La perimenopausa, habitualment anomenada premenopausa, és un període de transició natural en la dona cap a la fi de la seva vida reproductiva: la menopausa.
Durant aquesta etapa, que sol començar cap als 45-50 anys, els cicles menstruals de la dona comencen a alterar-se i apareixen irregularitats en la menstruació, a més d'altres símptomes característics.
Malgrat això, la dona encara presenta ovulacions durant la perimenopausa i, per tant, podria tenir lloc un embaràs si no es prenen les precaucions necessàries.
A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem en aquest article.
Els termes perimenopausa i premenopausa solen utilitzar-se indistintament per descriure el mateix procés: l'etapa prèvia a la menopausa.
No obstant això, ambdós conceptes no signifiquen exactament el mateix. Els expliquem a continuació:
Cal recordar que la menopausa pròpiament dita és el que fa referència a l'últim sagnat menstrual en la vida de la dona, fet que succeeix a l'edat de 51 anys de mitjana.
Per confirmar-se que aquesta menstruació és definitivament l'última, han de passar 12 mesos sense cap altre sagnat. Aquest moment suposarà la fi de la premenopausa i l'inici de l'etapa postmenopàusica de la dona.
L'inici de l'etapa premenopàusica ve determinat per les hormones que regulen el cicle menstrual: els estrògens i la progesterona. Aquestes hormones són produïdes pels ovaris des que comencen a funcionar en la pubertat.
A mesura que s'apropa la menopausa, la quantitat secretada d'aquestes hormones va disminuint de forma progressiva a causa de l'envelliment ovàric, la qual cosa ocasiona fluctuacions en el període menstrual.
Altres canvis que experimenta el sistema reproductor femení amb l'arribada de la perimenopausa, a més de la disminució de la producció hormonal, són els següents:
Els signes i símptomes que pot presentar la dona amb l'arribada de la menopausa són múltiples i molt variats. No obstant això, les manifestacions clíniques més característiques de la perimenopausa, és a dir, l'etapa prèvia, són els següents:
Cal tenir en compte que cada dona pot manifestar aquests símptomes de forma diferent, amb major o menor intensitat.
Davant l'aparició dels símptomes de la premenopausa comentats en l'apartat anterior, és recomanable que la dona faci una visita al ginecòleg per començar a prendre les mesures oportunes.
En cas de ser necessari, si la dona és encara jove o els símptomes molt acusats, el metge aplicarà una teràpia hormonal substitutiva (THS) per suplir el dèficit hormonal i alleujar les molèsties associades a aquesta etapa premenopàusica.
D'altra banda, també és recomanable que la dona faci unes petites variacions en el seu estil de vida per sentir-se millor a partir d'aquesta nova etapa. Les comentem a continuació:
Abans de començar a consumir qualsevol complex de vitamines o tractament herbal, és important consultar-ho amb el metge, ja que aquest és qui millor pot orientar a la dona en com millorar la seva qualitat de vida.
Com ja hem indicat, l'entrada a la menopausa no pot confirmar-se fins que hagin passat almenys 12 mesos sense la menstruació.
Durant la perimenopausa, tenen lloc ovulacions esporàdiques i aleatòries difícils de predir. Per tant, l'embaràs natural no està 100% descartat encara si la parella manté relacions sexuals desprotegides.
No obstant això, és complicat que la dona pugui quedar-se embarassada a causa de la baixa reserva ovàrica i l'envelliment del seu sistema reproductor.
De fet, aquelles dones que acudeixen a una clínica de reproducció assistida per ser mares a una edat materna avançada o entrant en la perimenopausa han de recórrer a una ovodonació en la gran majoria de casos.
Gràcies a la donació d'òvuls i un tractament hormonal per engrossir l'endometri, avui en dia multitud de dones es queden embarassades a una edat propera als 50 anys.
El període de transició cap a la menopausa pot variar en cada dona. En alguns casos, la perimenopausia comença abans dels 40 anys i poden arribar a estar fins a uns 10 anys amb els símptomes premenopàusics.
En altres casos, la dona només presenta símptomes de premenopausa uns pocs mesos abans de la menstruació.
No obstant això, la perimenopausia sol tenir una durada de 2 o 3 anys en les dones.
La perimenopausia o premenopausa és l'etapa de transició cap a la menopausa. Aquest període sol estar comprès entre els 45 i els 50 anys.
Les irregularitats en el cicle menstrual durant aquests anys és el símptoma més comú de la perimenopausia. Les alteracions menstruals en aquesta etapa es deuen a la disminució de les hormones sexuals femenines, els estrògens i la progesterona.
A més dels desajustaments en la menstruació, la dona també pot sentir fogots, pèrdua de desig sexual, inflor abdominal, etc.
L'etapa més comuna de la perimenopausia és entre els 45 i els 50 anys aproximadament. No obstant això, pot haver-hi variacions d'una dona a una altra.
Les principals hormones que s'utilitzen per a avaluar la reserva ovàrica i estimar si una dona es troba pròxima a la menopausa són la FSH i la AMH (hormona antimülleriana).
De manera orientativa, concentracions de FSH per sobre de 10 mUI/ml solen associar-se a una reserva ovàrica disminuïda. En el cas de la AMH, valors inferiors a 0,6 ng/ml indiquen una baixa reserva ovàrica.
Sí que és possible quedar embarassada durant l'etapa prèvia a la menopausa, és a dir, durant la perimenopausia.
Al llarg de la perimenopausia, tenen lloc ovulacions esporàdiques i aleatòries summament difícils de predir. Per tant, l'embaràs natural no està cent per cent descartat encara si la parella manté relacions sexuals desprotegides, encara que les probabilitats estadístiques són molt reduïdes a causa de la baixa qualitat ovocitaria i a la baixa reserva ovàrica.
L'avaluació de la reserva ovàrica en una dona durant l'etapa de perimenopausia es realitza igual que en un altre moment, és a dir, mitjançant la quantificació en sang de l'hormona antimülleriana (AMH) i el recompte de fol·licles antrales (RFA) a través d'una ecografia transvaginal.
La menopausa és una nova etapa en la vida de la dona que suposa la fi de la seva etapa reproductiva. Si t'interessa obtenir més informació sobre això, pots seguir llegint aquí: La menopausa en la dona.
Si estàs buscant un embaràs i tens símptomes de premenopausa, el millor és recórrer a un tractament d'ovodonació per ser mare. Per saber en què consisteix, et recomanem entrar a la següent pàgina: FIV amb ovodonació.
Fem un gran esforç per oferir-te informació de màxima qualitat.
🙏 Si us plau, comparteix aquest article si t'ha agradat. 💜💜 Ens ajudes a seguir!
Gail A Greendale, Carol A Derby, Pauline M Maki. Perimenopause and cognition. Obstet Gynecol Clin North Am. 2011 Sep;38(3):519-35. doi: 10.1016/j.ogc.2011.05.007 (Veure)
Joyce T Bromberger, Cynthia Neill Epperson. Depression During and After the Perimenopause: Impact of Hormones, Genetics, and Environmental Determinants of Disease. Obstet Gynecol Clin North Am. 2018 Dec;45(4):663-678. doi: 10.1016/j.ogc.2018.07.007 (Veure)
Lara Delamater, Nanette Santoro. Management of the Perimenopause. Clin Obstet Gynecol. 2018 Sep;61(3):419-432. doi: 10.1097/GRF.0000000000000389 (Veure)
Mara Ulin, Mohamed Ali, Zunir Tayyeb Chaudhry, Ayman Al-Hendy, Qiwei Yang. Uterine fibroids in menopause and perimenopause. Menopause. 2020 Feb;27(2):238-242. doi: 10.1097/GME.0000000000001438 (Veure)
Nanette Santoro. Perimenopause: From Research to Practice. J Womens Health (Larchmt). 2016 Apr;25(4):332-9. doi: 10.1089/jwh.2015.5556 (Veure)