Cultiu d’embrions en el laboratori de fecundació ‘in vitro’ (FIV)

Per (ginecòloga), (embriòleg clínic sènior), (embriòloga clínica), (embriòloga) i (psicòlega).
Última Actualització: 23/11/2021

El cultiu embrionari és una de les fases més importants dels tractaments de fecundació in vitro (FIV). Es realitza en el laboratori de FIV i les condicions d'aquest influeixen directament en la qualitat dels òvuls i els embrions.

Quan es realitza el cultiu embrionari?

El cultiu en el laboratori de fecundació in vitro comença després d'obtenir els òvuls mitjançant la punció fol·licular. Inicialment, es conrearan sense llevar la capa de cèl·lules de la granulosa que ho envolten (decumulació).

El dia de la punció és el que es coneix com el dia 0 del desenvolupament embrionari, ja que és quan ocorre la fecundació (unió de l'òvul i de l'espermatozoide).

En funció de la tècnica de FIV aplicada per a fecundar els òvuls, el següent pas serà:

FIV convencional
s'ajunten els òvuls sense decumular amb els espermatozoides.
ICSI
es decumulen els òvuls i es realitza la microinjecció intracitoplasmàtica dels espermatozoides.

El cultiu dels embrions obtinguts després de la fecundació s'estendrà fins al dia en què els embrions:

  • Siguin transferits a l'úter matern, que generalment és en dia 3 o en estadi de blastocist (dia 5-6).
  • Es vitrifiquin.
  • Es descartin.

Etapes del desenvolupament embrionari

A continuació veurem breument quins estadis avaluen els embriòlegs per a seleccionar l'embrió que té més probabilitats d'implantar:

Dia 1
és el dia posterior a la punció fol·licular i és quan es valora, 16-18h després de la fecundació, si aquesta ha ocorregut correctament. En aquest estadi, els embrions reben el nom de zigots . Les necessitats metabòliques que té són molt semblants a les dels ovòcits.
Dia 2
els embrions ja han realitzat les primeres divisions i tenen 2-4 cèl·lules, també conegudes amb el nom de blastómeres .
Dia 3
en aquest moment, els embrions tenen unes 6-8 blastómeres. L'embrió ja ha començat a expressar els seus propis gens, per la qual cosa les seves necessitats energètiques van canviant gradualment.
Dia 4
l'embrió es troba en estadi de mòrula i es compacta.
Dies 5 i 6
en aquests dies, l'embrió aconsegueix l'estadi de blastocist. Els embrions que arriben a aquesta etapa amb bones característiques morfològiques tenen altes probabilitats d'implantar.

Com ha de ser el cultiu?

Pot haver-hi algunes variacions en les característiques del cultiu embrionari entre diferents clíniques o fins i tot personalitzar-se per a cada pacient. No obstant això, sempre coincideixen que les condicions han d'estar perfectament regulades, ja que qualsevol alteració pot afectar el desenvolupament embrionari i comprometre les probabilitats d'èxit del tractament.

Tipus

Depenent de la durada del cultiu, es distingeix entre:

  • Cultiu curt: fins al dia 2 o 3 de desenvolupament.
  • Cultiu llarg: fins a l'estadi de blastocist. Pot utilitzar-se el mateix tipus de mitjà durant tot el desenvolupament (mig únic) o utilitzar diversos diferents (mig seqüencial).

Que es realitzi un tipus de cultiu o un altre depèn de diversos factors, com la quantitat d'òvuls obtinguts, la qualitat dels embrions en dia 3 o la necessitat de realitzar un diagnòstic genètic preimplantacional (DGP).

En alguns casos, també es realitza el co-cultiu, que consisteix a conrear els embrions amb cèl·lules endometrials per a millorar les condicions del mitjà i, així, el desenvolupament. No obstant això, és una tècnica poc comuna en clínica i s'utilitza més en el camp de la recerca.

Condicions necessàries

Els òvuls i embrions han d'estar en un ambient el més estable possible. Per a això, es mantenen a l'interior d'incubadors durant la major part del temps, ja que així les condicions de cultiu no s'alteren. Es controlen aspectes com:

  • Temperatura
  • Concentració de diòxid de carboni i d'oxigen
  • Humitat

A més, també és necessari que els laboratoris de reproducció assistida tinguin unes condicions molt controlades. Alguns dels factors que es regulen són:

  • Puresa de l'aire (amb molt poques partícules en suspensió)
  • Llum
  • Temperatura
  • Gasos presents i en quin percentatge

Mitjans de cultiu per a embrions

Els embrions es desenvolupen en plaques amb mitjans de cultiu que els proporcionen els nutrients necessaris perquè evolucionin correctament. Com ja hem comentat, les seves necessitats energètiques varien en els diferents estadis. Depenent de la seva composició, distingim:

Mitjans seqüencials
contenen els nutrients específics que necessiten els embrions en determinades etapes del seu desenvolupament. Sol haver-hi un mitjà per als dos primers dies del desenvolupament embrionari i un altre per a utilitzar a partir del tercer dia.
Mitjans únics
contenen tots els nutrients que necessita l'embrió des del dia un de desenvolupament fins a l'estadi de blastocist. L'embrió anirà consumint el que necessiti a cada moment.

Entrevista a María De les Heras

En el següent vídeo, la embriòlega María De les Heras de la clínica Reproducció Bilbao ens parla del cultiu d'embrions en el laboratori de FIV, de quins són les condicions idònies i dels avanços en els últims anys.

Preguntes dels usuaris

En quins pacients es recomana el cultiu llarg?

Per Dra. Cristina C. Duque Royo PhD, MsC (embriòleg clínic sènior).

Si fos possible, l'ideal seria realitzar-ho sempre. Al llarg de 5-6 dies de cultiu, valorarem tots els esdeveniments embrionaris que han d'anar succeint (divisions, compactació, blastulació etc.), aquests ens permeten una millor selecció embrionària, que es tradueix en una major taxa d'implantació i embaràs. Si a més a aquest cultiu li apliquem la tecnologia time-lapse, obtindrem més informació per a una selecció embrionària encara millor.

Com puc saber les probabilitats que tinc que els meus embrions arribin a blastocist?

Per Dra. Carmen Ochoa Marieta (ginecòloga).

Des del punt de vista clínic les dones joves i sense patologia, tenen mes probabilitats de tenir embrions que arribin a blastocist i des del punt de vista del laboratori aquells embrions de bona qualitat que compleixen correctament amb els temps de divisió cel·lular i mantenen una morfologia perfecta en el seu desenvolupament primerenc, també tenen mes probabilitats d'arribar a blastocist.

Què és millor, el cultiu curt o el llarg?

Per Rebeca Reus (embriòloga).

Depèn de cada cas, ja que cada tipus de cultiu ofereix una sèrie d'avantatges i inconvenients. D'una banda, és més fàcil dur a terme el cultiu curt i, si no es disposa de molts embrions, és més probable que arribi algun al dia de la transferència.

D'altra banda, mitjançant el cultiu llarg podem seleccionar millor quin és l'embrió amb més probabilitats d'implantar, ja que solament els que són de bona qualitat arriben a aquest estadi.

Per tant, a cada pacient li interessarà més un cultiu o un altre depenent de les característiques del seu cas.

En tots els laboratoris es tenen les mateixes condicions?

Per Rebeca Reus (embriòloga).

No, ja que els paràmetres que li van millor a una clínica poden no ser els que li van millor a una altra. Per exemple, en alguns laboratoris obtenen millors resultats utilitzant baixes concentracions d'oxigen en els incubadors, mentre que uns altres no veuen diferències significatives.

Els òvuls es conreen igual que els embrions?

Per Rebeca Reus (embriòloga).

Existeixen algunes diferències en la composició dels mitjans de cultiu que s'utilitzen en uns i en uns altres, però en general les condicions són molt similars.

A pesar que tots dos són molt delicats, els òvuls són extremadament sensibles als canvis de temperatura, per la qual cosa cal evitar d'una manera especial els canvis bruscos en manipular-los des del moment de la punció fol·licular.

Lectura recomanada

En els últims anys, hi ha hagut una millora molt important en el camp de la valoració embrionària gràcies a l'aplicació de la tecnologia time-lapse en el cultiu. Ens permet visualitzar el desenvolupament embrionari contínuament i sense alterar les condicions de cultiu, proporcionant molta informació nova. Si vols llegir més sobre aquesta tècnica, et recomanem que llegeixis aquest article: Què és l''time-lapse'?

Fem un gran esforç per oferir-te informació de màxima qualitat.

🙏 Si us plau, comparteix aquest article si t'ha agradat. 💜💜 Ens ajudes a seguir!

Bibliografia

Autors i col·laboradors

Dra. Carmen Ochoa Marieta
Dra. Carmen Ochoa Marieta
Ginecòloga
Llicenciada en Medicina per la Universitat del País Basc, amb doctorat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Múrcia. Actualment dirigeix la Unitat de Reproducció Assistida del Centre d'Estudis per a la Reproducció (CER SANTANDER) a Santander i la Unitat diagnòstica de Medicina de la Reproducció a Bilbao. Més sobre Dra. Carmen Ochoa Marieta
Número de col·legiada: 484805626
Dra. Cristina C. Duque Royo
Dra. Cristina C. Duque Royo
PhD, MsC
Embriòleg Clínic Sènior
Especialista en Reproducció Humana Assistida, compta amb un Màster en Biologia Clínica i Experimental de la Reproducció per l'Hospital Universitari la Fe de València i és doctora per la Universitat de Saragossa. Compta amb més de 10 anys d'experiència com embriòlega en centres de reproducció assistida. Més sobre Dra. Cristina C. Duque Royo
 María de Las Heras Martínez
María de Las Heras Martínez
MSc
Embriòloga Clínica
Llicenciada en Biologia per la Universitat Pompeu Fabra i Màster de Biologia de la Reproducció i Tècniques de Reproducció Humana Assistida de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb l'Institut Universitari Dexeus. Màster en Recerca Biomèdica de la Universitat del País Basc. Títol de embriòleg clínic per la ESHRE. Més sobre María de Las Heras Martínez
 Rebeca Reus
Rebeca Reus
Embriòloga
Graduada en Biologia Humana (Biomedicina) per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb Màster Oficial en Laboratori d'Anàlisis Clíniques per la UPF i Màster sobre la Base Teòrica i Procediments de Laboratori de Reproducció Assistida per la Universitat de València (UV). Més sobre Rebeca Reus
Adaptat al català per:
 Cristina  Algarra Goosman
Cristina Algarra Goosman
Psicòlega
Graduada en Psicologia per la Universitat de València (UV) i especialitzada en Psicologia General Sanitària pel Centre Universitari Superior Europeu. A més té formació específica per un Màster en Infertilitat: Aspectes Mèdics, Psicosocials i Legals Més sobre Cristina Algarra Goosman
Número de col·legiada: CV16874

Tot sobre la reproducció assistida en els nostres canals.