L'esterilitat masculina deguda a un factor posttesticular fa referència a tots els agents que afecten els espermatozoides un cop han estat sintetitzats i surten del testicle.
Normalment, la principal causa d'aquest tipus d'infertilitat masculina és alguna obstrucció a les vies seminals que impedeixi la sortida dels espermatozoides en una ejaculació.
Alguns dels motius pels quals s'obstrueixen les vies seminals són les infeccions, els traumatismes, les hipospàdies, la presència d'anticossos antiespermatozoides, etc.
A continuació tens un índex amb els 7 punts que tractarem en aquest article.
- 1.
- 1.1.
- 1.2.
- 1.3.
- 1.4.
- 2.
- 2.1.
- 2.2.
- 3.
- 3.1.
- 4.
- 5.
- 6.
- 7.
Per què es produeix el factor posttesticular?
Les causes posttesticulars d'infertilitat masculina són aquelles relacionades amb el transport i expulsió dels espermatozoides i/o el semen.
L'absència d'ejaculació es coneix com a anejaculació. En aquest cas, l'home no és capaç d'expulsar gens de semen, que és el fluid que transporta els espermatozoides.
D'altra banda, pot passar que sí que hi hagi ejaculació, però que en el semen no hi hagi espermatozoides o que la seva concentració sigui molt baixa. Aquestes alteracions es coneixen com a azoospèrmia i oligozoospèrmia, respectivament. En ambdós casos, aconseguir un embaràs natural serà molt complicat o impossible.
A continuació, comentarem els principals motius de l'esterilitat per factor posttesticular.
Obstrucció de les vies espermàtiques
Les vies seminals o espermàtiques són aquelles que condueixen els espermatozoides des dels testicles fins a l'exterior de l'aparell reproductor masculí. Aquestes vies es componen de:
- Epidídim.
- Conductes deferents.
- Uretra.
Qualsevol traumatisme o infecció en alguna d'aquestes parts o adjacents pot conduir a una obstrucció que impedeixi el pas dels espermatozoides.
Una altra anomalia que podria englobar-se dins d'aquest grup és l'absència bilateral congènita dels conductes deferents. Es tracta d'una alteració genètica que es troba en la gran majoria de pacients amb fibrosi quística i que causa azoospèrmia obstructiva.
Per últim, cal esmentar la causa més comuna de bloqueig de les vies espermàtiques en l'edat adulta: la vasectomia. En aquest cas, és un mètode anticonceptiu permanent que impedeix la sortida d'espermatozoides en les ejaculacions.
Infeccions seminals
Les infeccions bacterianes dels conductes seminals o les glàndules annexes de l'aparell reproductor masculí poden provocar una cicatrització i obstrucció de les mateixes.
A continuació, anomenarem les patologies més comunes:
- Prostatitis
- infecció i inflamació de la pròstata.
- Epididimitis
- infecció i inflamació de l'epidídim.
- Deferentitis
- infecció i inflamació dels conductes deferents.
- Uretritis
- infecció i inflamació de la uretra.
Impotència sexual
La impotència sexual o disfunció erèctil fa referència a la incapacitat de l'home per mantenir el penis erecte el temps suficient per poder gaudir d'una relació sexual i ejacular.
Evidentment, si l'home no pot mantenir relacions sexuals amb ejaculació, la possibilitat d'embaràs de manera natural serà nul·la.
Ejaculació retrògrada
L'ejaculació retrògrada és una alteració de l'aparell reproductor masculí que consisteix en la incapacitat d'expulsar el semen a través de la uretra.
El semen va a parar a l'interior de la bufeta quan l'home ejacula, per la qual cosa serà possible trobar espermatozoides a l'orina.
Les possibles causes de l'ejaculació retrògrada són la diabetis, els fàrmacs per tractar la hipertensió i les cirurgies a la pròstata, a la vesícula o a la uretra.
Tractament per aconseguir l'embaràs
El primer signe que pot indicar una alteració a les vies seminals és la poca obtenció d'espermatozoides a la prova del seminograma. Aquesta oligospèrmia es pot solucionar fàcilment amb una fecundació in vitro (FIV) i, per tant, acudint a un centre de reproducció assistida.
El problema és quan el diagnòstic de l'home és d'azoospèrmia, és a dir, absència total d'espermatozoides. En aquest cas, poden ocórrer dues coses:
- Que l'azoospèrmia sigui obstructiva.
- Que l'azoospèrmia sigui secretora.
En l' azoospèrmia obstructiva, l'home sí que produeix espermatozoides als testicles, però aquests no poden sortir. Per tant, serà necessari recuperar-los amb tècniques com la biòpsia testicular o l'aspiració de l'epidídim.
Biòpsia testicular
La biòpsia de testicle és un procediment quirúrgic en el qual es fan uns petits talls i s'extreuen petits fragments del testicle per buscar espermatozoides sota el microscopi.
S'obtenen molt pocs espermatozoides de no molt bona qualitat, però és la tècnica més indicada quan els homes presenten esterilitat d'origen posttesticular.
A continuació, els espermatozoides obtinguts s'utilitzen per fecundar els òvuls mitjançant la injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoides (ICSI) i poder obtenir embrions.
Per a més informació sobre aquesta tècnica, et recomanem llegir el següent post: Què és la biòpsia testicular?
Aspiració de l'epidídim
L'aspiració d'espermatozoides directament de l'epidídim és una alternativa a la biòpsia testicular que pot ajudar els homes amb impotència sexual a tenir un nadó. Gràcies a aquesta tècnica complementària es poden obtenir espermatozoides directament de l'epidídim on es troben emmagatzemats els gàmetes masculins.
L'epidídim és el tub situat a la part posterior dels testicles on els espermatozoides s'emmagatzemen i completen la seva maduració, per la qual cosa és possible obtenir una millor qualitat espermàtica amb aquesta tècnica.
El procediment es pot dur a terme mitjançant aspiració percutània d'espermatozoides de l'epidídim (PESA) o a través d'aspiració microquirúrgica d'espermatozoides de l'epidídim (MESA). La decisió de quin procediment dur a terme dependrà de les circumstàncies de cada pacient.
Preguntes dels usuaris
Quins símptomes té la infertilitat per un factor posttesticular?
Això dependrà de la causa per la qual es produeix l'esterilitat a nivell posttesticular. Alguns dels símptomes possibles podrien ser dolor, inflor, envermelliment de la zona testicular, etc.
A més, els homes amb problemes de fertilitat a nivell posttesticular també poden detectar una menor quantitat d'ejaculat. Quan la quantitat de semen ejaculat és més baixa del normal s'anomena hipospèrmia.
Lectura recomanada
En cas de tenir un problema d'azoospèrmia, et recomanem entrar al següent article: Què és l'azoospèrmia?
Comunitat i Suport
A inviTRA treballem perquè la informació mensual i rigorosa sigui accessible per a tothom. Si aquest article t'ha ajudat, considera donar-nos suport perquè puguem seguir acompanyant més persones en el seu camí cap a la maternitat i paternitat.
Bibliografia
Brugo-Olmedo S, Chillik C, Kopelman S. Definición y causas de la infertilidad. Revista colombiana de obstetricia y ginecología 2003; 54(4):227-248 (Veure)
Krausz C. Male infertility: pathogenesis and clinical diagnosis. Best Pract Res Clin Endocrinol Metab. 2011;25(2):271-85 (Veure)
Gregory M, Cyr DG. The blood-epididymis barrier and inflammation. Spermatogenesis. 2014;4(2):e979619 (Veure)
Preguntes dels usuaris: 'Quins símptomes té la infertilitat per un factor posttesticular?'.
