot moment les indicacions del metge.
Consells per a la transferència
Abans de la transferència embrionària es recomana:
- Acudir amb la bufeta plena
- així es facilita la transferència. Amb la bufeta buida pot ser més complicat introduir el catèter per l'angle d'entrada que es forma en aquests casos.
- Relaxar-se
- perquè la musculatura no estigui contreta. Si la pacient no aconsegueix relaxar-se se li pot donar un relaxant muscular poc abans del procés perquè no hi hagi dificultats per a introduir el catèter.
- No utilitzar perfums, cremes ni esmalt d'ungles
- en el quiròfan, a la sala de transferències i en el laboratori s'han d'evitar aquests productes químics, ja que són tòxics per als òvuls i els embrions.
- Carnet 4
- Definición
A diferència del que moltes dones creuen, no és necessari acudir en dejú, ja que no es tracta de cap intervenció quirúrgica.
El Dr. Àlex García-Faura ens comenta que:
La majoria de pacients viuen el moment de la transferència embrionària amb ansietat.
Després de la transferència es recomana:
- Repòs en la clínica durant 20-30 minuts
- Evitar els banys d'immersió per a no agafar infeccions
- Fer vida normal sense esforços excessius
- Beure abundant aigua
- No mantenir relacions sexuals fins a la prova d'embaràs
Davant qualsevol dubte sempre és recomanable consultar amb el metge.
Quan es fa la transferència?
El dia en què s'ha de realitzar la transferència el decideixen els especialistes analitzant cada cas de forma personal, tenint en compte la quantitat d'embrions, la qualitat d'aquests, l'estat de l'endometri i els resultats dels cicles previs de reproducció.
El més important és que l'endometri estigui preparat, és a dir, que estigui receptiu. Per a això s'ha hagut d'estimular el seu creixement i maduració amb medicació.
Una transferència d'embrions es pot realitzar en qualsevol moment del desenvolupament. Hi ha centres en els quals es transfereix en estat de zigot, en dia 2 o en estadi de mòrula. No obstant això, el més habitual és fer la transferència en dia 3, en estadi embrionari primerenc, o en dia 5, en estadi de blastocist. Tots dos moments ofereixen els seus avantatges i els seus desavantatges.
Segons si els embrions estan congelats o no, es distingeixen dos tipus de transferències:
- Transferència en fresc
- els embrions són frescos i es transfereixen en el mateix cicle en el qual s'han creat, sense ser congelats.
- Transferència diferida
- es congelen els embrions per a transferir-los en un altre cicle. Aquesta transferència rep també el nom de criotransferència o transferència d'embrions congelats.
La transferència diferida s'utilitza quan no es pot transferir en el mateix cicle en el qual s'ha fet la punció. Un exemple en el qual és necessària aquesta transferència és en cas de hiperestimulació ovàrica.
Cancel·lar la transferència
La transferència s'hauria de cancel·lar en el cas que no hi hagi embrions a transferir o si l'endometri no estigués preparat per a la implantació.
Perquè no hi hagi embrions per a transferir s'ha de donar una d'aquestes situacions:
- Fallada de fecundació
- no es fecunda cap òvul, per la qual cosa no hi ha embrions.
- Es deté el desenvolupament embrionari
- es produeix per alguna alteració genètica o del desenvolupament de l'embrió. És més comú quan es fa un cultiu llarg fins a blastocist.
En aquests casos, caldria començar un nou cicle de FIV per a poder fer una nova transferència.
Si l'endometri no està preparat per a permetre la implantació, es congelen els embrions i es transfereix en un altre cicle, és a dir, es fa una transferència diferida.
Qualitat i procedència dels embrions
Els embrions que s'empren per a la transferència poden ser tant de bona com de mala qualitat. Aquells de qualitat més alta tindran major potencial d'implantació i per tant serà més probable que es produeixi l'embaràs. Trobem 4 graus de qualitat embrionària:
- Embrions tipus A o grau I: són els de major qualitat.
- Embrions tipus B o grau II: són de bona qualitat.
- Embrions tipus C o grau III: són embrions de qualitat intermèdia-baixa.
- Embrions tipus D o grau IV: són embrions de mala qualitat. La probabilitat que implantin és molt baixa.
En cas que els embrions siguin donats o procedeixin d'òvuls de donant, l'habitual és que siguin de bona qualitat i per tant tinguin alta probabilitat d'implantar.
Quants embrions transferir?
A Espanya la llei de reproducció assistida estableix que es poden introduir com a màxim 3 embrions en l'úter en cada transferència. No obstant això, els centres de reproducció assistida solen recomanar la transferència d'un o dos embrions per a disminuir les probabilitats d'embaràs múltiple.
L'elecció del nombre d'embrions que es transferiran es farà sobre la base dels següents factors:
- Edat de la pacient
- Qualitat dels gàmetes (òvuls i espermatozoides)
- Qualitat dels embrions
- Causa d'infertilitat
- Resultats en transferències prèvies
- Receptivitat de l'endometri
- Preferència de la pacient
Cada vegada són més els especialistes que recomanen la transferència d'un únic embrió. Amb aquesta mesura es busca reduir al mínim la probabilitat d'embaràs múltiple, que suposa un risc elevat tant per a la pacient com per als bebès.
Què passa amb els embrions no transferits?
Es realitza la transferència amb els embrions que el embriòleg considera òptims. És possible que existeixin més embrions amb una bona qualitat i que no siguin transferits, així que aquests es vitrifiquen (es congelen) per a preservar-los per un temps indefinit. Així podran ser utilitzats en una transferència posterior.
Si s'ha produït l'embaràs i després d'un temps la dona desitja un altre fill, es poden emprar aquests embrions criopreservats, de manera que no seria necessari tornar a fer un cicle complet de FIV. Simplement cal administrar la medicació per a preparar l'endometri i realitzar la transferència.
En cas que la dona o parella no desitgi tenir més descendència i li sobrin embrions, pot donar-los a altres parelles o a un projecte de recerca. Per a això haurà de signar un consentiment exprés.
A Espanya els embrions no es poden destruir fins que no finalitzi l'edat reproductiva de la dona, fins que compleixi 50 anys aproximadament, així que si no desitja ni transferir-los ni donar-los haurà de mantenir-los conservats en nitrogen líquid.
Preu de la transferència d’embrions congelats
Quan una dona necessita realitzar un segon intent després d'un cicle fallit o quan es desitja tenir un segon fill amb embrions sobrants, es recorre a la transferència d'embrions congelats.
Ja que no cal fer una estimulació ovàrica ni FIV, el cost és més reduït, aproximadament sobre els 600 i 2000€ depenent del centre en el que es faci. A aquest preu caldrà sumar-li la medicació hormonal per a preparar l'endometri, que no sol estar inclosa en el tractament.
Si necessites fer-te un tractament de fecundació in vitro per a poder ser mare, en 3 simples passos, aquesta "eina" t'enviarà un informe totalment personalitzat, amb la informació detallada del tractament que necessites, les clíniques de la teva zona que compleixen els nostres criteris de qualitat i els seus pressupostos. A més, inclou consells que et seran de gran utilitat a l'hora de fer les primeres visites a les clíniques.
Entrevista a Aitziber Domingo
En la següent entrevista, Aitziber Domingo, embriòloga en Fertility Madrid, ens comenta algunes recomanacions a l'hora de fer la transferència embrionària, així com els possibles símptomes que pot sentir la dona.
Preguntes dels usuaris
Quins avantatges té transferir en dia 5 respecte de dia 3?
L'evidència existent actualment indica que realitzant cultiu embrionari fins a dia 5-6 de desenvolupament s'aconsegueix un augment en la taxa de gestació tant en transferència en fresc com en transferència d'embrions criopreservats. Això es deu al fet que es realitza una millor selecció dels embrions a transferir i/o vitrificar, ja que els embrions que aconsegueixen l'estadi de blastocist tenen una major capacitat d'implantació. També s'aconsegueix una major sincronia entre l'embrió i l'endometri.
Cal tenir en compte que aproximadament el 50% dels embrions viables en dia 3 de desenvolupament embrionari es bloquejaran i no arribaran a formar el blastocist.
Quant de temps haig d'esperar per a intentar-ho de nou després d'una transferència fallida?
No és necessari deixar cicles de descans entre transferències, es pot fer un nou intent en el següent cicle. Sempre que el metge el consideri oportú, després d'una transferència amb resultat negatiu, s'iniciarà el tractament amb medicació hormonal per a preparar novament l'endometri per a una altra transferència.
Si la transferència d'embrions es fa amb hatching augmenta la probabilitat d'èxit?
S'ha observat que el hatching assistit millora les taxes d'implantació en els casos en els quals la pacient hagi tingut diversos intents fallits de FIV o es faci una transferència d'embrions congelats. Per tant, no es fa el hatching de forma generalitzada, només en aquells casos en els quals es consideri que pot ser beneficiós.
Quants embrions s'implanten?
El nombre d'embrions que aconsegueixin introduir-se en l'endometri dependrà principalment de quants embrions s'hagin transferit, de la seva qualitat i de la receptivitat de l'endometri.
Així doncs, que es transfereixin dos embrions no significa que necessàriament es vagi a produir un embaràs gemel·lar. És possible que implantin els dos, però també que només ho faci un o fins i tot cap.
Si la qualitat dels embrions és bona (embrions tipus A o B), la probabilitat que implantin serà més alta. En aquests casos es recomana transferir un únic embrió per a evitar l'embaràs múltiple.
Quan es produeix la implantació de l'òvul fecundat?
Els embrions implanten en el seu sisè o setè dia de desenvolupament, és a dir, 6-7 dies després de la fecundació. Per tant, si es transfereixen els embrions en dia 3 hauran de continuar desenvolupant-se uns dies més en l'úter fins a poder implantar.
En canvi, si es transfereixen en dia 5, ja hauran aconseguit l'estadi de blastocist necessari perquè es pugui produir la implantació i podran començar a establir contacte amb l'endometri.
Fem un gran esforç per oferir-te informació de màxima qualitat.
🙏 Si us plau, comparteix aquest article si t'ha agradat. 💜💜 Ens ajudes a seguir!
Bibliografia
Bolton, V.N., Wren, M.E. and Parsons, J.H. (1991) Pregnancies after in vitro fertilization and transfer of human blastocysts. Fertil. Steril., 55, 830–832.
Bruno I, Pérez F, Tur R, Ricciarelli E, De la Fuente A, Monzó A. et al. (2005). Grupo de interés en Salud Embrionaria. Sociedad Española de Fertilidad. Embarazos múltiples derivado de FIV-ICSI en España: Incidencia y criterios sobre la transferencia embrionaria. Rev. Iberoam. Fertil.; 22 (2): 99-110.
Forman EJ, Hong KH, Ferry KM, Tao X, Taylor D, Levy B, et al. (2013). In vitro fertilization with single euploid blastocyst transfer: a randomized controlled trial. Fertil Steril;100:100–7.e1.
Huisman, G.J., Alberda, A.T., Leerentveld, R.A. et al. (1994) A comparison of in vitro fertilization results after embryo transfer after 2, 3 and 4 days of embryo culture. Fertil. Steril., 61, 970–971.
Ley 14/2006, de 26 de mayo, sobre técnicas de reproducción humana asistida. Jefatura del Estado «BOE» núm. 126, de 27 de mayo de 2006 Referencia: BOE-A-2006-9292
Montag M, Toth B, Strowitzki T. (2013). New approaches to embryo selection. Reprod Biomed Online;27:539–46.
Pope CS, Cook EK, Arny M, Novak A, Grow DR. (2004). Influence of embryo transfer depth on in vitro fertilization and embryo transfer outcomes. Fertil. Steril.;81:51–8.
Sallam HN, Sadek SS (2003). Ultrasound-guided embryo transfer: a meta-analysis of randomized controlled trials. Fertil. Steril.;80:1042–6.
Tomás C, Tikkinen K, Tuomivaara L, Tapanainen JS, Martikainen H. (2002). The degree of difficulty of embryo transfer is an independent factor for predicting pregnancy. Hum Reprod; 17:2632–5.
William B. Schoolcraft, M.D., for the ASRM American Society for Reproductive Medicine (April 2016). Importance of embryo transfer technique in maximizing assisted reproductive outcomes. Vol. 105, No. 4. Colorado Center for Reproductive Medicine, Lone Tree, Colorado
Rodríguez L, Pons I, Grande C, Ruesta C, Fernández-Shaw S (2007). Resultados del programa de transferencias electivas de un embrión en URH García del Real. Rev Iberoam Fertil; 24 (1): 11-16.