Quina és la causa de l’esterilitat masculina? – Símptomes i solucions
L'esterilitat masculina juga un paper molt important en la parella estèril, ja que al voltant del 30% dels problemes a l'hora d'aconseguir un embaràs corresponen a un factor masculí.
L'home estèril sol presentar una baixa qualitat seminal en la majoria de casos, la qual cosa suposa que els seus espermatozoides no tinguin la capacitat suficient per a poder fecundar a l'òvul i donar lloc a un embaràs.
En funció de la causa que provoqui aquesta infertilitat masculina, serà possible aplicar un tractament concret que permeti a aquestes parelles ser pares.
A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem en aquest article.
Índex
- 1.
- 1.1.
- 1.2.
- 1.3.
- 1.4.
- 2.
- 3.
- 4.
- 5.
- 5.1.
- 5.2.
- 5.3.
- 5.4.
- 5.5.
- 5.6.
- 5.7.
- 6.
Tipus d’esterilitat masculina
L'esterilitat masculina pot estar ocasionada per diferents factors que s'agrupen de la següent manera:
- Factor pretesticular o endocrí
- alteracions hormonals que afecten el desenvolupament i/o funció testicular.
- Factor testicular
- afectació directa dels testicles.
- Factor postesticular
- alteracions en la sortida dels espermatozoides.
- Factor espermàtic
- alteracions en la qualitat espermàtica directament.
Malgrat haver-hi diferents causes, totes afecten d'una o altra manera a la qualitat del semen ejaculat. Per a considerar que un home posseeix una bona qualitat seminal, ha de complir amb uns valors mínims quant a la concentració, mobilitat, morfologia i vitalitat dels espermatozoides.
Per a realitzar el diagnòstic de quin pot ser la causa de l'esterilitat masculina, és necessari realitzar algunes proves diagnòstiques, entre les quals destaca el seminograma.
A continuació, comentarem amb més detalls cadascun dels tipus d'infertilitat masculina:
Factor pretesticular o endocrí
Aquest tipus d'esterilitat es deu a problemes en la regulació hormonal de l'espermatogènesi, és a dir, la producció d'espermatozoides.
Les hormones secretades per la hipòfisi, LH i FSH, encarregades d'actuar en la funció reproductora de l'home, poden veure's alterades per algun dels motius següents:
- Hàbits de vida poc saludables
- Diabetis
- Hipotiroïdisme i hipertiroïdisme
- Hipogonadisme hipogonadotròpic
- Hiperprolactinèmia
Aquestes alteracions poden deure's a problemes congènits o ser causades per factors externs com algunes substàncies o fàrmacs (p ex. els anabolitzants), que poden alterar a tot el sistema de regulació hormonal i produir problemes de fertilitat.
Factor testicular
Quan es parla d'un factor testicular, es fa referència a qualsevol alteració o defecte que afecti directament els testicles.
La infertilitat masculina per una causa testicular pot haver-se produït des del naixement o bé per agents externs en qualsevol moment de la vida de l'home. Els comentem a continuació:
- Factors testiculars congènits
- es produeixen per alteracions genètiques a nivell cromosòmic (p. ex. en la síndrome de Klinefelter). També poden donar-se a nivell genètic, com en el cas de la síndrome de Noonan, o si apareixen malalties produïdes per defectes en gens del cromosoma Y.
- Defectes adquirits a nivell testicular
- aquí es troben els efectes adversos produïts per fàrmacs, com els quimioteràpics, el consum de drogues, la radioteràpia, els traumatismes, les infeccions, etc. Les patologies més conegudes són el varicocele, la criptorquídia, la orquitis i el hidrocele.
Factor postesticular
L'esterilitat masculina per factors postesticulars engloba tots aquells casos que són deguts a obstruccions o alteracions en les vies seminals.
Les vies seminals són el epidídim, els conductes deferents i la uretra, que han de ser travessades pels espermatozoides per a sortir a l'exterior una vegada han estat produïts pels testicles.
Les causes de provoquen esta obstrucció poden ser diverses com, per exemple, les infeccions, els traumatismes, els anticossos antiespermatozoides, el hipospàdies o la fibrosi quística.
La incapacitat de poder ejacular també està considerada una alteració a nivell postesticular.
Factor espermàtic
L'esterilitat masculina per factor espermàtic és la més comuna. En aquesta categoria s'inclouen les alteracions dels espermatozoides que afecten directament la seva morfologia, mobilitat, vitalitat o concentració.
Per a analitzar la qualitat seminal, es realitza un seminograma que permeti diagnosticar les següents alteracions:
- Oligozoospèrmia
- baixa concentració d'espermatozoides.
- Astenozoospèrmia
- mala mobilitat en els espermatozoides.
- Teratozoospèrmia
- elevada quantitat d'espermatozoides amb morfologia anormal.
- Necrospèrmia
- elevada quantitat d'espermatozoides morts.
- Azoospèrmia
- absència d'espermatozoides en l'ejaculat.
Símptomes
La infertilitat masculina no provoca símptomes que puguin ser percebuts per l'home. Això només podrà saber-se quan, després d'un llarg període de temps mantenint relacions sexuals sense protecció, no ha estat possible aconseguir l'embaràs i la parella comença a fer-se proves.
D'altra banda, si l'home ja ha estat diagnosticat d'una altra malaltia tipus l’hipogonadisme, ja pot sospitar que tindrà dificultat a l'hora de tenir descendència.
A més, sí que existeixen alguns senyals que poden alertar a l'home d'una possible esterilitat. Les comentem a continuació:
- Baixa libido i problemes d'erecció.
- Semen alterat amb un color anòmal, olor forta, molt aquós o molt espès, etc.
- Tenir els testicles més petits del normal.
- Canvis en la veu, caiguda del borrissol corporal o disminució de la massa muscular indiquen possibles alteracions hormonals.
- Alteracions en l'orina o dolor en orinar que alerti d'una possible infecció.
- Aparició de varices en els testicles.
En cas d'aparició d'aquests símptomes durant la cerca d'un embaràs, l'home haurà de fer-se un estudi que inclogui les proves necessàries per a confirmar si es tracta d'un cas d'infertilitat masculina.
La reproducció assistida, com qualsevol tractament mèdic, requereix que confiïs en la professionalitat dels metges i la clínica que triïs perquè, com és lògic, cadascuna és diferent.
Aquesta "eina" seleccionarà les clíniques més pròximes a tu que compleixen els nostres rigorosos criteris de qualitat. A més, el sistema realitzarà una comparativa de pressupostos i condicions que ofereixen les diferents clíniques perquè et resulti més senzill prendre una decisió.
Tractament
Per a abordar l'esterilitat masculina, és necessari saber la causa que impedeix tenir un embaràs en primer lloc. En alguns casos, és possible recuperar la fertilitat masculina després d'un tractament farmacològic o una operació quirúrgica. En els casos més greus, l'única opció serà recórrer a la reproducció assistida.
A continuació, comentarem alguns possibles tractaments per a la infertilitat masculina:
- Tractament natural
- un estil de vida saludable amb una dieta equilibrada combinada amb suplements de vitamines pot ajudar a millorar la qualitat seminal en els casos més lleus. Sobretot, són molt importants els antioxidants com el seleni, la carnitina i les vitamines E, A, C i B12.
- Fàrmacs hormonals
- les gonadotropines i el citrat de clomifeno, per exemple, s'administren en els homes amb hipogonadisme hipogonadotròpic.
- Intervenció quirúrgica
- per a les afeccions testiculars com la criptorquídia o el varicocele.
- Reproducció assistida
- quan no és possible aplicar les opcions anteriors o no han tingut èxit. Davant un factor masculí sever, la tècnica que ofereix millors taxes d'èxit és la ICSI (microinjecció intracitoplasmàtica d'espermatozoides).
La importància de l’estudi del factor masculí
En el següent vídeo, la Dra. Ana Mª Segura Paños ens parla del paper dels andròlegs a l'hora de fer un diagnòstic de infertilitat masculina, així com les solucions d'aquestes parelles per a poder convertir-se en pares.
https://www.youtube.com/watch?v=RCVFZ63JCgA
Preguntes dels usuaris
Quins són els principals símptomes de la infertilitat masculina?
La infertilitat masculina normalment cursa de forma asimptomàtica i les causes que la produeixen es diagnostiquen després de realitzar una correcta història clínica del pacient amb antecedents personals i familiars i sol·licitar les proves complementàries indicades.
Quines hormones s'analitzen per a determinar la causa de l'esterilitat masculina?
Entre les múltiples causes d'esterilitat masculina es troben aquelles que depenen de la interacció entre el cervell i el testicle, és en aquests casos on interessa sol·licitar l'estudi hormonal, a través de l'hormona FSH (hormona fol·licle estimulant) i LH (hormona luteïnitzant). La seva determinació ens indicarà l'estat de l'eix hipòfiso-testicular.
L'edat influeix en la fertilitat masculina?
L'edat de l'home pot afectar la qualitat espermàtica, però no es produeix un descens de la fertilitat tan acusat com en el cas de la dona. A partir dels 40 anys, la fertilitat de l'home disminueix. S'ha observat que amb l'edat hi ha una reducció lenta però progressiva del volum seminal, una disminució de la concentració espermàtica i un augment de l'estrès oxidatiu.
A més, també va augmentant la probabilitat que els espermatozoides tinguin alguna alteració genètica. No obstant això, un home pot continuar sent fèrtil als 50, 60 i fins i tot 70 anys d'edat.
L'esterilitat masculina pot ser temporal?
Sí. Hi ha casos en els quals l'home passa per períodes d'estrès o ansietat que poden provocar una infertilitat temporal. El mateix ocorre amb els processos gripals que cursen amb febre, ja que l'augment de la temperatura corporal afecta a la producció d'espermatozoides. En aquests casos, la fertilitat pot recuperar-se passats 3 mesos una vegada acabi l'etapa que provoca la infertilitat. Això es deu al fet que un procés complet d'espermatogènesi dura 3 mesos.
L'esterilitat masculina es pot curar mitjançant l'alimentació?
Una alimentació sana, rica en antioxidants com les vitamines o l'omega 3, pot ajudar en certes ocasions a millorar la qualitat seminal. No obstant això, en els casos més severs d'infertilitat, no s'observarà millora amb els remeis naturals i serà necessari recórrer a tractaments de reproducció assistida per a aconseguir l'embaràs.
Si he rebut quimioteràpia, sóc estèril?
L'efecte de la quimioteràpia en la qualitat seminal depèn de quin sigui el fàrmac utilitzat per al tractament, ja que no tots afecten de la mateixa manera l'espermatogènesi. A més, a cada pacient pot afectar-lo més o menys el tractament. Per a saber si en un pacient s'ha vist alterada la seva funció testicular, serà necessari realitzar un estudi de la fertilitat.
El resultat del seminograma indica que tinc azoospèrmia. No podré ser el pare biològic dels meus fills?
La azoospèrmia és l'absència d'espermatozoides en l'ejaculat, però pot tenir diferents causes. Depenent de quin sigui el motiu de la azoospèrmia, el pronòstic serà l'un o l'altre.
Si és per un factor postesticular (azoospèrmia obstructiva), la producció d'espermatozoides no està alterada i es poden obtenir directament del testicle. No obstant això, si es tracta d'una alteració en la producció espermàtica (azoospèrmia secretora), és molt poc probable que es trobin espermatozoides en el testicle.
Fem un gran esforç per oferir-te informació de màxima qualitat.
🙏 Si us plau, comparteix aquest article si t'ha agradat. 💜💜 Ens ajudes a seguir!
Bibliografia
G.R. Dohle, T. Diemer, A. Giwercman, A. Jungwirth, Z. Kopa, C. Krausz (2010). Guía clínica sobre la infertilidad masculina. European Association of Urology 2010 (actualización en abril de 2010)
Griffin DK, Finch KA (2005). The genetic and cytogenetic basis of male infertility. Human Fertil;8(1);19-26
Guzick DS, Overstreet JW, Factor-Litvak P, Brazil CK, Nakajima ST, Coutifaris C, et al. (2001). Sperm morphology, motility, and concentration in fertile and infertile men. N Engl J Med; 345: 1388-1393.
Juárez de Diego JF (1999). Principales causas de infertilidad masculina. En: Arrondo JL. Actualización en Andrología. Publimed Comunicación SL. Pamplona.
Male infertility best practice policy committee of the American Urological Association (AUA) (2010). The optimal evaluation of the infertile male. AUA Best Practice Statement. Revised,.
Matorras R, Hernández J (eds.) (2007): Estudio y tratamiento de la pareja estéril: Recomendaciones de la Sociedad Española de Fertilidad, con la colaboración de la Asociación Española para el Estudio de la Biología de la Reproducción, de la Asociación Española de Andrología y de la Sociedad Española de Contracepción. Adalia, Madrid.
Pierik FH, Van Ginneken AM, Dohle GR, Vreeburg JT, Weber RF (2000). The advantages of standardized evaluation of male infertility. Int J Androl; 23(6): 340-6.
Sociedad Española de Fertilidad (SEF) (2011). Manual de Andrología. Coordinador: Mario Brassesco. EdikaMed, S.L. ISBN: 978-84-7877.
World Health Organization (WHO) (2000). WHO Manual for the Standardized Investigation, Diagnosis and management of the infertile male. Cambridge: Cambridge University Press.